Quan la mort és la vida i la vida és la mort, de David Cordero

David Cordero debuta en el món literari amb una novel·la que ben segur no us deixarà indiferents, Quan la mort és la vida i la vida és la mort. 

"Durant molts anys he estat un escriptor oblidat. Ho admeto sense cap pena ni vergonya, però creieu-me quan us dic que un dia vaig arribar a tocar la glòria. He viscut sol més temps del que ho he fet acompanyat. Tan allunyat com he pogut de la meva exdona i el més a prop que he sabut de la meva filla.

Confesso que m'ha costat molt acceptar això que m'ha passat. Però per més inversemblant que pugui semblar, és com és i no ho puc canviar. Ara sé que no estic sol, que n'hi ha d'altres com jo encara que molts hagin optat per callar. Sé que faran tot el possible per ocultar aquesta veritat i fer-nos passar per bojos. Però potser si sabem jugar les nostres cartes, aquest secret ens donarà més poder del que ells hagin somniat. I és que sense pobres no hi haurà rics, sense desfavorits no hi haurà privilegiats, i potser si aquest secret veu la llum, alguns d'ells perdran part d'aquest paradís terrenal.

Ara, però, demano disculpes a tots aquells que us heu trobat aquest document. Sóc perfectament conscient que amb el seu lliurament no faig altra cosa que defugir la meva responsabilitat per fer-la caure sobre vostre.

Segurament hauríeu viscut més feliços si no l'haguéssiu trobat, però... Ho sento, només sóc un covard."

Nicolau Esnaola Segarra

Títol: Quan la mort és la vida i la vida és la mort
Autor: David Cordero Espín
Pàgines: 200
Preu: 17,50 €
Compra'l!

Quan una porta es tanca gairebé sempre se n’obre una altra. Amb aquesta frase, Nicolau Esnaola Segarra, en Nico, comença l’escriptura del que es convertirà en el seu llegat vital, la narració de l’esdeveniment que marcarà un abans i un després a la seva vida, i d’acord amb les seves pretensions i expectatives, també en la de tots aquells que ho trobin, i decideixen llegir-ho.

Com a narrador, en Nico és el protagonista principal de la història. Durant bona part d’ella, fins i tot, l’únic, però la seva personalitat i carisma es basten per omplir la carència que originaria la falta d’altres personatges que no siguin els que es troba quotidianament al bar d'en Paco. Fins que apareix la Cora. Ella per si sola aconseguirà omplir tant el buit físic com el sentimental. Fins a la seva arribada, l’alcohol i el tabac s’havien convertit en els seus únics companys, i de retruc, en els principals enemics de la seva credibilitat. Durant tota la narració ens trobem amb un personatge malhumorat, crític, que diu les coses pel seu nom i que no s’està per romanços, però amb qui, al mateix temps, no ens costa gens connectar gràcies a aquesta manera inusual d’afrontar les veritats. Fins i tot podem dir que el seu punt fort és aquesta rotunda sinceritat amb la que s’expressa i una radical coherència entre el que diu, el que fa i el que pensa.

Quan un dia la mort el troba estirat al seu llit, i tres dies més tard torna a la vida, es produeix dintre seu un sotrac, que deriva en una lluita entre l’escepticisme i la confiança en si mateix que l’empeny cap a la demència, però tot canvia quan es troba amb la Cora. A partir d’aquest moment comencen a construir una teoria; els poderosos són conscients d’aquest secret però volen evitar com sigui que la notícia arribi a la població. Pensen que, si es coneix, tot aquell que pateix, que es troba sol, que ho ha perdut tot o pateix la falta d’un ésser estimat, pot escollir tirar pel dret i sortir d’aquest món per entrar en el que ve a continuació. I sense pobres no hi ha rics, sense desfavorits no hi ha privilegiats. Tanmateix creuen que l’Església també està interessada a continuar mantenint el seu paradís a la terra.

David Cordero Espín

A través del personatge d'en Nico, la novel·la critica algunes de les imperfeccions de la nostra societat, però sobretot se centra a crear un debat sobre què faria la gent si sabés que un cop traspassem s’obre una altra porta. Un altre món que no té res a veure amb el que les religions ens han ensenyat. L’elecció entre gaudir d’aquesta vida o anar directament a l’altra, tot i que allà, com que no existeix el materialisme, tampoc no es pot gaudir de totes les coses meravelloses que ens ofereix aquest món.  

El llenguatge emprat vol reivindicar un estil que no està gaire representat a la literatura catalana, i per això se subratlla la castellanització d’algunes paraules i expressions que acostumem a trobar en el nostre dia a dia però que potser per aquest desig de protecció d’una llengua amenaçada, normalment s’intenten amagar i que, en aquest cas, l’autor ha cregut del tot imprescindibles per donar veracitat al personatge.

En tot moment es manté el suspens sobre si els protagonistes efectivament han experimentat un retorn de la mort o només es tracta de la confluència d’un munt de casualitats que així els ho ha fet creure.

Un altre punt a destacar és que la història està escrita com a un testimoni. És el propi protagonista qui en primera persona escriu la narració per tal de deixar constància del que ha viscut i en tot moment es dirigeix al lector com a destinatari d’aquest testimoni. A ell confia la decisió de donar-li veracitat i actuar en conseqüència. 

David Cordero Espín