Aquest cap de setmana, els nostres autors més negres, Elena Torres i Jeroni Marín, han participat al festival de novel·la negra El vi fa sang de l'Espluga de Francolí. Aprofitant l'avinentesa, volem compartir amb tots vosaltres la ressenya que Jeroni Marín, autor de Sírius i El Maltès ha fet de la primera novel·la d'Elena Torres, La puta d'oros.
Títol: La puta d'oros
Autor: Elena Torres Girbau
Pàgines: 452
Preu: 20 €
La puta d'oros és una novel·la
completa. Se subscriu amb comoditat dins el gènere de la novel·la negra, però
la flexibilitat d'aquesta obra ens ofereix un relat amb una sèrie de peculiaritats
que aporten complexitat i riquesa. El primer element que destaca és la
protagonista, la Jana Martí, una escriptora especialitzada en la creació de
guies de viatges. Per començar, aquesta protagonista no té res a veure amb el
que és habitual en el gènere, no es tracta de cap policia ni de cap criminal.
Allò que fa especial la Jana i que dóna un to molt particular a tota l'obra és
el fet que es tracta d’una víctima. És la supervivent d'una agressió brutal
que es va produir l'any 1976 i que, fins l'actualitat, és portadora de cicatrius
físiques i mentals en la forma d'un trauma profund que l'atenalla implacable i
l'aterreix. Però, l'octubre de 2008 decideix que ha arribat el moment de
deixar de fugir, d'aturar-se i de refer la seva vida tot superant aquesta por
aclaparadora. I aquesta decisió valenta, que no sap si podrà mantenir, fa que es miri al mirall, tant ella com la seva vida i les persones del seu
entorn: la seva mare Eugènia, l'àvia Zoë i els amics Raimon i Júlia.
 |
| Elena Torres i Jeroni Marín a El vi fa sang |
La personalitat de la Jana és
la d'aquelles dones que sempre seran protagonistes de la seva vida. Tots hem
conegut algunes persones així i sabem que mai seran part del paisatge ni
cap apèndix de ningú. Són incontenibles com una tempesta o una riuada. I així,
si bé el trauma la pot fer vinclar i limitar durant dècades, la Jana autèntica
s'hi enfronta per sobreposar-se, perquè ella és així i perquè aquest és l'ordre
natural de l'univers. I al voltant d'aquest personatge magnètic hi trobem una
colla de secundaris dotats de profunditat, de girs, d'estirabots, de tendresa,
de paraules encertades, de frases fetes que els donen vida i versemblança. És
impossible construir una bona història sense bons personatges. I aquests són
bons en el sentit que bateguen, reaccionen, transiten pel relat sense
forçar-los, amb naturalitat. I això no és fàcil d'assolir, especialment amb el
nombre de personatges i d'ambients que trobem durant la lectura. Diferents
maneres de ser, de pensar, de viure, d'estimar, d'odiar...
“...Qui sap si el passat no ha tornat per posar-ho tot a lloc i per acabar
el que va deixar a mitges fa anys. Però, per què ara?...” pàgina 300. Per a mi, aquestes frases sintetitzen tot allò que trobo de més extraordinari de la
novel·la. Són dos factors molt concrets: el pes del passat en el present i
l'absoluta manca de control sobre moltes coses que s'esdevenen a la vida. Sóc
un enamorat de les històries que tenen profunditat temporal, el que els
anglosaxons en diuen background. I això és importantíssim per a una
protagonista traumatitzada com la Jana; cal anar a l’origen del trauma per
entendre la seva història. I Elena Torres ens hi porta. Em refereixo a
l’origen autèntic, més enllà de l'agressió física de 1976, sinó al Llançà de
la postguerra. En un dels millors capítols, ens mostra l'origen primari de la
mala relació entre els avis de la Jana i els dels Tamarite, els sospitosos de
l'agressió, al Llançà dels anys quaranta. La violència més o menys explícita,
l'ús de la por i de la força, la intimidació, la coacció econòmica que es varen
esdevenir en molts pobles catalans durant el franquisme arran de la perpetuació
dels bàndols dels vencedors i dels vençuts, dels cacics locals i dels
subordinats a la seva voluntat. Aquest és un paisatge inquietant que els qui hem viscut als pobles petits, d'una manera o altra, hem intuït i hem vist els
seus ecos. A mesura que avancem en la lectura, tot el passat de la Jana Martí
es va lligant amb la persona amb qui té més afinitat, la seva àvia Zoë, un
personatge encara més impactant i dinàmic, la força vital dipositària de la
valentia i de la dignitat que hereta la seva néta. Aquest rerefons temporal,
tramat de manera impecable, es va desvetllant amb el ritme apropiat i just.
 |
| Elena Torres |
El segon factor que deia abans:
la manca de control sobre bona part de les nostres vides. Mentre llegia La puta d’oros se'm va fer evident la
idea inquietant que, com passa a la Jana Martí, en realitat coses
importantíssimes de la vida succeeixen sense que hi tinguem cap mena de control
ni de previsió. Qüestions tan centrals com enamorar-se, simplement succeeixen i
no hi podem fer res. I aquesta realitat és molt present a la novel·la i li dóna
una profunditat i una versemblança de gran solidesa. Com en els millors guions de
cinema de Woody Allen, hi veiem un retrat fidel de la vida i de les relacions
humanes, governades per impulsos, desitjos, esperances, pors, ressentiment,
enyorança, penediment. Tot plegat com un món en moviment que arrossega els
personatges cap a viaranys desconeguts. I en aquesta realitat magmàtica és on
viu la Jana Martí i és on decideix que la por no serà més el sentiment que regeixi
la seva vida. Vol viure plenament, heroicament al costat d'aquells que estima.
Però en bona mesura no som amos de les nostres vides i la Jana viurà
experiències que no pot preveure. I el lector també les viurà al seu costat amb
un detall extraordinari: no hi manca cap gest, cap conversa, cap detall
recòndit.
Resulta sorprenent que aquesta
sigui la primera novel·la d'Elena Torres. Evidentment és el fruit d'anys de
feina. Però hi ha facetes de l'escriptura que només s'aprenen escrivint. I en
aquesta obra es detecta un domini absolut de temes tan delicats com el ritme
narratiu, digne d'una escriptora amb una obra considerable al darrere. S'ha de
reconèixer la solidesa del relat, l'efectivitat del mecanisme que hi ha a
l'interior de tota novel·la negra. El coratge de la Jana Martí té un mirall en
la valentia d'Elena Torres per afrontar aquesta història amb la profunditat, la
proximitat i el detall amb què ho ha fet. Per a qui busqui una bona novel·la
negra, però també per a qui busqui una bona història de relacions humanes, aquest
és el seu llibre.
Jeroni Marín Surroca
Historiador i escriptor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada