Jeroni Marín presenta "Ombres de foc", de Jeroni Alsina

Aquesta setmana volem compartir amb tots vosaltres el text que va fer servir Jeroni Marín, escriptor de Sírius i El Maltés, per presentar la novel·la Ombres de foc, de Jeroni Alsina. 

Títol: Ombres de foc

Autor: Jeroni Alsina

Pàgines: 480

Preu: 20,95€

Compra'l!

Jeroni Marín

Bona tarda a tothom i benvinguts a la presentació de la novel·la Ombres de foc de Jeroni Alsina. Allò que és essencial de l’obra, serà el mateix autor qui us ho comuniqui. Per tant, a mi em correspon traçar pinzellades del que penso que és aquesta novel·la. I per fer això, és important que sapigueu qui és en Jeroni Alsina Rocasalbas.

Nascut a Barcelona durant la Guerra Civil, format al Lycée Français i llicenciat en medicina l’any 1962. Va ampliar estudis al servei de Nefrologia de l’Hôpital Necker de París on es va formar com a nefròleg i va estudiar els 53 primers trasplantaments de ronyó de l'equip del professor Jean Hamburger. Quan va tornar a Barcelona, va ser un dels tres metges que varen posar en marxa la Unitat de Trasplantaments Renals de l'Hospital Clínic. I a partir d'aquí ha desenvolupat múltiples càrrecs de responsabilitat en l'àmbit de la nefrologia. Podeu veure'n el detall a la solapa del llibre. Després de la jubilació, s'ha format a l’Escola d’Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, cosa que li ha permès redactar l'obra que avui ens porta aquí.

En Jeroni Alsina i jo no ens coneixíem fins avui. Pot semblar una bogeria presentar la novel·la d'un autor sense conèixer la persona. Però m'ha semblat interessant fer-ho així per poder-la llegir i parlar-vos de l'obra com a lector neutre. Després, a mesura que vas coneixent els personatges, el to de l'obra, el pensament de l'autor, t'adones que això del lector neutre és impossible. Tots tenim predileccions per uns personatges i uns escenaris i també tenim afinitats o desavinences amb idees que es van desvetllant al llarg dels capítols. La lectura d'Ombres de foc m'ha enriquit, m'ha fet viatjar i sentir amb els personatges, els ambients, els escenaris, els petits moments i gestos, la música de tot plegat.

La novel·la se centra en la trajectòria de la família Klein al llarg de dues generacions, especialment durant els anys trenta i quaranta del segle passat amb el personatge del pare, en Samuel Klein. I als anys seixanta, amb la filla d'en Samuel, la Sarah, i el seu gran amic Armand. Aquesta no és una família qualsevol. No són persones ordinàries en temps extraordinaris. Sinó que són d'un estil molt concret i dinàmic: són jueus d'origen alemany, són cultes, sensibles, i sobretot compromesos. Aquest fet és central. Perquè nosaltres els lectors, veurem la vida, l'època, les vivències, els escenaris, els fets històrics a través dels ulls d'uns personatges d'un nivell intel·lectual extraordinari. Per tant, tindrem una gran lucidesa per poder veure la part central del segle XX i els grans esdeveniments bèl·lics, polítics, ideològics, socials, civils, mèdics, musicals, artístics, filosòfics, literaris, entre d'altres. 

Jeroni Alsina, l'autor

Ja podeu endevinar que aquesta és una novel·la rica, que ens proposa un trajecte complet i detallat per bona part del segle passat. No només ens descriu el marc històric, sinó que també hi veiem la mentalitat de cada moment, les novetats de les idees i de les lluites socials, que són corrents de fons molt més potents i permanents que la immediatesa de la política. I com a historiador, reconec el mèrit que té aquest retrat del passat. En aquest sentit, tal com jo ho veig, Jeroni Alsina és un home culte en el sentit humanista de la paraula. Com els savis del Renaixement, que eren dipositaris del coneixement de diferents disciplines, des de les científiques fins a les artístiques, ell és una persona que coneix el segle passat en tots els sentits. I a més a més de ser un metge de prestigi, també és una persona formada, un melòman del jazz, de la història fins al punt de qüestionar-se el perquè de cada fet, de la psicologia, de la literatura, etcètera. I també és un home compromès. I penso que aquesta és una de les raons per les que ha escrit la novel·la.

Mentre la llegia, tenia la impressió que era davant d'una obra que va més enllà del relat, que és una mena de llegat de l'autor. Una altra persona amb la seva biografia, potser optaria per l'opció més lògica i més fàcil de mirar enrere i escriure unes memòries. Però en Jeroni ha sigut prou agosarat i generós per abordar la redacció d'una història que mereix ser embellida de forma novel·lada. I poder-hi encabir la sensibilitat, les atmosferes, els dilemes, les lluites, els pensaments i la poesia. Una poesia en forma de bellesa com la del passatge en el que la Sarah i l’Armand visiten la catedral de Notre Damme i la Sainte Chapelle de París. I igualment present en molts altres moments. Aquest atreviment i aquesta generositat són d'agrair. I s'ha de reconèixer la seva perícia a l'hora d'equilibrar els gèneres històric, autobiogràfic, i el de ficció en una sola obra sense que l'un s'imposi i ofegui els altres. Per fer això cal saber-ne molt d'escriure. També cal ser valent i sobretot honest. Al darrere hi ha una feinada monumental de documentació, de reflexió, de posada en ordre, de revisió i de mirar-se al mirall directament als ulls, sense complexos, per poder-hi veure més al fons, fins a la intimitat més pregona i bàsica.

M'agraden les històries en les que els escenaris no són simples decorats, sinó que són atmosferes i vivències. Veureu i viureu el París dels anys seixanta com joves universitaris, la Guerra Civil a Barcelona i la postguerra des de la pell d'en Samuel Klein, un home a les antípodes del feixisme i del nazisme que farà el que calgui per combatre'ls, fugireu de nit amb els maquis, debatreu sobre els moviments pacifistes americans arran de la guerra del Vietnam, descobrireu clàssics del jazz i sereu testimonis dels primers trasplantaments de ronyó. I ho fareu amb personatges complexos i humans. Persones amb ideals, conviccions fermes, sentiments sincers, febleses, ambicions, dubtes, errors, recances, ferides i records que els acompanyen. En definitiva, veureu i viureu la seva història. I això és el millor que es pot dit d'una obra com aquesta novel·la.

Deia Marc Aureli: “De cada cosa, pregunteu-vos quina és la seva natura, què és en essència”. Ombres de foc és valentia, honestedat, compromís, generositat, la flama de la joventut i la lluita eterna per la llibertat.

Jeroni Marín Surroca