Passejant pels calls de Catalunya

Passejant pels calls de Catalunya de Josep Maria Casas

Títol: Passejant pels calls de Catalunya (Vol. I)

Autor: Josep Maria Casas

Gènere: He mirat aquesta terra

Pàgines: 342

Preu: 22,00 €

..................................................................................................................................................

La història dels jueus catalans no és un fet aliè a nosaltres. És part de la nostra pròpia història i, això, aquest llibre de Josep Maria Casas ho explica perfectament. Perquè, per parlar d’ells, no n’hi prou amb endinsar-se en el call de Girona, visitar el micvé de Besalú o fer un tomb pel cementiri de Les Corts. Més enllà dels espais arquitectònics i els traçats urbans, parlar dels jueus catalans és explicar com els comtats cristians van conquerir les terres de la Catalunya Nova als sarraïns amb la seva ajuda; és esmentar la confiança absoluta que els tenien els reis de la corona catalanoaragonesa, fos a l’hora d’operar-se de cataractes, com Joan II, de demanar consells diplomàtics o de gestionar les finances reials. De fet, l’expansió de la Corona d’Aragó per la Mediterrània no es pot explicar sense els jueus que vivien a casa nostra i, especialment, sense els seus diners. I, a la fi, també és parlar de la saviesa dels rabins que vivien a Perpinyà, a Girona o a Barcelona i de com aquí va tenir lloc un dels debats filosoficoreligiosos més importants de la història del judaisme.

  

Lògicament, no és fàcil seguir el llegat jueu més enllà dels carrerons estrets de les antigues aljames. Com es pot trobar una presència feta de pregàries i d’aromes de menjars de festa?

Els cants, les llums de les llantes rituals o les veus que reciten versos del Talmud no deixen cap rastre. Vet aquí la dificultat i el mèrit d’aquesta obra de Josep Maria Casas. A través d’un ampli recorregut a banda i banda del Principat, el lector anirà esbrinant el patrimoni ocult que ens ha llegat aquesta comunitat. Perquè si en aquest país «fem dissabte», mengem carn de porc per esmorzar, dinar i sopar o regalem el julivert als mercats és gràcies als jueus o, millor dit, als esforços que feien els cristians conversos que hi convivien per diferenciar-se d’ells.

Sí, tot i que els reis catalans van ser dels pocs monarques europeus que els van intentar protegir, la Catalunya medieval també va ser l’escenari de brutals pogroms i massacres, d’estigmes i persecucions. És probable que el sentiment antijueu es covés justament pel fet de ser la nineta dels ulls reials. I també per la tossuderia de mantenir viva la seva llengua i orar al seu Déu, o el que és el mateix, afermar-se en la seva identitat al preu que fos. En aquest sentit, la tragèdia que van patir els nostres avantpassats jueus no només ens ha d’importar per la tragèdia en si mateixa sinó perquè és un bon reflex de les tragèdies que hem patit i encara patim les minories ètniques. Ells, en aquest cas, per partida doble, per jueus i per catalans. Aquest llibre és un bon compendi de tot plegat, amè i instructiu a parts iguals. Bona lectura!

Sònia Casas Codinach

Sàpiens

La gramola de l'Edèn, de Josep Busquets

Títol: La gramola de l'Edèn

Autor: Josep Busquets
Gènere: Novel·la

Pàgines: 524

Preu: 20,00 €

....................................................................................................................................................................................

La gramola de l’Edèn centra la seva trama en un temps on el jazz comença la seva història a Catalunya, fent èmfasi especial en la vida dels músics d’una Barcelona inquieta durant els anys trenta, principalment a l’època de la Guerra Civil. A través d’aquests músics, les  històries  reflecteixen  una forma de vida i un ofici, avui absolutament transformat.

Un moment on la importància dels jazz clubs va ser molt influent, els socis i afeccionats s’agrupaven per escoltar els discos dels millors músics americans, publicaven revistes divulgadores i organitzaven concerts. El Hot Club de Barcelona es creà el maig de 1935 i al bar Edèn, al carrer Nou de la Rambla, s’hi va instal·lar una gramola que sobreviuria fins alguns anys després de la Guerra Civil. La seva tasca divulgadora va ser primordial i els músics barcelonins van poder escoltar les millors orquestres i solistes d’Amèrica, cosa que difícilment haurien pogut fer pels seus propis mitjans.

La novel·la s’inicia l’any 1946 amb la trobada dels músics Marcel Agulló i Modest Bertran i l’obra comença a plantejar-se a partir dels records entre els dos amics. Motivats per la incertesa, necessiten conèixer la sort que van córrer la resta de membres de l’Orquestra Dominó Jazz desapareguts després de la guerra. Les preguntes comencen a sorgir quan casualment troben un dels saxofonistes, en Simó, tancat al manicomi des que va acabar la guerra. A partir d’aquí, un flashback que retrotrau la narració, ens situa en un context històric de canvis polítics en una Barcelona agitada pels esdeveniments i la inevitable arribada de Guerra Civil.

La narració avança mitjançant la trajectòria personal d’en Marcel a qui el destí uneix a la Bàrbara Rius, filla menor d’una destacada família burgesa de Barcelona que s’enamora d’ell, un amor impossible a causa de la diferencia de classes, una circumstància alimentada obstinadament per la mare de la jove i que serveix de bastida estructural de la novel·la a partir de la qual es narren les històries encreuades dels seus protagonistes, els membres de l’Orquestra Dominó Jazz, la família Rius i tot un reguitzell de personatges variats que formen part de la quotidianitat de l’argument.

La trama combina l’aparició dels protagonistes ficticis amb personatges històrics reals de l’època creant una entremescla on no és estrany que Jimmie Adams o Claude Dunson, de la gran orquestra de Benny Carter, participin en un concert improvisat amb alguns personatges de la novel·la, que l’Escombreta, encarregat de la programació de la gramola del bar Edèn, fos amic dels protagonistes, trobar-nos en mig del tumult excitat de gent per acollir Valentín González, «El Campesino», o trobar-nos en mig del tiroteig de les forces franquistes, sota el comandament de Yagüe al moment de travessar el riu Llobregat.

La llista d’obres que han tractat la temàtica de la Guerra Civil és extensa. Aquesta s’entén des de l’apreciació dels personatges on  la guerra es creua d’una manera fortuïta al seu camí, que sens dubte transforma i canvia de manera tràgica les seves vides, però a partir del punt de vista d’aquells que estaven per sobre de la imposició d’ideologies i doctrines polítiques i que van haver de patir les venjances, la repressió i l’autarquia del règim que van limitar absolutament la vida del jazz. Tot i assenyalar les atrocitats que cometeren les tropes franquistes no deixa  de reportar retrets a determinades accions de la República, com l’ambient de sofriment i violència del principi del conflicte o la d’enviar a una mort segura a milers de joves a la batalla de l’Ebre.

Al marge de la temàtica i els continguts sobre la guerra i el jazz, La gramola de l’Edèn ens porta a conèixer les dificultats que els personatges experimenten per superar els obstacles i contrarietats, no és una novel·la de guerra ni de dos de bàndols, tampoc és un retrat de la Barcelona dels anys trenta, tot això és el rerefons, per damunt de tot es la història d’en Marcel, un home compromès, enamorat, que volia viure, que tenia somnis i que les circumstancies històriques van esmicolar totalment.

Si es coneix Barcelona, no resulta difícil situar-se als llocs descrits i descobrir els indrets on havien existit sales i locals de referència musical.

Josep Busquets

V Premi Gregal de Novel·la

El refugi de la perplexitat

Quan la ciutat canvia la convivència per l'aïllament, quan l'arquitectura passa de social a exhibicionista, quan els germans s'enfronten..., encara ens queda el refugi de la perplexitat.

Títol: La ciutat dels solitaris

Autor: Isidre Grau

Pàgines: 262

Preu: 18€

Compra'l ara!

La història més complexa pot néixer d’un embrió minúscul, si és capaç d’atreure nous elements que facin créixer l’edifici narratiu. En el cas de La ciutat dels solitaris el punt zero va ser un home, amb aspecte de funcionari, que acompanyava un noi jove a un apartament per recuperar-se d’una amnèsia. Així vaig arribar al perplex Pere Perera, que als 33 anys està sortint d’un coma amb la memòria espatllada, però indagant en el seu bloqueig vaig anar a parar no tan sols als germans Perera i a les germanes Subirana (fills dels anys quaranta), sinó també a un besavi republicà, defensor de l’arquitectura racionalista, que va donar llustre a tota la descendència.

El resultat és una mirada a quatre generacions per esbrinar d’on ve la desintegració familiar actual i, en el fons, una manera d’explorar els canvis socials i individuals dels últims vuitanta anys, amb un canemàs d’idealismes i oportunismes que han conduït el protagonista a una mena de Babel que no sap ben bé com habitar.

La novel·la es mou en diversos fronts que conflueixen en tres blocs narratius i en dos escenaris en plena mutació: la Barcelona que amb les Olimpíades va donar el seu gir més cosmopolita i una Costa Brava abonada a l’especulació immobiliària. És en aquest panorama de canvis que Pere Perera s’enfrontarà al doble repte de lligar la seva memòria i reconstruir una identitat pròpia que potser no depèn estrictament d’ell, sinó de la teranyina familiar que l’ha dut al refugi d’una perplexitat d’efectes paralitzadors quan intenta trobar el seu lloc al món.