Cercar en aquest blog

divendres, 21 de juny de 2019

La pell girada, de Tessa Julià


Títol: La pell girada
Gènere: novel·la 
Autor: Tessa Julià i Dinarès
Pàgines: 256
Preu: 17 €




Tinc el llibre a les mans i la imatge de la coberta em mostra un mirall trencat; un mirall que, amb el seu reflex, ens aporta el concepte del pas del temps i amb la trencadissa ens fa pensar en alguna cosa oculta. A la part posterior de la coberta podem veure, a la zona superior, un altre mirall –aquest cop amb roba penjada que ens ofereix la idea d’intimitat‒ i a la part inferior una fotografia que correspon a la manifestació del Primer de Maig de 1978 a Madrid.

I esmento aquests aspectes del disseny de la coberta perquè, al meu parer, representen amb encert algunes de les temàtiques que trobarem en llegir la novel·la: intimitat, secret, i evolució històrica.

La pell girada, per a mi, és la història d’un viatge iniciàtic. Una expressió, aquesta de «viatge iniciàtic», que avui en dia no es fa servir gaire però que durant molt de temps va estar força en voga i que fa referència, en el camp de la literatura, a aquelles obres que plantegen una experiència en base a la qual una persona es troba davant d’una situació adversa o hostil, i aquesta provocarà que la seva personalitat canviï. O potser, més que canviar, prendrà consciència d’ella mateixa, i amb aquest reconeixement recuperarà la seva essència.

Situem-nos de ple a l’any 2011. La veu narradora és en aquest any i va desgranant el que passa en el present i també el record de tota una vida: infantesa, joventut, edat adulta... i de retruc, aquesta narració del passat ens plasma un mosaic molt detallat de tots els fets històrics que van tenir lloc al llarg d’aquests anys: l’educació rígida i religiosa dels 50, el despertar de les consciències dels anys 60, les lluites i revoltes dels 70...

He dit que la veu narradora es troba en aquest any 2011 perquè la novel·la està escrita en primera persona i en present, deixant el temps verbal en passat per als fragments o passatges ens evoquen els records. Qui ens parla és Eulàlia Sellarés, que és, per tant, qui ens explica la seva vida:


«Jo era una d’aquelles progres de cabells llargs, bruses hippies, pantalons de pana i sabates de pell girada que, rodejada de muntanyencs amb fulards, cantava la nova cançó i música folk, una progre que lluitava contra el franquisme amb intel·lectuals barbuts i camarades amb ulleres de cul de got i vessava optimisme dels seixanta. Mentrestant, el pare s’enriquia amb les ajudes de la reconversió tèxtil a Terrassa d’ençà de les riuades del seixanta-dos. La mare titllava les meves ganes de canviar el món de malaltia de joventut, i tots dos ignoraven que me n'anava al llit amb el Marcel. 
És el que hauria dit al meu fill, el Lluc, per parlar del seu pare vertader, si m'hi hagués atrevit. Però he arribat tard. Ara, trenta anys després, el Marcel és mor».

Aquest fragment correspon a l’inici de la novel·la i considero que atrapa el lector, capta la seva atenció, el captiva, i provoca que continuï llegint. A més, amb aquests dos paràgrafs ja ens fem una idea del personatge de l’Eulàlia, del conflicte que mantenia amb els pares, de l’amor de joventut (Marcel), del possible secret sobre la paternitat del fill (Lluc), i també del motiu pel qual Eulàlia s’aboca a aquest viatge iniciàtic esmentat abans: la mort de Marcel.

I és des d’aquesta mort del Marcel que l’Eulàlia es gira endins (i aquí podríem entrar a parlar de l’ambivalència d’aquesta idea de la «pell girada») per observar l’ànima adormida i provar de reaccionar i recuperar les il·lusions.

Però, tot recordant que ens trobem al 2011, situem-nos en la família de l’Eulàlia. Està casada amb en Pere, un intel·lectual que s’ha dedicat en cos i ànima a la política i que sempre ho tot controlat. Tenen un fill, aquest tal Lluc, de vint-i-vuit anys, que es dedica a la terra, al cultiu ecològic, i està immers en les acampades de protesta i les assemblees que es van produir per aquesta època. Per l’altra banda podríem definir els pares de l’Eulàlia, ara ja grans, com un matrimoni burgès o aburgesat que no entén per què la gent fa tant de soroll amb les protestes, quan el que cal és que treballin, i punt. I per acabar l’Eulàlia dues germanes: Maria, la gran, que és un calc de la mare; i Mercè, la petita, que de joveneta sempre va agafar l’Eulàlia com a model i referent i que, en l’actualitat, treballa a Guatemala en una ONG.

Amb tot, el gran personatge que impera al llarg de la novel·la és el Marcel. Aquest Marcel

que, des de la mort, gairebé obliga l’Eulàlia a enfrontar-se a ella mateixa i replantejar-se la vida.

Aquest seria el marc familiar de l’Eulàlia, però cal afegir que els altres personatges que l’envolten, en la seva majoria, també ens aporten algun conflicte personal de més o menys rellevància. Hi ha personatges molt ben trobats i d’entre tots ells destacaria la Lola, amiga d’infantesa de l’Eulàlia que, malgrat aparèixer relativament poc, aporta sempre una intensitat i resolució de situacions força important.

És complex resumir en unes poques línies la potència, intensitat i ambició d’una novel·la com és La pell girada, perquè hi ha tanta cosa a dir que no saps per on començar i què deixar en el tinter. El que he remarcat fins ara és tot just un tastet perquè vegeu per on van els trets: l’Eulàlia, la mort del Marcel, la consciència d’estar-ne encara enamorada, el replantejament de vida, i la valentia de prendre decisions.

Però a més hi trobareu refranys i frases fetes d’aquella època rígida i moralitzant; hi trobareu música, i podreu apreciar la seva evolució i la presència que té en alguns moments de les nostres vides; hi trobareu títols de pel·lícules que han deixat petjada; hi trobareu referències literàries...

És un treball complet que fa una mirada endins de l’individu i de l’època històrica que tenim aquí, ben a prop, darrere nostre. I quan arribeu al final de la novel·la us adonareu que l’autora, Tessa Julià, ha conclòs la història amb una perfecta i precisa paràbola.

Llegiu-la! No us decebrà.


Sílvia Romero
Escriptora


dijous, 6 de juny de 2019

RESEÑA DE EL COMPLOT DE LOS INOCENTES

Gènere: novel·la negra en castellà
Autor:  Mª Carmen Crespo Saitua
Pàgines: 322
Preu: 18 €



El complot de los inocentes es una intrigante novela en la que el silencio de un pueblo compra la paz vecinal. Se trata de una novela intensa, profunda y bien narrada en la que Helena, la protagonista, llega al tranquilo pueblecito de Bresñeda tras heredar la casa de su tía Aurea. Poco tarda en descubrir que la calma es tensa y se va erigiendo en una revolucionaria cuyas pesquisas le llevarán a la solución de una serie de crímenes atroces que allí se cometieron y que desde siempre han reprimido la vida de sus habitantes. Una investigación que le permitirá personalmente limpiar el nombre de su abuelo.
Se trata de una novela humana y en ella el lector puede descubrir la amarga influencia de la
culpa y la importancia del perdón en el comportamiento humano, acatar el silencio o
enfrentarse a la verdad. Y es que en la lectura se plantea la pregunta ¿es necesario difundir
verdades dolorosas más allá de la aceptación? La verdad es un lujo, llega a decir uno de los
personajes. Y como respuesta se apunta a la responsabilidad de la justicia y al comportamiento humano de aquellos que enarbolan la bandera de la bondad escondiendo el egoísmo hasta sus cotas más altas, y la corrupción. En definitiva, es una novela en la que la culpa, la verdad, y la justicia disfrazando la venganza, conforman una trama subyacente que llega a un lector que de paso va a analizar el mito de que la vida en los pueblos es más fácil y la relación entre sus vecinos es siempre abierta y fraternal.
El complot de los inocentes es un drama rural tradicional en el que el tiempo pasado, el
presente y el futuro se entrecruzan, e intentan abrirse camino y adaptar tradiciones y
costumbres a los usos y necesidades de la vida actual.
A pesar de la tensión entre personajes y protagonista, ya que Helena y Don Lorenzo juegan a
una lucha de poder, es una historia en la que se mezclan los valores de la familia y la amistad
quedando el amor en una mera ilusión, con historias paralelas, unas crueles y otras llenas de
emotividad. Es una novela intensa vivida directamente desde el punto de vista de la
protagonista culta y amante de la pintura, muy conectada con un lector al que le resulta fácil
seguirla a través de los escenarios y los diferentes personajes y al que le despierta el lado friki de vivir en el ambiente soñado y deseado de un pueblo pequeño, convertido en un personaje más, con su paz y sus atractivos. 

La autora, Mari Carmen Crespo, muestra en esta intrigante novela negra muy bien tramada en la que mantiene en vilo hasta el final al lector ofreciendo un desenlace imprevisible, comportamientos de nobleza y señorío, categorías que tienen tanto el malvado personaje como la protagonista, solo que vistos y vividos con una perspectiva opuesta: la cerrazón y el propio miedo contra la libertad y la alegría de vivir.

Es una novela dirigida a un público adulto sobre todo por el trasfondo filosófico que transmite. Una buena historia, una buena trama, buenos giros y buen final.


Joan Barris Sabatés
Lector profesional