Cercar en aquest blog

dilluns, 17 de juny de 2013

Entrevista a Joan Lafarga, autor de "El rellotger de Gràcia"

1.    La teva novel·la històrica, El rellotger de Gràcia, narra les aventures de dos personatges principals, ambdós graciencs –un és real i l’altre és fictici–, però que viuen en dos espais de temps diversos. Tenint en compte que les seves circumstàncies també són força diferents –encara que s’acabi trobant una gran relació–, en quin moment, de quina manera i per quin motiu vas tenir la voluntat d’escriure sobre aquest tema?

Vaig entendre que havia d’escriure una novel·la que relligués la Gràcia d’avui amb la Gràcia d’ahir, la fundacional del segle XIX, a l’enterrament d’Albert Musons. Personatge real i molt estimat per tothom que va morir molt abans del que li tocava. Hi ha moments en que l’emotivitat es desborda i jo la vaig transformar en l’energia que em va dur a escriure la novel·la.

2.    Per a l’elaboració de la narració històrica de la novel·la, com vas descobrir la Vila de Gràcia d’aquesta època (segle xix)?

De fet no la vaig descobrir. En certa mesura ja n’era coneixedor. Havia escrit altres llibres que explicaven Gràcia des d’altres perspectives. Això no vol dir que no m’hagués de documentar molt. Quan tractes amb personatges reals no et pots permetre cap anacronisme. Els havia de fer parlar i dir coses creïbles. I situar-los bé en l’espai i el temps.

3.    En relació a la pregunta anterior, vas estar gaire temps recollint tota la informació històrica necessària i plasmar-la en la seva novel·la?

Doncs força. Hi vaig estar tres anys. No sóc escriptor professional i no sempre tens el temps o la tranquil·litat d’escriure amb el ritme desitjat.

4.    Quines opinions recull El rellotger de Gràcia?

El Rellotger de Gràcia és un homenatge al passat que ens ha permès arribar al present amb ganes de tenir futur. És també un reconeixement a moltes persones d’ahir i d’avui. També un cant a l’esforç. No es poden canviar les coses sense esforçar-se. I sobretot una crítica al sectarisme de les ideologies totalitàries. En canvi hi trobem un cant a la llibertat de consciència i de pensament. Això ho encarna el personatge de ficció, Oriol Farguell.

5.    Ens podries explicar alguna anècdota o curiositat relacionada amb l’edició del llibre?

Potser una de concreta no. Però els mesos posteriors de la sortida del llibre em trobava gent per Gràcia que em comentava coses de la novel·la. Vaig entendre que tothom troba coses diferents en un mateix lloc. Vaig parlar amb una senyora que em va dir que el que la va emocionar més era el tractament que feia de la mare d’Oriol Farguell “t’ho dic com a mare de quatre fills” em va expressar.
També gent que el regalava i em demanava que els signés per a gent que ja no vivia a Gràcia. O els missatges per Facebook...Moltes anècdotes.

6.    Sabem que la seva novel·la va tenir molt bona acollida dins l’àmbit gracienc. Ens podries parlar sobre la recepció del llibre i quina sensació vas tenir, de tot plegat?

La novel·la va tenir molt bona acollida perquè explica coses que a qualsevol gracienc (i no gracienc) interessen. Com es va construir el campanar de Gràcia, per exemple. Els personatges històrics que hi surten, alcaldes, arquitectes...i també per relat de la Gràcia d’avui on apareixen coses d’actualitat que poden estar passant a altres llocs. El debat sobre la democràcia participativa, per exemple.
La meva sensació va ser extraordinària. I encara ho és.
I, a més, el fet de ser la novel·la que iniciava el camí de l’editorial Gregal encara fa que la responsabilitat i la il·lusió fos més gran.
Crec que va ser una bona decisió escriure-la i n’estic orgullós.

  
Moltes gràcies per la teva atenció. 

Editorial Gregal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada