Vicenç Aguado, autor de L'escultor de Déu, elabora una ruta literària pels escenaris que formen part de la seva novel·la.
Títol: L'escultor de Déu
Autor: Vicenç Aguado
Pàgines: 428
Preu: 20,00 €
Quina vinculació
té la novel·la L’escultor de Déu amb Tarragona?
Una part important de la novel·la L’escultor de Déu transcorre a la ciutat de Tarragona, on va treballar el protagonista, un cristià grec de Messina que va ser capturat com a esclau. És una novel·la que explica diverses històries: la superació i creixement personal d’un esclau que esdevé un dels grans escultors del gòtic català; la lluita de l’amor en front les adversitats, les diferències religioses i les barreres de l’esclavitud; les lluites de poder pel control del territori i la corrupció dels poderosos, la persecució de les minories marginades, entre d’altres. Es tracta d’una història universal, de recerca de la llibertat, de revolta contra la seva situació i de defensa dignitat davant l’opressió i els poderosos.
Sota el magisteri
del seu mestre i amo, en Jaume Cascalls, l’escultor de Déu va participar en la
portalada de la Catedral de Tarragona, a través de les escultures dels apòstols i
el timpà del judici final. A Tarragona va adquirir la ciutadania, establint el
seu obrador, on van realitzar diversos encàrrecs per a les esglésies de la
diòcesi. Va participar també en l’obra del panteó de Poblet on va ser nomenat
pel rei mestre major de les sepultures reials. Va participar també en grans
obres que es construïen a Catalunya, especialment a la zona de Tarragona i
Lleida, tornant finalment a Barcelona.
Això succeeix en
una època clau en la història de la ciutat on el rei Pere terç el Cerimoniós
vol disputar el control de la ciutat a l’arquebisbat de Tarragona. Es tracta
d’un itinerari que ressegueix les petjades de l’escultor Jordi de Déu per la
ciutat de Tarragona
Per què una ruta
literària?
Una ruta literària
permet visualitzar la novel·la a través dels escenaris on es desenvolupa el
relat. En el cas de L’escultor de Déu, l’art té molta
rellevància, ja que el seu protagonista és un escultor que treballa la pedra.
La novel·la està ambientada a l’època de les grans construccions del gòtic a
Catalunya. Ens permet veure de més a prop aquestes magnífiques obres. També ens
podem fer una idea d’on es desenvolupa la trama en la qual es veuen envoltats
els diversos personatges. La ruta literària és també una forma d’interacció
entre l’escriptor i el lector, ja que permet aprofundir en alguns aspectes de
la novel·la, conèixer quina va ser la motivació que va dur a escriure-la, la
idea que l’autor va voler plasmar i quina ha estat i és la percepció que s’ha
fet el lector després de llegir el llibre. També permet redescobrir espais de
coneixement habitual a través d’uns altres ulls. De vegades, quan transitem
pels carrers de la nostra ciutat no som plenament conscients de les històries i
dels detalls que amaguen. Les ciutats han tingut transformacions al llarg del
temps que han deixat una sèrie de petjades que podem interpretar. El llibre pot
ser un bon pretext per a conèixer aquests racons a través d’una novel·la de
ficció, però inspirada en fets reals.
Com era la
Tarragona del segle XIV?
La Tarragona del
segle XIV era una ciutat medieval que estava sota la jurisdicció compartida de
l’Arquebisbe i del Rei. Era com un coprincipat. El rei, que era Pere el
Cerimoniós, va voler quedar-se com l’únic senyor de Tarragona, però no se’n va
sortir. Hi ha la llegenda de la bufetada de santa Tecla, segons la qual la
patrona de la ciutat va aparèixer davant del Cerimoniós tot just abans de morir
per a reclamar el que s’havia apropiat de la ciutat de Tarragona. El lloc que
simbolitzava el poder del rei era la torre del pretori que formava part de les
construccions romanes en època imperial i que durant l’edat mitjana fou la seu
de la vegueria que era el representant del poder del rei a la ciutat i que
exercia la justícia en el seu nom. L’altre lloc de poder era l’antic palau
arquebisbal que estava en un lloc diferent de l’emplaçament actual.
L’arquebisbe d’aleshores es deia Pere de Clasquerí. Va ser Patriarca
d’Antioquia i fou conseller del rei, però al mateix temps s’oposà a les
pretensions del rei d’apropiar-se de Tarragona.
Quins punts de
la ruta són els més emblemàtics?
El lloc més
emblemàtic és, sens dubte, la Catedral de Tarragona. L’escultor de Déu va
participar en la seva magnífica façana sota la mà del seu mestre i amo, Jaume
Cascalls. A la façana va intervenir en les escultures d’apòstols i profetes,
així com les obres del timpà del judici final. Per a les escultures van fer
servir el cap de marbre i el cos de llisós que era una pedra més barata
que s’hi assemblava. La Catedral de Tarragona és un dels escenaris rellevants
de la novel·la, fins al punt que esdevé la coberta del llibre i és objecte del
capítol XIX. A través dels encàrrecs que rep en Jaume Cascalls, en Jordi de Déu
va participar en la construcció de les figures dels apòstols i en el timpà del
judici final. La figura del rei David segurament està inspirada en la del rei Pere el Cerimoniós. En la novel·la, les escenes del judici final impactaran no
solament en el mestre Cascalls sinó també en el propi rei Cerimoniós.
Un altre dels llocs
emblemàtics és la plaça de la Font, que és on hi havia l’antic circ romà.
Aquella zona es va degradar molt i a l'època era coneguda com el Corral. Era un
espai que quedava fora de les muralles i on s’instal·laven els obradors i s'hi exercien oficis que eren insalubres. A la plaça, l’arquebisbe Clasquerí va
fer construir un pou. De la font des de la qual sortia l’aigua es va donar nom
a aquesta plaça que ara és un dels llocs rellevants de la ciutat i on hi ha
l’ajuntament. Després de la mort d’en Jaume Cascalls, en Jordi de Déu es va
instal·lar en una casa i obrador. Es trobava entre els actuals carrer de Cos
del Bou i carrer del Trinquet Nou, antics carrer dels Hostals i carrer de la
Boqueria. D’això se’n parla al capítol XXV. Allà és on es duien a terme els encàrrecs
que rebia l’escultor de Déu.
També hi ha el
Palau Arquebisbal. Malgrat que l’edifici actual és del segle XIX, ocupa el
lloc on hi havia l’antiga pabordia, que simbolitza la jurisdicció que exercia
l’arquebisbe sobre la ciutat. L’antiga residència de l’arquebisbe estava a
l’anomenat castell del Patriarca. Per oposició, l’altre edifici representatiu
és el castell del Rei o torre del Pretori que simbolitzava el poder reial. La
llegenda diu que santa Tecla va donar una bufetada al rei Pere terç per voler
apoderar-se de la ciutat de Tarragona.
Un altre punt de la
ruta és l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. El procés de
documentació és fonamental en qualsevol novel·la històrica. Si bé som davant
d’una obra de ficció, resulta necessari fer un relat versemblant per recrear una
època llunyana com el segle XIV. La novel·la ha utilitzat obres d’historiadors
i transcripció de documents de l’època. En algun cas s’ha recorregut a algun
dels documents originaris. En els manuals notarials dels rectors es contenen
contractes i rebuts sobre obres que permeten vincular-les amb claredat amb en
Jordi de Déu.
També ens referirem
a les antigues muralles de la ciutat i ho farem des del carrer dels
Cavallers. Aquest carrer dona a l’antic portal del Roser o dels Predicadors.
Era una de les entrades principals a la ciutat emmurallada pels que venien de
Ponent. És el lloc per on la novel·la situa l’entrada d’en Jaume Cascalls i els
seus treballadors per després enfilar-se pel carrer Major fins a la Catedral on
la veuen amb tota la seva magnificència.
Per què una
novel·la històrica?
Em van captivar un
personatge i la seva recerca de la llibertat. El seu protagonista és l’escultor
Jordi de Déu, que va canviar el seu nom pel de Jordi Joan. Va viure entre els
segles XIII i XIV, un moment fonamental de la nostra història, marcat pel llarg
regnat del rei Pere terç, anomenat el Cerimoniós, i el més breu dels seus
fills: Joan el Caçador o el Descurat, i Martí l’Eclesiàstic o l’Humà. En
aquests moments es va crear la Generalitat de Catalunya, hi ha va haver la
guerra amb Castella pel control peninsular, l’expansió per la Mediterrània, la
lluita dels nobles pel control del territori, la persecució dels jueus i el
canvi de dinastia reial. Aquesta època cabdal, plena d’èpica, ha marcat el
nostre destí actual com a poble i com a nació.
