Cercar en aquest blog

dilluns, 9 de gener de 2017

Francesc Masriera presenta Els secrets inconfessables d'un metge intern

Jordi Carbonell, nascut a Mataró el 1946, ha estat treballant a l'hospital d'aquesta ciutat durant més de 40 anys. Ara, ja jubilat, publica Els secrets inconfessables d'un metge intern, una obra testimonial en la qual explica un seguit d'experiències, algunes còmiques, altres dramàtiques, que va viure durant el primer any de metge de guàrdia en aquest hospital. 
Us deixem un text de l'escriptor Francesc Masriera sobre l'obra de Carbonell.

Títol: Els secrets inconfessables d'un metge intern
Autor: Jordi Carbonell
Pàgines: 156
Preu: 16 €
Compra'l!


Amb Jordi Carbonell ens coneixem des de fa molts anys, hi ha amistat. A causa de, per dir-ho amb tota la simplicitat del món, la coincidència d’inclinacions artístiques i culturals, com també a la disposició compartida d’un compromís vital independent molt arrelat al nostre tarannà, que no cal explicar gaire: individualista de forma i responsable de fons. Queda dit, no em vull allargar més, tot i deixar clar l’entesa que hem mantingut des dels anys que freqüentàvem l’Agrupació Científico-Excursionista i l’amistat d’ambdós amb l’artista Jordi Arenas. I si aquestes coincidències són poques, s’hi afegeix la forta inclinació per la literatura que hem anat consolidant.

Va ser a la seva primera incursió literària pública que ens vam descarar. Amb agradable sorpresa em féu el present d’una primícia d’El temporal de les faves, la seva primera novel·la. Novel·la? Discrepo, el seu contingut s’escapa d’aquesta definició, entenc jo: és un atraient retaule descriptiu que conforma una amalgama contrastada de la vida de Mataró durant el dissetè segle. El fil “argumental” és el marc on els personatges agafen força per ells mateixos. La història, ben travada, queda al servei dels caràcters personals dels protagonistes i el Mataró secular és el ric decorat escenogràfic on es mouen. Una sorpresa i una satisfacció pel detall de fer-me partícip distingit com un dels primers lectors. “L’he enquadernat jo mateix, una tirada molt curta per distribuir-lo privadament” va dir-me, com excusa per l’atreviment. No va ser així, feliçment es va publicar i ho vaig celebrar.

En Jordi és un cirurgià que ja ha penjat els hàbits. Tot i així, quan escriu, dissecciona amb la ploma com si es tractés d’un bisturí. Es nota la seva professió, cada personatge queda al descobert, sense cobertura, mitjançant l’anècdota viva, declaradament singular sense deixar de ser creïble. Així també ho va fer en la segona incursió en el món editorial. Quan cremaven les fàbriques es mou a la segona meitat del segle XIX, el de la revolució industrial. S’hi revela el Jordi Carbonell més inconformista, que dóna més valor a la gent que als estaments, que cada persona es mereix ser tinguda en compte, despullada de dogmatismes. És, el llibre, si en volem fer síntesi, una mostra sensible i delicada de la condició humana, un relat de caràcters i situacions que el fan altament suggestiu.



Els secrets inconfessables d’un metge intern, m’ha interessat encara més. El Mataró on es mou és el seu en els anys que exercia de metge intern a l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, un hospital benèfic que es movia amb una precarietat impensable avui. Crec que aquest llibre d’en Jordi és fruit de la necessitat, la necessitat de posar de manifest la rellevància del seu pas per aquell centre, on es covaven tantes coses a mitja veu i es produïen situacions anòmales que un jove estudiant devia viure amb una intensitat creixent. Les vivències de la professió acompanyades de l’entesa i comprensió pel pacient. De com ell entén la medicina, la cirurgia en el seu cas, per damunt de tècniques i estudis: en el fons hi ha la complexitat de la persona a tractar. El seu pas per l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, diria, va ser el traspàs de la frontera de la teoria a la realitat. On, consegüentment, es va doctorar en humanitats.

Dibuix de Jordi Carbonell

I ho fa amb estil àgil i desenfadat, amb la frescor de l’experiència passada pel sedàs del record. Jordi Carbonell sap moure’s molt bé en la narrativa descriptiva dels fets més insòlits, dels casos més estrambòtics d’uns personatges situats en anòmales situacions. Quedaria bé, ara, fer una semblança comparativa amb escriptors de renom, models de la literatura. No és això, hi ha en el darrer llibre de Carbonell ingredients autòctons que el fan difícilment catalogable: hi ha un traspàs de records i emocions que no el priven de fer descripcions magnífiques, algunes d’alta qualitat literària. Posats a escollir, em quedo amb la que fa sobre el personal religiós de l’Hospital. "Les Germanetes de la caritat" és un dels millors capítols, carregat de tendresa per la discreció que utilitza i pel fil descriptiu que engloba tantes vides tancades en el seu destí. Un deu! No desmereix de les bones pàgines literàries que guardo en la memòria. A més, el llibre, desprèn una valentia i una devoció humana per la medicina que el fa entranyablement interessant. 

Francesc Masriera

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada