Cercar en aquest blog

dimarts, 23 de juny de 2015

Maria Barbal presenta Quadres d'una exposició


L'amistat entre Anna Crusafont i Maria Barbal va començar a néixer a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès ja fa uns quants anys. Fins i tot, Barbal va prologar el llibre de Crusafont, Rellotge d'arena, publicat l'any 2007. Ara, uns quants anys més tard, continua l'amistat i Barbal presenta l'última obra de Crusafont, Quadres d'una exposició.

Anna Crusafont

Maria Barbal resumeix aquesta novel·la com la història d'una família, i afegeix que ja se sap que totes les famílies s'assemblen, però que poden arribar a ser ben diferents entre sí. Dels personatges en destaca un gran treball d'aprofundiment en els aspectes físics, de caràcter i de comportament. Sobretot, en la protagonista, Lluïsa, la seva filla Anna, la mare, l'àvia i fins i tot la sogra. També, afegeix, tenen definició i coherència el germà, Ernest, el marit Adrià i el pare, que és la figura més fosca. 

Pel que fa a la forma en si, Barbal argumenta que la novel·la s'estructura en sis quadres i sis dates que corresponen a les sis parts de l'obra:

1. Figures sobre paisatge de tardor. Rosa Canut i Tort (1963-2005)
Present: Confessió de mare a filla (Ernest); la recíproca d'Anna a Lluïsa. 

2. Figures sobre paisatge urbà. Arnau Focs i Saus (1939-1963)
Passat: Història dels pares de la Lluïsa. 

3. Figures amb fons de llac. Franc Tosau i Nart (1974-2005)
Història de l'Anna i la Marta. 

4. La família. Composició. Conrat Faus i Torà (1967-1993) 
Història de la Lluïsa adolescent amb la d'Adrià i l'Anna fins a l'adolescència. 

5. Composició.  Dona jove davant de mirall antic. Anònim 
Anna i oncle Ernest (diàleg i últims secrets; la casa d'origen) 

6. Esbós per a amants davant finestral. (Llapis sobre paper; sense referències)
Anna i amant (present i futur)




En referència a l'estil de Crusafont, menciona que és un estil minuciós en la descripció dels fets, dels objectes i en especial, dels personatges, dels seus pensaments i de les seves paraules. A més, manifesta que és una novel·la on el diàleg adquireix una gran importància per descabdellar els secrets del passat i també del present.

Per acabar, us deixem amb la reflexió final que fa Maria Barbal de l'obra d'Anna Crusafont: 

Quadres d'una exposició


"Al principi he esmentat que és la història d'una família, sobretot, de quatre generacions de dones: Soledat, Maria, Lluïsa i Anna, però també dels homes corresponents. Una història on destaca una casa, vora un estany, potser el somni de qualsevol persona, on es pot gaudir de la natura, de la posta de sol, de la calma i del benestar. Encara que n'hi ha una altra de casa i, dins d'aquesta, a l'escala hi ha un mirall on els personatges s'hi poden veure reflectits.

Per aquestes coincidències que no signifiquen necessàriament influència, he pensat, després de llegir la novel·la de Crusafont, en Mercè Rodoreda i ara vull recordar una frase que va escriure al preciós pròleg de Mirall trencat

"Una novel·la és també un acte màgic. Reflecteix el que l'autor porta a dintre seu sense que gairebé sàpiga que va carregat amb tant de llast"


S'ha dit també que la novel·la té un sentit moral. Si ens podem abstreure dels personatges i dels seus mots, dels moltíssims detalls interessants que hi ha a la novel·la hi trobarem, potser, el substrat del pensament de l'autora. Crec que l'obra subratlla la importància del diàleg; ens ve a dir que qualsevol secret o acció inconvenient pot ser confessada, que qualsevol malentès pot aclarir-se i, malgrat el temps que hagi transcorregut, podem recuperar l'amor i l'amistat de quasi tothom si tenim una mica de valentia i de capacitat de portar-ho a terme. 

Però el pensament d'Anna Crusafont no es resumeix tan sols en aquest punt. Hi he vist una filosofia  de vida que propugna, per damunt de tot, la generositat, el valor primordial del dia a dia; el passat tan sols importa si encara l'hem d'entendre i el futur ja vindrà, no cal pas que hi patim.

La novel·la, barrejada amb els fets de l'argument, per mitjà de les paraules pot ensenyar-nos a viure millor. Crec que Quadres d'una exposició ho aconsegueix plenament.

Sens dubte, aquella dona farmacèutica, elegant, respectuosa i apassionada alhora, que vaig conèixer a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha fet sòlida la seva carrera d'escriptora. A cada llibre ha assolit nous reptes i jo me'n congratulo amistosament."


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada