Recull de premsa (del 23 de febrer a l'1 de març de 2017)

Aquesta setmana, hi trobareu notícies de Samba per a un difunt, de Salvador Casas; El desert i alrres palpitacions del nou segle, d'Enric Balaguer; La primera pedra, de Krzysztof Charamsa; Anochece en Irak, de Patrick Ericson; Un segon fora del dubte, de Marta Pérez; De teulades en amunt, d'Isabel del Pilar Valero, i Els crims del convent, de Salvador Balcells. 

Àlex Broch presenta "El desert i altres palpitacions del nou segle"

Des de Gregal desitgem que hàgiu tingut unes bones festes de Nadal i que aquest 2017 us porti felicitat i lectures. Nosaltres volem obrir l'any amb un escrit del crític literari i professor universitari, Àlex Broch sobre l'assaig d'Enric Balaguer, El desert i altres palpitacions del nou segle. En aquesta obra, Balaguer recull setze textos independents en forma d'assaig que han sorgit amb impulsos successius d'interrogar el nostre present.

Títol: El desert i altres palpitacions del nou segle
Autor: Enric Balaguer
Pàgines: 200
Preu: 18 €
Compra'l!

Enric Balaguer o l’anàlisi i descripció del present

Enric Balaguer, catedràtic de Literatura Catalana Contemporània a la  Universitat d’Alacant, té ja una àmplia producció de recerca i treball en el camp que li és propi. Sobresurt el seu interès pel realisme històric  centrat en una antologia com Dinou poetes dels seixanta (PAM, 1987), o sobre una personalitat poètica com  Palau i Fabre recollida a Poesia, alquímia i follia. Una aproximació a l’obra poètica de Josep Palau i Fabre (PAM, 1995), o la influència de la filosofia oriental sobre autors i literatura catalana a Ressonàncies orientals (Budisme, taoisme i literatura) (Tres i Quatre, 1999) o l’obra diversa de Joan Fuster a Els colors de les paraules. Notes sobre Joan Fuster i la pintura (PUV, 2007).

Però aquesta tasca crítica sobre literatura contemporània té un complement i abast molt especial en una recerca i reflexió  assagística l'objecte principal de la qual és l'anàlisi i  descripció de la societat contemporània. El Balaguer crític es transforma en l'assagista preocupat com està per indagar el com i el perquè, els motius i raons d'uns canvis de valors i formes de la societat contemporània. Uns canvis que s'han conceptualitzat amb el pas de la societat moderna a la postmoderna i que es tradueix com una pèrdua d'alguns dels  valors  -com progrés, totalitat, futur- que han  orientat les societats occidentals en els dos darrers segles, des de la Il·lustració fins avui. 

Fotografia de la presentació del llibre a Barcelona
D'esquerra a dreta: Jordi Albertí, Enric Balaguer i Àlex Broch. 

En aquest camp, Enric Balaguer ja ha construït una amplíssima obra assagística que, pel seu volum, continuïtat i intencionalitat esdevé única i solitària en la literatura o assagística catalana. Cinc títols ho acrediten: Paper reciclat (1995), Contra la modernitat i altres quimeres. Nou assaigs sobre el segle XX (2002), La totalitat impossible (2006), La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies (6 aproximacions al present) (2010) i Constel·lacions postmodernes (2015), als quals cal afegir el que acaba de publicar: El desert ialtres palpitacions dels nou segle (Gregal, 2016) i que sumen, entre tots, més de seixanta assaigs que reflexionen sobre la societat d'avui. Els títols  dels llibres són prou explícits d'una doble preocupació, conceptual (modernitat, postmodernitat, totalitat) com temporal (segle XX, present, nou segle) que acrediten els seus centres d'interès i reflexió.

El desert i altres palpitacions del nou segle  és una peça més d'aquesta indagació del present que, novament, queda reflectida, com hem dit,  en el “nou segle” del títol mentre “el desert” és vist i presentat com un espai metafísic i espiritual on la solitud de l'espai situa la persona humana davant d'ella mateixa, una mirada interior, una actitud per afrontar la mirada exterior que ens porta a la societat. I en aquesta societat el paper de les llengües minoritàries, dels llenguatges expressius, del paper de les humanitats, de les identitats múltiples, del descrèdit de la literatura, de l'opressió i el poder vigilant, de la força de la globalització, de falsedat del simulacre i l'aparença, de la pèrdua dels sentiments, de la voluntat de present, del ressentiment de les classes socials, de la tragèdia de les tragèdies, dels enigmes i misteris de la vida, de la casa com a taller de l'escriptor, de la ciutat i els no llocs geogràfics, dels excessos de la utopia, de la banalització de la cultura, de la societat de l'espectacle, de la destrucció de l’aura interior i mítica,  de la violència i la voluntat de poder o de la invisibilitat humana, es mostren i manifesten com a temes del seu anàlisi en els setze assaigs del llibre. 

La seva lectura donarà al lector les dues preguntes que queden pendents: 1) Com els argumenta? i 2) A quines conclusions arriba?. Sens dubte, tota una experiència de lectura.

                                                                         

Àlex Broch

"El desert i altres palpitacions del nou segle", d’Enric Balaguer

Avui us volem presentar una de les novetats que presentem per a la reentré d'aquest mes de setembre. Es tracta d'El desert i altres palpitacions del nou segle, un llibre compost de setze assajos en els quals Enric Balaguer, professor de Filologia Catalana a la Universitat d'Alacant, reflexiona i s'interroga sobre el nostre present.  

Títol: El desert i altres palpitacions del nou segle
Autor: Enric Balaguer
Pàgines: 200
Preu: 18 €
Compra'l!

        El desert i altres palpitacions del nou segle

   Al Glossari, Eugeni d’Ors afirmava que es limitava a prendre nota del que anomenava «palpitacions dels temps». Amb aquests papers, Enric Balaguer ha volgut, en parlar de «palpitacions», homenatjar el creador de l’assaig contemporani i designar una prosa formada per petits assajos que «cosits» poden ajudar a perfilar una mica el paisatge dels nostres dies. Però més que més el terme «palpitació» –«batec convulsiu d’una part del cos», segons els diccionaris– reflecteix la manera de viure, dissortadament, en aquests primers decennis del nou segle.

    Els setze assaigs reunits ací participen de l’impuls d’interrogar alguns dels components –ideològics i artístics– del conjunt de valors actuals. L’autor es demana si les llengües minoritzades són a punt de ser eliminades; si vivim una vertadera desalfabetització o si el llenguatge perd força i energia i dilueix les consciències davant del món de la imatge. També s’interroga sobre la solidaritat humana i es pregunta si és cada cop més feble o sobre si el desprestigi de les humanitats —en aquest context mercantilista— és irreversible. Les dificultats de la creació artística en la societat actual, dins del marc del capitalisme esteticista que vivim, així com els paral·lelismes entre el capitalisme financer i la creació, són altres motius de les palpitacions que l’autor tracta d’analitzar d’una manera oberta, suggeridora i, en la mesura del possible, deixant de costat els tòpics i els desitjos propis.

    La diversitat temàtica és un dels ingredients del llibre. Un dels assaigs explora les relacions estretes —en algun casos obsessives— dels escriptors amb les cases i en un altre s’aborden aspectes de la depressió, en poetes, com ara Salvador Espriu o en autors com Williams Styron.

     De tots els textos d’aquest recull, el dedicat a la fascinació que ens provoca el desert té, per moltes raons, quelcom d’emblema. Davant d’un món fastuós i opulent, el desert ens interroga a nosaltres. I ho fa radicalment. «Més que una palpitació» —en el sentit d’Ors— és una realitat palpitant, un clam de la matèria que apel·la la nostra dimensió transcendent. «Allí on ningú no pot viure –escrivia Albert Camus–, alguns homes, tal vegada, hi poden aprendre a viure».

Presentació del llibre a Barcelona.
D'esquerra a dreta: Jordi Albertí (director Gregal), Enric Balaguer (autor) i Àlex Broch (escriptor i crític literari)

     També hi ha una palpitació dedicada a la memòria històrica i al mal a  través del repàs de la figura tristament cèlebre del tinent coronel Eichmann, de l’Alemanya nazi, i, sobretot, de la menys coneguda de Douch, un guerriller cambodjà dels khmers rojos que actualment es troba a la presó. Un i l’altre són dos dels instigadors a la reflexió sobre el tema de les ignomínies (crims i exterminis) a la humanitat. Les preguntes són: podem explicar-nos la crueltat de la condició humana? Sabrem trobar la manera de posar-hi fi? I sobretot, serem capaços d’aprendre la lliçó de la història i prevenir-ne les catàstrofes?

   En aquestes setze «palpitacions» l’autor ha seguit el solc de sotmetre aspectes de la vida dels nostres dies a l’exercici reflexiu dels llibres anteriors de l’autor, La totalitat impossible. (Sobre la fragmentació en la vida actual), 2006; La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies. (Sis aproximacions al present), 2010, i, més recentment, Constel·lacions postmodernes, 2015).

    Els assajos que formen aquest volum són textos que han sorgit amb impulsos successius i, tot i ser independents, participen d’una curiositat que els unifica. No és fàcil definir-la, però potser fóra l’adopció d’una perspectiva contemporània en el sentit que defensa Giorgio Agamben al seu article «¿Qué es lo contemporáneo?». Aquesta perspectiva tracta d’articular una mirada que s’adhereix i alhora pren distància del moment històric, però sobretot busca percebre més que les llums, l’obscuritat. La relació amb el present –diu l’autor tot recordant la frase d’un filòsof– serà sempre intempestiva, ço és, provisional i incompleta.