Cercar en aquest blog

dimecres, 5 de novembre de 2014

Benvinguda del doctor Eudald Maideu en la primera presentació d' "El maltès" de Jeroni M. Surroca a Ripoll




   Bona vesprada i salutacions a les autoritats, editor i a tots plegats, sempre bons amics. Saludo també a l‘autor, i amic Jeroni Marín Surroca, jove nascut a Ripoll el  1973.


Jeroni Marín i Surroca és llicenciat i Magister d’història contemporània per la UAB. Historiador i com a tal ha publicat 2 llibres sobre història social i industrial de les conques dels Rius Ter i Fresser: Condicions de vida i de treball de la classe obrera i conflictivitat social al Ripollès 1900-1923, obra guardonada amb el premi Bonaplata 2006 i també El ferro i la mineria al Ripollès i al Canigó. Ha publicat diversos  articles i ha pronunciat conferències i ponències sobre la industrialització i el fenomen de les colònies industrials a Catalunya i, també, en l'àmbit de la cultura ha treballat en “L’albergueria” Centre Difusió cultural episcopat de Vic i en el Museu Etnogràfic de Ripoll. Ha estat membre consell assessor de l'exposició “Colònies industrials” del Museu d'Història de Catalunya i fins fa poc ha exercit de Conseller de Cultura del Consell Comarcal del Ripollès i actual regidor de l’Ajuntament de Planoles, també vocal actiu  de la Junta del Centre d’Estudis Comarcal del Ripollès  i que ara acaba de publicar El maltès, la seva primera novel·la de ficció, sortint com ell diu -del rigor de la historiografia- d’això últim ja us ho asseguro jo, res de res...!


Intentaré, per no fatigar-vos, fer no tan sols una presentació, sinó una dissecció del llibre, a través de l'índex  i les seves aprofundides cites històriques de frases cercades i rebuscades amb acurada filosofia.

Intencionaré segonament, indagar què t'ha passat o què t'ha picat, per passar de de la historiografia al gènere literari de la  novel·la, per demés negre o  sia del gènere policíac, que tal com molt bé defineix la nostra Enciclopèdia Catalana en realitat <<es tracta d'un escrit en prosa d'una llargària considerable, destinat a  delectar>> (i que jo hi afegiria a enganxar) posant-te tots  els pèls de punta, intrigar, provocar insomni, angoixa, etc, etc, amb narracions d'aventures inventades i/o relacionades amb la història o històries amb relació de fets que poden representar els propis de la vida real, tan detalladament descrits fins al mil·límetre, i amb la dosi terrorífica escaient o superlativa, segons l'enginy fantàstic i/o recargolat de l'escriptor.


      
  Tenim un Jeroni connaisseur, pedalant per la Itàlia calenta i fantàstica, la de l’art, de l’arquitectura robada i imitada, la de les verges sieneses d’arrels existencialistes, que em tenen el cor robat. Ah!, la Toscana, Siena, Florència, Roma... que a tots vosaltres i que a mi i en especial a la meva esposa Dolors ens entusiasma sobre manera, pels molts bons i  fins a cert punt, intrigants records que ens porta, des el Trastevere fins als cinc turons o pujolets, ep!...que coronen Roma. Personalment començo a estar ben tip de tants autors nòrdics amb tanta grisor del firmament, amb els seus crims,  a on fins i tot de criminòlegs han arribat a afirmar i defensar que el crim no existeix! Sort que en Jeroni ens ofereix el sol resplendent de la Toscana!

Veureu que per tot això i molt més, jo no puc explicitar l'argument ni els fets, en tot cas si m'autoritza és a llegir doncs les cites que encapçalen cada un dels 12 capítols, que jo les trobo úniques -i molt adients: històriques sempre-. Aquest  és el plat fort d'en Jeroni, quan no novel·la ni inventa  ni historitza, aquesta és la meva dissecció  cognitiva de l’obra , que avui es posa al vostre abast i es titula EL MALTÈS... Sort que com a metge estic habituat a  no tenir escalfreds, però realment ets intrigant com mai cap ho ha sigut.



    Bé, passem a la dissecció del llibre.

Jeroni, ets insòlit i/o cabalístic, com mai cap! M’arribes a sorprendre, i vosaltres veureu com també, per dues vegades és historiador i novel·lista. Creu-me, tota, tota la novel·la està molt i molt ben travada –Jeroni, quins ulls que tens!, tots sabem que els ulls no són més que un pessic allargassat del cervell col·locat davant la cara, i que a més, gràcies a les seves sinapsis i simpàtiques neurones, et fan ser un bon creador d'atmosferes, especialitat que si en algú t'assembles és precisament al Nobel de Literatura d'aquest any, que, segons alguns crítics, crea atmosferes plenes d'intriga, atès que els protagonistes estan investigant algun misteri, i tu et consagres com ell,  Jeroni, ja has entrat en aquest ritual, si escrius més el tindràs!

Precisament en el teu cas, aquestes atmosferes denses i asfixiants són, a més a més de denses, extremadament sàdiques, i medito i pregunto jo: Com un protagonista que investiga tal misteri  com el del teu Maltès -i aviat ben nostre- pot ser tan ben estudiat psicològicament com tu ho has fet? Vaja, Jeroni ! Que escrius amb  més tensió que el propi actual Nobel Literari i que, a més a més, tens la capacitat diàfana de recrear atmosferes com he dit abans, plenes d'intriga i misteri i terror. Vaja,  això  és el que avui dia se'n diu la perfecció del minfulness, que és  la capacitat plena d'estar, observar, veure i sense jutjar!... Trets estilístics envejables. Indago: a tu ara sí que veig clar, què et va picar per passar de la historiografia a la novel·la negra, ep!, no penseu que  fou el mosquit tigre, sinó el verí inoculat excitant i metamorfosejant ni més ni menys fou el de la pantera negra!!

Oh, la Toscana! Siena! La cara de les Verges sieneses, que em tenen enamorat! Ciutat empestada, amb la seva festa del pal·lio i cursa de Loqui. Art i Història mesclats a dojo, quan no de Sadisme. Descrius gairebé la psicopatologia funcional d'el Maltès, que ens incardina amb problemes tan actuals -diria actualíssim- com es el de l'abús sexual, sempre amb una exploració seriosa i científica del mateix, amb un assassí molt i molt sàdic i alhora “justicier” entre cometes. Vaja!, un final espatarrant. Al nostre món, penso -malpenso- que potser hi faria falta qual àngel exterminador, un maltès o molts. Perdoneu-me. En certa manera donaria <<solució>> a un greu –gravíssim- problema per la nostra infància i adolescència, que  no paro de denunciar fa més d'una dècada.



Novel·la rica, de ràpida lectura i culturalment encisadora, que també caldrà, penso jo, traduir-la  d'immediat a l'italià, i, per què no, cap a la Castella profunda ja que per aquí, a l'estiu, tant d'uns com dels altres,  en venen molts...
  
Ah! Admiro també la independent illa de Malta!!, quants de models des del polític potser hauríem d'imitar! Creadora des d’avui -gràcies al nostre Jeroni, d'un nou àngel-diable justicier, diria jo. En fi, l’exterminador... culte, sensible i despietat, segons paraules d'en Jeroni, i pel qual proposo com a solució, la castració química, segons indica The Journal of sexual medicine (EEUU, núm. del mes de maig 2014).
         


    Ara, si vols, exposan's l'argument en quatre paraules, per tal que no es perdi la intriga...
   
    Gràcies Jeroni! Segur que el teu Maltès és i serà un èxit! 

    Ripoll, a 25 d'octubre de 2014

    Dr. Eudald Maideu i Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada