Títol: Mans, còdols, el cel
Autora: Teresa Costa-Gramunt
Gènere: Poesia
Gènere: Poesia
Pàgines: 96
Preu: 13,00€
....................................................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................................................
Jean Cocteau va dir que la poesia
era indispensable, tot i que no sabia ben bé per a què. També es podria dir que
si la vida humana pogués ser viscuda amb total plenitud no faria falta res més.
No som en aquest Edèn. Per això l’escriptura, la poesia, vindrien a ser com l’or
que uneix els trossos d’una peça de ceràmica: kintsugi, en diuen d’aquesta tècnica japonesa. L’esment no és
balder: aquest llibre de poemes de Teresa Costa-Gramunt, Mans, còdols, el cel, com en l’estètica japonesa zen es mostra essencial a través del
despullament dels mots en els quals, precisament per això, hi reverberen més
nítidament símbols condensats en un vestit blau, en un còdol sense dents, en el
banc de les mirades... I tot això amb un rerefons religiós, de comunió, ja
sigui que parli de records, de relacions, d’iniciacions, d’aprenentatges, de
viatges (que ho són cap enfora i cap endins), de reivindicacions, d’exaltacions
de la imaginació en la contemplació de la natura o de l’art, de la festa de
Nadal vista a través d’un museu imaginari, del diàleg entre cultures, del jo
que sempre s’emmiralla en el tu, del misteri de la vida que ens va a
l’encontre. La poesia potser no
completa, però acosta elements diversos, busca el diàleg, el seu or ens fa més
sencers.
Teresa Costa-Gramunt
Autora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada