"El llibre de paraules no dites"

Comentari de L'esborrany, de Sílvia Romero

Títol: L'esborrany

Autora: Sílvia Romero

Gènere: Novel·la

Pàgines: 258

Preu: 18€

....................................................................................................................................................................................

Sota l’atenta mirada d’un públic entregat, la Sílvia i jo tenim la missió d’explicar que L’esborrany explica moltes coses. Hem d’explicar que és una novel·la que reflexiona sobre ella mateixa a través de dos personatges que són mirall i ànima de la mateixa autora, dos personatges que, com ella i jo, i com el públic que ens escolta, ens estimem la literatura. Hem de parlar de la història de la família Soriguera, i el reguitzell variadíssim de personatges que la conformen. Uns personatges que, malgrat el vincle de sang, van teixint com aranyes els fils d’una densa incomunicació, palpable a cada plana de la novel·la, creixent entre les lletres, fent-se lloc entre les paraules. Hem d’explicar a aquell públic que és un llibre de paraules no dites, de persones que callen i de silencis que parlen. I hem de recitar Montserrat Abelló, embrió de l’obra, i dir que «tot sembla tan senzill», perquè després la Sílvia ens digui a cada pàgina que no, que res és senzill, que entre les quatre parets d’una casa hi creixen, com males herbes les rancúnies, les nostàlgies i els secrets. I parlarem de la tècnica narrativa, i del món editorial, i de l’Església, i del desig, i de la por, i de l’amor. I de la vida.

Xavier Mas Craviotto i Sílvia Romero (Parcir Llibres. Manresa, 21/05/2018)

I quan acabarem, esclatarem a aplaudir. Tots. El públic i nosaltres, tot u. Com qui treu el cap a la superfície per agafar aire, respirarem. I el públic, amb la mirada encesa, semblarà tenir ganes d’endinsar-se a la família Soriguera, de deixar-se embolicar a la teranyina, de deixar-se devorar per l’aranya silenciosa que els aguaita.

I la Sílvia i jo ens mirarem i ens entendrem la mirada. I llavors mirarem els lectors, amb el somriure irònic de qui sap què els espera, i amb l’enveja sana de qui voldria llegir un llibre i reviure’l com la primera vegada.

Xavier Mas Craviotto
Filòleg