Cercar en aquest blog

divendres, 9 de juny de 2017

El refugi de la perplexitat

Quan la ciutat canvia la convivència per l'aïllament, quan l'arquitectura passa de social a exhibicionista, quan els germans s'enfronten..., encara ens queda el refugi de la perplexitat.



Autor: Isidre Grau
Pàgines: 262
Preu: 18€

La història més complexa pot néixer d’un embrió minúscul, si és capaç d’atreure nous elements que facin créixer l’edifici narratiu. En el cas de La ciutat dels solitaris el punt zero va ser un home, amb aspecte de funcionari, que acompanyava un noi jove a un apartament per recuperar-se d’una amnèsia. Així vaig arribar al perplex Pere Perera, que als 33 anys està sortint d’un coma amb la memòria espatllada, però indagant en el seu bloqueig vaig anar a parar no tan sols als germans Perera i a les germanes Subirana (fills dels anys quaranta), sinó també a un besavi republicà, defensor de l’arquitectura racionalista, que va donar llustre a tota la descendència.
El resultat és una mirada a quatre generacions per esbrinar d’on ve la desintegració familiar actual i, en el fons, una manera d’explorar els canvis socials i individuals dels últims vuitanta anys, amb un canemàs d’idealismes i oportunismes que han conduït el protagonista a una mena de Babel que no sap ben bé com habitar.


La novel·la es mou en diversos fronts que conflueixen en tres blocs narratius i en dos escenaris en plena mutació: la Barcelona que amb les Olimpíades va donar el seu gir més cosmopolita i una Costa Brava abonada a l’especulació immobiliària. És en aquest panorama de canvis que Pere Perera s’enfrontarà al doble repte de lligar la seva memòria i reconstruir una identitat pròpia que potser no depèn estrictament d’ell, sinó de la teranyina familiar que l’ha dut al refugi d’una perplexitat d’efectes paralitzadors quan intenta trobar el seu lloc al món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada