Per Rosa Nebot ,
autora de Després de l'hivern
Trepitjar senders de muntanya, enfilar-te per les tarteres, escoltar la
remor alegre dels torrents que baixen, sovint impetuosos, per a unir-se a les
aigües del riu que ha conformat la vall, aturar-se prop d’un gorg profund on
diu la llegenda que les goges, o dones d’aigua, es banyen nues... pot servir
d’inspiració per a crear un text literari? A mi m’ho sembla, tot i que, sovint,
per atreure els lectors, convé afegir-hi les vivències i els patiments d’un o
més personatges que encaixin en un paisatge que, amb aparença idíl·lica, pot
comportar unes condicions de vida tan dures que determinaran el seu caràcter
valent i lluitador, i també aspriu i feréstec.
Coneixeu la Vall
Ferrera ? Si no hi heu estat mai, us recomano molt que hi
aneu, ni que sigui una vegada. No és la més gran, ni la més coneguda de totes
les valls del Pallars Sobirà, però és encisadora, una troballa per als que
estimen la muntanya, la tranquil·litat, el silenci. A la fi de la carretera,
quan la vall s’estreny entre els vessants boscosos, hi ha el darrer dels seus
pobles: Àreu. Però no s’ha acabat, la vall, perquè es pot seguir caminant a la
vora del riu, la Noguera de Vallferrera, fins al seu naixement, per una pista
forestal –altrament ben transitada per vehicles de tota mena- que va pujant i
obrint-se camí entre el bosc esplèndid fins a arribar al pla de Boet, després
d’haver deixat el camins que pugen a Costuix, a Tavascan, al Monteixo o a
l’Aixeus, o el GR que permet fer drecera per a anar al refugi de la Vall Ferrera. Abans ,
però, caldrà aturar-se al pla de la Selva, un cercle grandiós envoltat de pics
altíssims.
Si sou muntanyencs, ja sabeu les excursions que s’hi solen fer: Boarte,
Baiau, Pica d’estats... Si no ho sou, tant se val: hi ha tanta bellesa que no
us deixarà indiferents.
Per què us dic tot això? Doncs perquè després d’haver trepitjat aquests
indrets durant molts anys, en les setmanes de vacances, se’m va acudir
d’escriure alguna història que hi tingués alguna cosa a veure, on pogués
reflectir un xic els paisatges que em tenien enamorada. I així va néixer Després de l’hivern, una
novel·la l’acció de la qual transcorre, bàsicament, en indrets pallaresos que
he conegut en les meves excursions. Si la llegiu, tingueu en compte, però, que
el poble enlairat on vaig fer viure els principals protagonistes, me’l vaig
inventar, tot i que em vaig inspirar en un que va quedar deshabitat fa molts
anys.
Agost de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada