Cercar en aquest blog

dijous, 26 de juliol del 2012

La primera de moltes novetats

Aquesta setmana passada es complien 76 anys de l’inici d’un dels episodis més tristos de la nostra historia: la guerra civil espanyola. Aprofitant l’avinentesa, avui us presentarem una novetat: el que serà el proper llibre publicat per Gregal, disponible a moltes llibreries catalanes a partir del proper mes de setembre.


Es tracta de “El jutge dels cementiris clandestins. Josep M. Bertran de Quintana, 1884-1960”. Els seus autors són Queralt Solé i Oriol Dueñas, dos historiadors especialitzats en el tema de la guerra civil i el franquisme, sobre el qual han escrit ja diversos llibres.


En aquesta obra, Solé i Dueñas realitzen un ampli estudi sobre la tasca desenvolupada pel jutge Bertran de Quintana com a responsable d’investigar i iniciar les accions judicials necessàries en contra dels crims i dels excessos que s’havien produït a Catalunya justament durant els primers mesos de la guerra, l’any 1936.




Tal com s’explica al llibre, fou a l’estiu de 1937, després dels Fets de Maig, quan el govern de la Generalitat decidí posar en marxa aquesta investigació amb Bertran de Quintana al capdavant. El magistrat, per dur a terme l’encàrrec, partí de denúncies de familiars de desapareguts i del coneixement que es tenia que en determinats indrets s’havien realitzat enterraments clandestins. Amb aquestes dades a la mà obrí un sumari amb la finalitat de determinar quantes persones hi havien estat enterrades i qui foren els responsables de tals assassinats.


Uns mesos després, però, va haver d’abandonar la feina que se li havia encomanat. Les pressions que el govern va rebre de partits i sindicats van fer impossible que s’arribés a cap conclusió. Bertran de Quintana s’havia convertit en un destorb a la impunitat amb què actuaven alguns dirigents polítics i se’l va obligar a abandonar les investigacions.


En acabar la guerra s’exilià a França i, posteriorment, a Mèxic, on va viure la resta de la seva vida.

dimecres, 18 de juliol del 2012

Dos esdeveniments històrics molt importants i alhora tristos...

Avui us presentem la que fins al moment és la nostra darrera obra publicada.


La seva publicació fou al novembre de l’any 2011, i es tracta d’una altra novel·la històrica, una altra ficció amb fonaments reals. El seu títol és “Orquídies blanques a Central Park”, i la va escriure el gironí Jordi Albertí.


La novel·la parteix de les vicissituds de dos personatges  reals, Alicia Esteve Head i  Enric Marco, coneguts públicament per la impostura amb què van protagonitzar uns fets que van aixecar veritable polseguera. Ella fou, fins que va ser descoberta, presidenta d’una associació de víctimes dels atemptats a les Torres Bessones de Nova York quan, en realitat, no hi havia estat mai; ell presidí l’Amical de Mauthausen fins que es descobrí que no havia estat mai en cap camp de concentració nazi. En la trama literària els dos es barregen amb personatges ficticis creant una una història d’amor i d’espionatge a través de la qual l’autor convida els lectors a descobrir les paradoxes de la conducta humana.





Tot i que els impostors van assegurar que el que van fer fou per raons completament altruistes, molta gent −en saber-se cada una de les notícies− es va sentir ultratjada, hi hagué molta disparitat d’opinions i moltes preguntes van quedar sense resposta. Motius suficients, segons l’autor, per escriure aquesta obra.

dilluns, 9 de juliol del 2012

Una altra novel·la històrica amb tints de realitat

Just abans de l’hivern, el novembre de 2011, desafiant el seu mateix títol, aparegué el nostre tercer llibre, “Després de l’hivern”, escrit per la professora barcelonina Rosa Nebot.





En aquesta obra, la seva segona novel·la, l’autora ens submergeix en la història dels habitants d’un petit poble pirinenc que, just a les acaballes de la Guerra Civil espanyola, han viscut tot l’hivern allunyats del que passava més enllà dels metres de neu que els envoltaven. 


És justament després de l’hivern −quan la molta neu que hi ha a les valls més altes del Pallars Sobirà s’estova− que un home, fort i que coneix bé aquells paratges i que té pressa per arribar a la vila on té la família, realitza un viatge d’urgència. Durant aquest trajecte, sempre a través dels records del protagonista, coneixerem les seves vivències i les dels éssers amb els quals ha conviscut i que han format part de la seva vida.


A través dels personatges d’aquesta novel·la descobrim com les persones, enfront les adversitats i la derrota, presentem comportaments contradictoris a mig camí de l’heroïcitat i la temeritat o la covardia.

dimecres, 4 de juliol del 2012

El nostre primer assaig publicat, parlant sobre la nostra nació, Catalunya

Avui us parlarem del nostre segon llibre, que va arribar amb la calor de l’estiu de l’any 2011.


“Catalunya, la meva nació dissortada i decadent” va aparèixer al cap de tres mesos d’haver iniciat la nostra aventura editorial, el juliol de 2011. Es tracta d’un assaig polític de Ramon Vila-Abadal.


En ell, l’ex-monjo de Montserrat escriu una reflexió en clau històrica dels fets ocorreguts al nostre país des del 17 de juliol de 1936, dia en què es va produir la sublevació militar que donà lloc a la Guerra Civil, fins als dies de José Montilla com a president de la Generalitat.


Ell mateix ens explica que “la seva manera de veure les coses té incidència en la lectura política de certs fets que han ocorregut a Catalunya des del 18 de juliol de 1936, relacionant-los amb el que ha passat a Espanya, Europa i la resta del món des d’aquella data ençà”.


El que ens proposa l’autor és una lectura, sobretot política, d’uns fets significatius i que ell creu que han tingut i tenen influència, encara en l’actualitat, en la política i en les ideologies dels catalans.






Vila d’Abadal és sincer amb el lector i l’adverteix que “el seu punt de vista és el d’un separatista; el seu nord és el de la utopia independentista quan parla de Catalunya i de tot el que ha guanyat o, sobretot, perdut al llarg dels darrers setanta anys”.