Cercar en aquest blog

dimarts, 6 de juny de 2017

A l’ombra del temps, d’en Josep Maria Huguet


Avui us presentem A l'ombra del temps amb un petit text del mateix autor, Josep Maria Huguet.


Autor: Josep Maria Huguet
Pàgines: 265
Preu: 18,50€

Març de 1981 a una platja del Maresme. L’Oriol, estudiant d’enginyeria, rumia davant del mar. Acaba de descobrir el primer amor d’una manera fortuïta, un amor que l’acompanyarà sempre.
Així comença aquest relat sobre l’amor i l’amistat a través de la joventut i la maduresa d’un baby boomer igualadí.
Trasbalsat existencialment, el protagonista se’n surt com pot pilotant la seva vida a través de situacions diverses i encontres inesperats. L’Oriol cerca, descobreix, s’interroga, o simplement lluita per subsistir i mantenir-se dempeus.
Parlant amb una amiga l’Oriol s’esplaia vomitant el seu desfici: «Un dia ets aquí, un altre vés a saber on... Un dia rius, un altre plores, un dia mors... Això és tot. La vida s’esmuny... És com sembrar un camp per a ningú. Tot el que fem i vivim ja està caduc només començar, put a podrit; aquesta és la fotuda realitat... Potser sí que visc dins una fumarada que no em deixa sentir la vida, però he procurat no tornar-me boig cada vegada que reconec alguna cosa bonica que sé que ja no m’arribarà mai. No és una insensatesa creure que tu superes el món que t’envolta i voler anar més enllà?».
En una època de canvis vertiginosos i esdeveniments que somouen, ell ens fa evident que els néts de les guerres europees es plantegen les mateixes preguntes, tenen els mateixos somnis i topen amb les mateixes perplexitats de sempre. I tanmateix, juntament amb algunes certeses, obtenen com a resposta els mateixos dubtes de tots els temps.
«D’acord Pep. Aprenem a bastonades que no érem tan invencibles com crèiem, que el bé fracassa freqüentment i que el mal triomfa massa sovint. Però això ens dóna dret a claudicar?», li diu l’Oriol, ja madur, a un amic seu.
Transcorrent per la línia fronterera que separa una vida amarga d’una vida feliç, el relat es qüestiona si podem estar mai preparats per entomar la nostra pròpia existència,  i intenta narrar com traginar pel món duent sobre les espatlles amors absents, desesperances i solituds, fins arribar al difícil descobriment de que l’únic analgèsic possible, l’únic indici de felicitat, és fora de nosaltres mateixos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada