Cercar en aquest blog

dimecres, 9 d’abril del 2014

Jordi Santasusagna ens parla de "Bandera negra", la novel·la basada en el setge de Cardona de 1711


El final de l’escriptura de qualsevol novel·la o obra de teatre ve acompanyat d’una curiosa sensació de buidor barrejada amb la satisfacció de la feina feta i la pressa per fer-li veure la llum. Així va ser amb“L’infern d’alabastre”“L’Aleman” i “La lluna de Praga”, en que l’endemà de la darrera frase ja corria cap a les editorials impacient per una ràpida publicació (Ràpida, he dit? Al món editorial? Sóc un il·lús).
Feia anys que hi pensava, però al juliol de 2012 vaig tenir l’honor de participar més o menys directament en el rodatge del documental “1711. El setge” de E2S i Lavínia, i allà el Dani Sala em va acabar de convèncer de la necessitat de posar-m’hi. En aquells moments escrivia “L’Aleman” i vaig posar el nou projecte a la cua. A la tardor, doncs, iniciava un altre viatge al 1711, molt més intens i acompanyat de personatges històrics i d’altres que jo mateix havia creat per a l’ocasió. Tots junts vam formar una colla per recórrer aquell 1711, imaginant i recreant situacions en les que es podien haver trobat els cardonins d’aquell moment. El títol, BANDERA NEGRA, va sorgir a mig llibre i en cap moment em va fer dubtar.
Al març quedava llesta i, a diferència de les altres, abans d’iniciar el periple editorial, la vaig voler mirar i remirar. Que la llegissin entesos, que la corregissin… A l’estiu en vaig treure una primera versió i, llavors sí, tocava anar a les editorials. Finalment va ser en Jordi Albertí, de Editorial Gregal, el que es va arriscar a editar-la durant el primer trimestre del 2014.
En alguna ocasió el gran Albert Sánchez Piñol ha dit que convindria convertir la Guerra de Successió en un gènere per sí mateix, en el nostre “western” particular, però el fet és que de ficció se n’ha fet poca. Bandera Negra, a més, narra un episodi força desconegut del conflicte, uns fets de terra endins, lluny de les muralles de Barcelona, que van fer trontollar la potentíssima enginyeria de guerra francesa. Però la novel·la vol, per sobre de tot, incidir en el patiment de la gent del poble, els que no viuen per la guerra, els que l’endemà del final del setge haurien de tornar a començar del no res.
La primera edició es va esgotar de seguida i les llibreries ja en reben la segona. Volem passejar la BANDERA NEGRA arreu del principat i farrem presentacions a dojo. Us hi espero i, per anar fent boca, us deixo el booktrailer.

dimarts, 8 d’abril del 2014

Tessa Julià Dinarès ens parla de la seva novel·la "El cosidor d'errades"


El cosidor d’errades podria classificar-se com una novel·la psicològica, o una novel·la costumista o fins i tot com una novel·la històrica. Però cap d’aquests adjectius la defineixen plenament, encara que de tots en té una part. El cosidor d’errades explica la  història d’un personatge que neix i creix en la Terrassa dels anys grisos, en un entorn familiar i social que marcarà més de l’habitual la seva vida. Les decisions que prendrà d’adult quedaran determinades per aquesta infància de tal manera que haurà de mantenir una lluita interna per demostrar-se a si mateix que és capaç de canviar, de decidir per si mateix, de superar els obstacles, de trencar el determinisme fatalista.
En Josep és un personatge obscur  que a vegades convida a estar al seu costat, entendre el perquè fa les coses, i altres vegades provoca rebuig per les seves actuacions. És l’educació de la mare el que l’ha fet com és? En part, sí. Viure en una ciutat on tothora se sent el tric-trac dels telers, en la qual tothom va a toc de pito, en què els conflictes socials han quedat soterrats pel silenci de la postguerra és el que l’ha fet com és? En part, sí.
Però el que compta és que en les bambolines de la seva vida en Josep ambiciona ser algú en aquesta ciutat, vol ser reconegut, tenir un nom i, a més, està enamorat secretament d’una dona. Vet ací els ingredients d’una història apassionant plena d’ambició, de conflictes interns, d’amor, de traïció, de fracassos, d’èxits...  de sorpreses.


dilluns, 7 d’abril del 2014

"Jordi Roig. Un segon després de Praga", article de Ricard Mirabete


JORDI ROIG. UN SEGON DESPRÉS DE PRAGA


Editorial Gregal acaba de publicar Un segon després de Praga de Jordi Roig (La Palma de Cervelló, 1957), que és la segona novel·la que publica i amb la qual desplega un teixit de personatges que es veuran abocats a canviar de rumb del que tenien previst de viure.





Un segon abans de tot, la vida et posa davant allò que has desitjat i no ho has sabut guanyar. Per covardia? Per prudència, potser? En cada aventura hi ha alguna cosa més que una simple aventura. La vida obre una porta un segon abans  –i després- de Praga, un segon abans de fer l’enèsima foto a l’aeroport, a punt d’agafar l’avió cap a Praga. És una novel·la d’intriga, de canvis sobtats en l’argument que aboquen al lector a llegir frenèticament les seves pàgines. Si bé Jordi Roig ja ens va sorprendre amb la seva novel·la de debut La noia d’aire blau (Barcelona: Stonberg Editorial, 2011) que era una novel·la poètica, simbòlica i plena de referents realistes i d’apunts lírics, ara construeix un entramat novel·lesc deutor de les grans històries d’intriga, en aquest cas situada a Praga. Jordi Roig és un poeta de llarga trajectòria que compta amb cinc poemaris publicats i, amb aquesta, dues novel·les. A Un segon després de Praga confirma als seus lectors que, a més d’escriure dues novel·les sòlides, també és un poeta de de les emocions novel·lístiques, és a dir, de la trama d’intriga que caracteritza cada bona història, cada bona novel·la. En alguns passatges del llibre, l’autor crea un fresc contemporani de les ambicions i moviments tèrbols dels personatges de les grans ciutats. Recorda algunes novel·les de Balzac –el creador de la novel·la moderna- quan l’escriptor francès va saber fer un retrat de l’ambició dels protagonistes de París. Jordi Roig s’ha endinsat pels carrers de Praga, ha trepitjat el cementiri jueu, el Grand Cafè, el pont de pedra, per escriure una novel·la que no remet al Kafka de les novel·les sinó a les novel·les de construcció d’un caràcter, d’un personatge fort en la seva debilitat, d’un personatge humà del tot. Per tanta feblesa? Per covardia, potser? No és només això.

Presentació a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya.
D'esquerra a dreta: Jordi Albertí (editor), Jordi Roig (autor),
Jordi Évole (periodista), Ricard Mirabete (poeta i periodista)
  i Georgina Cardona (actriu).
El protagonista és en Pere, que és un home casat amb la Marta i que junt amb dos matrimonis més passen un llarg cap de setmana a Praga, durant la tardor. En Pere fins aquell cap de setmana no s’havia deixat portar pel risc aventurer de les grans històries. Ara té l’oportunitat de fer-ho. L’acció transcorre en 5 dies. Els personatges catalans que fan el turista acaben situant-se en un laberint txec, d’ombres xineses i de secrets inconfessables, del qual no és fàcil sortir-se’n. La trama és d’una intriga constant, és un embolic dels grossos que es va desenvolupant amb un ritme frenètic i també amb alguns lapses de temps narratius que porten el lector cap a la reflexió sobre la vida en parella i de matrimoni. En Jordi ha sabut fer que la intriga de la novel·la ens enrampi per la força del desig, perquè Praga és aquesta segona oportunitat que tots busquem
, un temps afegit, una propina. És a dir, una segona oportunitat a la nostra vida. La propina és un leivmotiv que va dirigint el desenllaç de la novel·la. Entrelliga la trama i li confereix un simbolisme que enriqueix la intriga. Avisa en quin moment les històries esclaten, conflueixen i prenen volada. Sempre hi ha una propina pel mig. En Balzac també la moneda, els diners, tenien una importància cabdal per entendre l’acció i els personatges. Una propina és, en certa manera, també un temps afegit. Aquí la Praga de Jordi Roig és la tardor de Praga, un temps de renovació emocional, de vivències i de catarsi. El nostre protagonista és un antiheroi que té una gran història davant seu i la voldrà viure. En Pere ho farà en aquesta Praga que és nom i pèrdua, que és pedra angular de la seva transformació interior i pedra de toc d’aquesta novel·la d’intriga. Jordi Roig ens deixa una esplèndida novel·la que compta amb un booktrailer que ja podeeu visionar un cop i un altre al web de l’Editorial Gregal. I sí, teniu raó, Un segon després de Praga no és una pel·lícula però, caram, ho sembla del tot! Felicitats al gran escriptor Jordi Roig. Llegiu-la i arribareu fins a Praga i en tornareu contents, ben contents.


                              Ricard Mirabete, article publicat a Núvol, el digital de cultura (12/03/2014)


JORDI ROIG, Un segon després de Praga (Maçanet de la Selva: Ed. Gregal, 2014)


Enllaç: