El cementiri dels vius, per Josep M. Ibarra

El cementiri dels vius, per Josep M. Ibarra

Títol: El cementiri dels vius

Gènere: Narrativa juvenil

Autora: Noemí Molinero

Pàgines: 116

Preu: 12,00 €

....................................................................................................................................................................................

Aquest petit llibre que tenim a les mans crida l’atenció per la seva coberta vermella. Què fa un esquelet tocant un instrument? O el que és més inquietant, què fa un esquelet passant-s’ho bé? Poden els esquelets gaudir amb la música? Doncs, us puc ben garantir que aquesta obra és una petita joia.

Potser pels molts estímuls cinematogràfics, sovint tenim la temptació, més aviat deformació, de relacionar la mort amb el mal, amb el dolor, amb la tristesa o com a mínim amb la por i l’ensurt.

Llibres, videojocs i pel·lícules de morts vivents, maldits zombis, no fan altra cosa que mostrar-nos un vessant de la mort contrària a la vida que, de fet, només busca matar o inclús menjar-se aquell que encara està viu.

Però què passaria si els morts no ens volguessin pas cap mal, sinó únicament conèixer-nos, petar la xerrada i xafardejar sobre les nostres vides comparant-les amb les seves?

Quan diem que El cementiri dels vius és una petita joia, ho diem amb el convenciment que és un petit llibre que explica una gran història.

Amb l’excusa del lloguer d’una casa per unes vacances d’estiu a un indret prop d’un cementiri, l'Oriol descobreix, primer amb precaució i després amb entusiasme, que no és pas un mal lloc per fer un passeig.

Les primeres paraules del text, «hem de tenir més por dels vius que no pas dels morts», són una autèntica declaració d’intencions que ens han de moure a una reflexió.

Per què tenim por a la mort? Per aquells que creuen que la vida és només un trànsit, haurien d’esperar ansiosos, no pas atemorits, la nova etapa. I per aquells que pensen que aquesta és l’única vida que tindrem i que l’hem de gaudir al màxim (carpe diem), potser la lectura d’El cementiri del vius els portarà a conclusions insospitades.

Sobre l’estil de la Noemí hem de destacar, a banda de tractar de manera natural un tema tan delicat com la mort, el fet que fa servir un llenguatge planer, amb un vocabulari fàcilment identificable amb l’argot actual dels infants.

Aquest punt de vista no és fàcil d’adquirir per part d’un adult, i aquí rau una de les principals virtuts de la Noemí, que sap com pocs autors expressar punts de vista infantils, simples, creïbles i planeres, però que, malgrat tot, no deixen de captar perfectament les frustracions i preocupacions del món dels adults, sense acabar d’entendre els motius que els provoquen. La trama argumental està molt ben dosificada i ens porta a un final no exempt de tensió i intriga.

La Noemí crea un grup de personatges propers, que pateixen, s’emocionen, dubten i mostren sentiments com ho fan els petits, sense gaires filtres. En definitiva, es tracta d’una lectura altament recomanable, no només per a nens i nenes, sinó per a tothom que vulgui trobar una història fresca, plena de vida i amb uns elements fàcilment identificables en cadascú de nosaltres que, certament, portem un petit a dins.

Josep M. Ibarra

Escriptor de narrativa juvenil