Cercar en aquest blog

dijous, 27 de novembre del 2014

Literatura del suro: Rafel Nadal i Alfons Cama






Arran de la presentació de la meva novel·la Un pessic a l’ànima a Girona, amb en Rafel Nadal de glossador, el periodista Pius Pujades va fer un article amb el títol Literatura del suro del tap que va aparèixer publicat al diari El Punt Avui el 20 de gener de 2014 (http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/710050-literatura-del-suro-del-tap.html).

En Rafel havia publicat la seva segona novel·la Quan en dèiem xampany i, tant el text d’una com el de l’altra, descriuen el món de les fàbriques de suro a les contrades gironines. Vet aquí el pretext de la crònica d’en Pius.

A la seva novel·la, en Nadal ens fa transitar per les vivències de la família de la seva àvia paterna, la baba Angel, una de les filles d’en Francisco Oller que, amb setze anys, marxa de Cassà de la Selva per acabar creant un imperi dins la indústria tapera francesa i catalana. Una història de tenacitat, sacrificis, amors, odis, traïcions, èxits i fracassos.  

Jo, a Un pessic a l’ànima, hi plasmo les vivències d’en Martí Pijoan, el fill de l’antic encarregat de la fàbrica de suro dels senyors Vinyals, una família burgesa de la capital. La novel·la ens fa transitar per les seves vivències d’adolescència, de joventut i de descobriment. En temps de canvis. De canvis en les activitats econòmiques d’una part del país, on el turisme de costa s’imposa a les activitats fabrils. Temps de lluita, repressió i alteració política durant les últimes batzegades del franquisme. És també una història de relacions humanes, i la d’una passió no resolta.

Dos llibres que es complementen. Un, des de la perspectiva d’una família burgesa industrial tapera; l’altre, des de la relació del fill de l’encarregat d’una modesta fàbrica surera amb els seus amos, relació que l’atzar s’encarrega de tramar i portar a una situació insospitada.

Amb en Rafel, ens hem tornat a trobar recentment a Cardedeu de la mà de l'escriptora Rosa Maria Pascual. Des d’aquí, el meu agraïment a tots dos.



A Quan en dèiem xampany, ell hi descriu aquest passatge:

“A casa, sempre que es destapava una ampolla de xampany, el pare demanava el tap, l’observava atentament amb cara d’entès, el flairava i el feia rodar entre els dits buscant el segell del fabricant.
—Bon tap —sentenciava molt solemnement quan hi reconeixia les inicials «FO» que l’identificaven com un tap fabricat a Francisco Oller - Bouchons à Champagne, l’empresa familiar especialitzada en la fabricació de taps de suro per a cava i xampany.” 


Jo, a Un pessic a l’ànima, hi descric aquest altre:

“Per postres la Fina havia comprat un tortell en una pastisseria del carrer Major que sabia que faria les delícies d’en Damià. El van remullar amb un cava afruitat i fresc, amb un suau toc de dolçor. L’antic encarregat de la fàbrica va recollir el tap de l’ampolla, que havia petat alegre. Hi va inspeccionar el suro dels dos discos enganxats a l’aglomerat, un hàbit que no podia deixar de practicar en cap celebració en què es destapava una ampolla de cava.
—Gasten suro de qualitat aquesta gent! —va informar a la resta de comensals.”


Una escena que, a ben segur, es repeteix en moltes taules on, amb un treballador o un empresari del suro present, tant li fa, s’hi destapa una bona ampolla de cava, o de xampany.

Alfons Cama Saballs
Novembre 2014

divendres, 14 de novembre del 2014

La Librería de Cazarabet conversa amb l'escriptor Xabier López




CobertaOlympiaring1934.jpgCazarabet conversa con...   Xabier López López, autor de "Olympia Ring, 1934" (Gregal)

Desde Gregal nos llega esta novela negra del gallego Xabier López López, una de las plumas gallegas más prolíficas y “más ambiciosas”.
Se trata de una novela muy bien escrita y esto es denominador común en Gregal que escoge muy bien la calidad entre no pocas plumas que sí, a lo mejor no son de las más conocidas, pero que “camuflan” y “esconden” una calidad indudable….es el caso de la narrativa de la que disfrutamos con Xabier López…su manera de escribir, su manera de plantear las tramas, esa especie de sorna, cinismo…es como una “herencia bebida” de las plumas de peso de años atrás como Vázquez Montalbán o el , aún presente Eduardo Mendoza…
Les invitamos a que se hagan con la lectura de Olympia Ring ,1934…disfrutarán y después querrán saber más de él, leyendo sus, muy presumiblemente notables, anteriores narraciones….escritas en gallego, su lengua mater, pero traducidas, la mayoría, al castellano y al portugués.
Lo que nos dice Gregal sobre la novela:
Otoño de 1934. Barcelona. Mientras la ciudad se recupera de la frustrada proclamación del Estado Catalán, los periódicos de medio mundo se preparan para cubrir el combate por el título mundial del peso pluma entre los célebres boxeadores Josep Gironés y Freddie Miller. Pero el Teatro Circo Olympia, sede de las veladas, no sólo acoge las peleas del cartel principal: antes del combate estelar están programadas varias series previas, dónde, aprovechando la expectación, y sin contemplaciones de ninguna índole, los mejores boxeadores aficionados de la República intentan hacerse un sitio en el mundo de las cuatro cuerdas. Hasta allí, siguiendo los pasos del prometedor púgil gallego “O Camión”, imbatido  hasta la fecha, viaja también el peculiar periodista de sucesos Sebastián Faraldo, reconvertido en un no menos peculiar cronista deportivo. Las cosas, con todo, vuelven a su cauce habitual cuando nuestro protagonista se ve abocado a investigar un sofisticado asesinato cometido en el mismísimo ring.

El autor, Xabier López López:

La prensa

El boxeo , en tiempos en que la lona era lona el púgil un auténtico bailarín…

La ambientación de la novela tiene mucha carga política:
La novela se ambienta en la Barcelona de la Proclamación del Estado Catalán (ésta tiene lugar cuando la CEDA entra en el gobierno Lerroux), cuando el gobierno Companys y en él en cabeza fueron apresados en un buque
Lluís Companys:
Un lloc emblemàtic per a la resistència, el Cadci:
La Revolución de Octubre fracasa y a raíz de ello el gobierno de Lerroux , “acoge” a la CEDA de Gil Robles:
La Revolución de Octubre:
La CEDA de Gil Robles:
Lerroux, un política veterano y su Partido Republicano Radical:
Manuel Azaña, destacado política y en aquel momento (Octubre del 34)  diputado en la oposición  también se vio envuelto, acusado de “hacer lazo” con los catalanistas y con la sublevación de octubre:


Cazarabet conversa con Xabier López López.
51ca92bb7f070-lopez_lopez_xabier_2013-656x350.jpg-Xabier, ¿qué fue lo que te llevó a escribir sobre el mundo del boxeo: retratando a un púgil pontevedrés de los años 30…?
En cierto modo, el referente temporal ya venía dado. En "Olympia ring, 1934" no hago otra cosa que recuperar a Sebastián Faraldo, el protagonista de "La vida que nos mata" (publicada originalmente en gallego en 2003 y recientemente traducida por Editorial Funambulista), un periodista de sucesos (obeso y sentimental, para más datos) que intenta sobrevivir los más dignamente posible en los tiempos de la Segunda República española trabajando como trabaja para una cabecera -y un jefe- demasiado oportunista, podríamos decirlo así. La cuestión del boxeador... Creo que mucha gente está tentada a pensar que el único deporte de masas ha sido siempre el fútbol, y la verdad no es esa. Entre los "héroes de la clase obrera", valga la expresión, podemos contar un buen número de esos boxeadores épicos que, a fuerza de golpes, consiguieron ganar dinero y vivir, en algunos casos, como nunca habrían podido imaginar. Claro que, donde se mueve dinero, siempre hay alguna que otra zona oscura...    
-Además dibujas a un boxeador nada convencional…Coméntanos.
Bueno, esto no deja de ser una pequeña derivación de una de las claves con las que abordo normalmente la escritura literaria: jugar, subvertir los tópicos, e intentar romper algún que otro esquema preconcebido... ¿Cómo nos imaginaríamos a un boxeador aficionado de los años treinta? Pues, seguramente, como un pobre analfabeto que a fuerza de romper dientes llama la atención de uno de esos empresarios sin escrúpulos que le promete sacar oro de sus guantes. Sin embargo, Manuel Ramírez Castro, el boxeador aficionado al que Faraldo sigue los pasos, es un chaval con estudios de bachillerato, militante del Partido Galeguista (como la miss España de la época, por cierto), aficionado a la lectura y hasta a las excursiones con pretexto arqueológico. 
-Después ambientas la novela en los convulsos días del otoño de la Barcelona del 34¿por qué…? ¿qué te llevó a pensar que ahí tu trama estaría como más y mejor desarrollada?
Siempre he tenido la sensación de que la Segunda República da, literariamente, para mucho más de lo que hemos visto. Creo que sólo nos acordamos de ella a partir del alzamiento militar de julio del 36 (y siempre para idealizarla, por contraste) olvidándonos que durante los años del bienio negro la gobernó una derecha radical poco sensible a las demandas obreras y de las nacionalidades históricas, y, de hecho, una derecha que se atreve a declarar el estado de Guerra en Cataluña y a suspender su autonomía a raíz de los sucesos de octubre de 1934... No digo que la historia sea circular (algo habrán evolucionado las conciencias en 80 años, digo yo) pero muchos de los grandes "problemas" de nuestros días ya estaban planteados entonces. Si la novela negra es, como muchos dicen, una especie de calidoscopio de la sociedad que la produce...  
-El boxeo era un deporte entonces, supongo que con una especie de “mística y aurea” especiales….¿qué de todo aquello se ha conservado y qué ha ido desapareciendo?¿El mundo que rodea al boxeo y a los boxeadores era como “más limpio”, como “más auténtico”  en aquellos tiempos que ahora que está como más corrompido (bueno como el deporte en general)?
Ya he dicho antes que, donde se mueve dinero, siempre hay alguna que otra zona oscura... El mundo de boxeo no es una excepción, claro; al menos en todo lo concerniente a ofrecernos elementos narrativos interesantes: redes de apuestas, amaños de combates... Con todo, y como llega a decir el protagonista de la novela, el boxeo es uno de los deportes más comprensibles para el espectador: dos hombres, frente a frente, con la idea de mandar al rival al suelo, pero siempre movidos, a pesar de todo, por un código de conducta que ya quisieran otras disciplinas deportivas.  
-Creo que, salvando las distancias, porque todas las comparaciones son odiosas., pero leyéndote me acordaba de Manuel Vázquez Montalbán y de Eduardo Mendoza… ¿nos puedes comentar algo?
Bueno, son dos autores que me gustan y de los que he aprendido mucho como lector. Hablando del primero... ¿Quién es capaz de escribir novela negra sin sentir en el cogote "la respiración" de Pepe Carvalho? 
Xabier-López-López-indicar-copy-Beatriz-Seoane1.jpg-Xabier, el mundo de la novela que tiene vinculación con hechos históricos, requiere mucho esfuerzo a la hora de reunir documentación y demás y de documentarte tú, de realizar estudios y mucho más….los novelistas podéis crear mucha afición a la historia a través de la novela y la narración…esto comporta mucha responsabilidad por vuestra parte, ¿no?. ¿Cómo llevaste tú el tema de documentarte para esta novela y luego ir incorporándolo todo a esta novela?-
Uno de los principales retos (y atractivos) de escribir, y hablo de mi experiencia, es aprender siempre alguna cosa. Y leyendo mucho antes (no hay otro modo de hacerlo). Cierto que una novela como esta exige escoger lecturas más "rigurosas" pero, en definitiva, el trabajo de documentación no se diferencia demasiado del que realizo en otro tipo de novelas. La clave, al final, es incorporar la información histórica a la trama sin que el lector sienta que le están dando una clase de historia. Creo que la palabra "ambientación" tendría mucho que decir en todo esto. 
-De todas maneras, ¿estamos ante una novela de género negro, no? (ambientada en una determinada etapa histórica, con mucha carga, pero la novela es de intriga y pura novela negra)
La contracubierta de la versión gallega ha resuelto el dilema de una manera, a mi modo de ver, bastante satisfactoria: "novela que revitaliza o xénero negro ao hibridalo coa novela histórica". (Creo que no necesita traducción).
-Xabier ¿cómo ves la salud de la novela hoy en día…? .A mí me da que hay mucha calidad….también hay mucha gente que escribe, pero hay gente que lo está haciendo muy, muy bien…
Bueno, creo que nunca ha habido tal diversidad de propuestas (descontando, claro está, lo que ofrecen los grandes sellos editoriales, cada vez más conservadores) pero el problema fundamental es lo poco que sabemos de los "otros" sistemas literarios que hay en España y las grandes fronteras que hay que salvar para que una novela escrita en vasco, catalán o gallego, como es mi caso, llegue al público de habla castellana. En este punto, siempre tengo la sensación de que nos estamos perdiendo algo importante.   
-¿Estamos mejor formados para narrar o somos, no sé cómo explicarme, como más atrevidos a la hora de escribir…? ¿Le hemos perdido el miedo al papel en blanco?
No diré que estemos mejor formados para narrar (la narración, la necesidad de ficción, es cosustancial al género humano desde el amanecer de los tiempos) pero sí que la tecnología favorece y mucho el proceso. ¿Llegamos a imaginarnos realmente lo que era escribir una novela sin un procesador de textos? 
-Xabier, ¿cómo ha sido trabajar con Gregal?
Cuando un novelista termina una novela lo que quiere, por regla general, es verla publicada lo antes posible y, a poder ser, que lleguen cuanto antes las traducciones a otras lenguas. Gregal ha permitido que "Olympia ring 1934" cuente con una traducción al castellano casi simultánea a la versión original gallega. Y eso, en unos sistemas literarios como los nuestros, casi siempre de espaldas unos a otros, es algo verdaderamente extraordinario. 



CobertaOlympiaring1934.jpg18358
Olympia Ring, 1934. Xabier López López   
260 páginas
17.00 euros
Gregal

Otoño de 1934. Barcelona. Mientras la ciudad se recupera de la frustrada proclamación del Estado Catalán, los periódicos de medio mundo se preparan para cubrir el combate por el título mundial del peso pluma entre los célebres boxeadores Josep Gironés y Freddie Miller. Pero el Teatro Circo Olympia, sede de las veladas, no sólo acoge las peleas del cartel principal: antes del combate estelar están programadas varias series previas, dónde, aprovechando la expectación, y sin contemplaciones de ninguna índole, los mejores boxeadores aficionados de la República intentan hacerse un sitio en el mundo de las cuatro cuerdas. Hasta allí, siguiendo los pasos del prometedor púgil gallego “O Camión”, imbatido  hasta la fecha, viaja también el peculiar periodista de sucesos Sebastián Faraldo, reconvertido en un no menos peculiar cronista deportivo. Las cosas, con todo, vuelven a su cauce habitual cuando nuestro protagonista se ve abocado a investigar un sofisticado asesinato cometido en el mismísimo ring.

dimecres, 5 de novembre del 2014

Benvinguda del doctor Eudald Maideu en la primera presentació d' "El maltès" de Jeroni M. Surroca a Ripoll




   Bona vesprada i salutacions a les autoritats, editor i a tots plegats, sempre bons amics. Saludo també a l‘autor, i amic Jeroni Marín Surroca, jove nascut a Ripoll el  1973.


Jeroni Marín i Surroca és llicenciat i Magister d’història contemporània per la UAB. Historiador i com a tal ha publicat 2 llibres sobre història social i industrial de les conques dels Rius Ter i Fresser: Condicions de vida i de treball de la classe obrera i conflictivitat social al Ripollès 1900-1923, obra guardonada amb el premi Bonaplata 2006 i també El ferro i la mineria al Ripollès i al Canigó. Ha publicat diversos  articles i ha pronunciat conferències i ponències sobre la industrialització i el fenomen de les colònies industrials a Catalunya i, també, en l'àmbit de la cultura ha treballat en “L’albergueria” Centre Difusió cultural episcopat de Vic i en el Museu Etnogràfic de Ripoll. Ha estat membre consell assessor de l'exposició “Colònies industrials” del Museu d'Història de Catalunya i fins fa poc ha exercit de Conseller de Cultura del Consell Comarcal del Ripollès i actual regidor de l’Ajuntament de Planoles, també vocal actiu  de la Junta del Centre d’Estudis Comarcal del Ripollès  i que ara acaba de publicar El maltès, la seva primera novel·la de ficció, sortint com ell diu -del rigor de la historiografia- d’això últim ja us ho asseguro jo, res de res...!


Intentaré, per no fatigar-vos, fer no tan sols una presentació, sinó una dissecció del llibre, a través de l'índex  i les seves aprofundides cites històriques de frases cercades i rebuscades amb acurada filosofia.

Intencionaré segonament, indagar què t'ha passat o què t'ha picat, per passar de de la historiografia al gènere literari de la  novel·la, per demés negre o  sia del gènere policíac, que tal com molt bé defineix la nostra Enciclopèdia Catalana en realitat <<es tracta d'un escrit en prosa d'una llargària considerable, destinat a  delectar>> (i que jo hi afegiria a enganxar) posant-te tots  els pèls de punta, intrigar, provocar insomni, angoixa, etc, etc, amb narracions d'aventures inventades i/o relacionades amb la història o històries amb relació de fets que poden representar els propis de la vida real, tan detalladament descrits fins al mil·límetre, i amb la dosi terrorífica escaient o superlativa, segons l'enginy fantàstic i/o recargolat de l'escriptor.


      
  Tenim un Jeroni connaisseur, pedalant per la Itàlia calenta i fantàstica, la de l’art, de l’arquitectura robada i imitada, la de les verges sieneses d’arrels existencialistes, que em tenen el cor robat. Ah!, la Toscana, Siena, Florència, Roma... que a tots vosaltres i que a mi i en especial a la meva esposa Dolors ens entusiasma sobre manera, pels molts bons i  fins a cert punt, intrigants records que ens porta, des el Trastevere fins als cinc turons o pujolets, ep!...que coronen Roma. Personalment començo a estar ben tip de tants autors nòrdics amb tanta grisor del firmament, amb els seus crims,  a on fins i tot de criminòlegs han arribat a afirmar i defensar que el crim no existeix! Sort que en Jeroni ens ofereix el sol resplendent de la Toscana!

Veureu que per tot això i molt més, jo no puc explicitar l'argument ni els fets, en tot cas si m'autoritza és a llegir doncs les cites que encapçalen cada un dels 12 capítols, que jo les trobo úniques -i molt adients: històriques sempre-. Aquest  és el plat fort d'en Jeroni, quan no novel·la ni inventa  ni historitza, aquesta és la meva dissecció  cognitiva de l’obra , que avui es posa al vostre abast i es titula EL MALTÈS... Sort que com a metge estic habituat a  no tenir escalfreds, però realment ets intrigant com mai cap ho ha sigut.



    Bé, passem a la dissecció del llibre.

Jeroni, ets insòlit i/o cabalístic, com mai cap! M’arribes a sorprendre, i vosaltres veureu com també, per dues vegades és historiador i novel·lista. Creu-me, tota, tota la novel·la està molt i molt ben travada –Jeroni, quins ulls que tens!, tots sabem que els ulls no són més que un pessic allargassat del cervell col·locat davant la cara, i que a més, gràcies a les seves sinapsis i simpàtiques neurones, et fan ser un bon creador d'atmosferes, especialitat que si en algú t'assembles és precisament al Nobel de Literatura d'aquest any, que, segons alguns crítics, crea atmosferes plenes d'intriga, atès que els protagonistes estan investigant algun misteri, i tu et consagres com ell,  Jeroni, ja has entrat en aquest ritual, si escrius més el tindràs!

Precisament en el teu cas, aquestes atmosferes denses i asfixiants són, a més a més de denses, extremadament sàdiques, i medito i pregunto jo: Com un protagonista que investiga tal misteri  com el del teu Maltès -i aviat ben nostre- pot ser tan ben estudiat psicològicament com tu ho has fet? Vaja, Jeroni ! Que escrius amb  més tensió que el propi actual Nobel Literari i que, a més a més, tens la capacitat diàfana de recrear atmosferes com he dit abans, plenes d'intriga i misteri i terror. Vaja,  això  és el que avui dia se'n diu la perfecció del minfulness, que és  la capacitat plena d'estar, observar, veure i sense jutjar!... Trets estilístics envejables. Indago: a tu ara sí que veig clar, què et va picar per passar de la historiografia a la novel·la negra, ep!, no penseu que  fou el mosquit tigre, sinó el verí inoculat excitant i metamorfosejant ni més ni menys fou el de la pantera negra!!

Oh, la Toscana! Siena! La cara de les Verges sieneses, que em tenen enamorat! Ciutat empestada, amb la seva festa del pal·lio i cursa de Loqui. Art i Història mesclats a dojo, quan no de Sadisme. Descrius gairebé la psicopatologia funcional d'el Maltès, que ens incardina amb problemes tan actuals -diria actualíssim- com es el de l'abús sexual, sempre amb una exploració seriosa i científica del mateix, amb un assassí molt i molt sàdic i alhora “justicier” entre cometes. Vaja!, un final espatarrant. Al nostre món, penso -malpenso- que potser hi faria falta qual àngel exterminador, un maltès o molts. Perdoneu-me. En certa manera donaria <<solució>> a un greu –gravíssim- problema per la nostra infància i adolescència, que  no paro de denunciar fa més d'una dècada.



Novel·la rica, de ràpida lectura i culturalment encisadora, que també caldrà, penso jo, traduir-la  d'immediat a l'italià, i, per què no, cap a la Castella profunda ja que per aquí, a l'estiu, tant d'uns com dels altres,  en venen molts...
  
Ah! Admiro també la independent illa de Malta!!, quants de models des del polític potser hauríem d'imitar! Creadora des d’avui -gràcies al nostre Jeroni, d'un nou àngel-diable justicier, diria jo. En fi, l’exterminador... culte, sensible i despietat, segons paraules d'en Jeroni, i pel qual proposo com a solució, la castració química, segons indica The Journal of sexual medicine (EEUU, núm. del mes de maig 2014).
         


    Ara, si vols, exposan's l'argument en quatre paraules, per tal que no es perdi la intriga...
   
    Gràcies Jeroni! Segur que el teu Maltès és i serà un èxit! 

    Ripoll, a 25 d'octubre de 2014

    Dr. Eudald Maideu i Puig