Avui us presentem A l'ombra del temps amb un petit text del mateix autor, Josep Maria Huguet.
Títol: A l'ombra del temps
Autor: Josep Maria Huguet
Pàgines: 265
Preu: 18,50€
Març de 1981 a una platja del
Maresme. L’Oriol, estudiant d’enginyeria, rumia davant del mar. Acaba de
descobrir el primer amor d’una manera fortuïta, un amor que l’acompanyarà
sempre.
Així comença aquest relat sobre l’amor
i l’amistat a través de la joventut i la maduresa d’un baby boomer igualadí.
Trasbalsat existencialment, el
protagonista se’n surt com pot pilotant la seva vida a través de situacions
diverses i encontres inesperats. L’Oriol cerca, descobreix, s’interroga, o simplement
lluita per subsistir i mantenir-se dempeus.
Parlant amb una amiga l’Oriol
s’esplaia vomitant el seu desfici: «Un dia ets aquí, un altre vés a saber on... Un
dia rius, un altre plores, un dia mors... Això és tot. La vida s’esmuny... És
com sembrar un camp per a ningú. Tot el que fem i vivim ja està caduc només
començar, put a podrit; aquesta és la fotuda realitat... Potser sí que visc dins
una fumarada que no em deixa sentir la vida, però he procurat no tornar-me boig
cada vegada que reconec alguna cosa bonica que sé que ja no m’arribarà mai. No és una
insensatesa creure que tu superes el món que t’envolta i voler anar més enllà?».
En una època de canvis
vertiginosos i esdeveniments que somouen, ell ens fa evident que els néts de
les guerres europees es plantegen les mateixes preguntes, tenen els mateixos
somnis i topen amb les mateixes perplexitats de sempre. I tanmateix, juntament amb
algunes certeses, obtenen com a resposta els mateixos dubtes de tots els temps.
«D’acord
Pep. Aprenem a bastonades que no érem tan invencibles com crèiem, que el bé
fracassa freqüentment i que el mal triomfa massa sovint. Però això ens dóna
dret a claudicar?», li diu l’Oriol, ja madur, a un amic seu.
Transcorrent per la línia fronterera
que separa una vida amarga d’una vida feliç, el relat es qüestiona si podem
estar mai preparats per entomar la nostra pròpia existència, i intenta narrar com traginar pel món duent
sobre les espatlles amors absents, desesperances i solituds, fins arribar al
difícil descobriment de que l’únic analgèsic possible, l’únic indici de
felicitat, és fora de nosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada