Cercar en aquest blog

dilluns, 19 d’agost de 2013

Coneixeu la Vall Ferrera?


Per Rosa Nebot, autora de Després de l'hivern


Trepitjar senders de muntanya, enfilar-te per les tarteres, escoltar la remor alegre dels torrents que baixen, sovint impetuosos, per a unir-se a les aigües del riu que ha conformat la vall, aturar-se prop d’un gorg profund on diu la llegenda que les goges, o dones d’aigua, es banyen nues... pot servir d’inspiració per a crear un text literari? A mi m’ho sembla, tot i que, sovint, per atreure els lectors, convé afegir-hi les vivències i els patiments d’un o més personatges que encaixin en un paisatge que, amb aparença idíl·lica, pot comportar unes condicions de vida tan dures que determinaran el seu caràcter valent i lluitador, i també aspriu i feréstec.

Coneixeu la Vall Ferrera? Si no hi heu estat mai, us recomano molt que hi aneu, ni que sigui una vegada. No és la més gran, ni la més coneguda de totes les valls del Pallars Sobirà, però és encisadora, una troballa per als que estimen la muntanya, la tranquil·litat, el silenci. A la fi de la carretera, quan la vall s’estreny entre els vessants boscosos, hi ha el darrer dels seus pobles: Àreu. Però no s’ha acabat, la vall, perquè es pot seguir caminant a la vora del riu, la Noguera de Vallferrera, fins al seu naixement, per una pista forestal –altrament ben transitada per vehicles de tota mena- que va pujant i obrint-se camí entre el bosc esplèndid fins a arribar al pla de Boet, després d’haver deixat el camins que pugen a Costuix, a Tavascan, al Monteixo o a l’Aixeus, o el GR que permet fer drecera per a anar al refugi de la Vall Ferrera. Abans, però, caldrà aturar-se al pla de la Selva, un cercle grandiós envoltat de pics altíssims.
Si sou muntanyencs, ja sabeu les excursions que s’hi solen fer: Boarte, Baiau, Pica d’estats... Si no ho sou, tant se val: hi ha tanta bellesa que no us deixarà indiferents.
Per què us dic tot això? Doncs perquè després d’haver trepitjat aquests indrets durant molts anys, en les setmanes de vacances, se’m va acudir d’escriure alguna història que hi tingués alguna cosa a veure, on pogués reflectir un xic els paisatges que em tenien enamorada. I així va néixer Després de l’hivern, una novel·la l’acció de la qual transcorre, bàsicament, en indrets pallaresos que he conegut en les meves excursions. Si la llegiu, tingueu en compte, però, que el poble enlairat on vaig fer viure els principals protagonistes, me’l vaig inventar, tot i que em vaig inspirar en un que va quedar deshabitat fa molts anys.

Rosa Nebot i Carrió
Agost de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada