Àlex Broch presenta "El desert i altres palpitacions del nou segle"

Des de Gregal desitgem que hàgiu tingut unes bones festes de Nadal i que aquest 2017 us porti felicitat i lectures. Nosaltres volem obrir l'any amb un escrit del crític literari i professor universitari, Àlex Broch sobre l'assaig d'Enric Balaguer, El desert i altres palpitacions del nou segle. En aquesta obra, Balaguer recull setze textos independents en forma d'assaig que han sorgit amb impulsos successius d'interrogar el nostre present.

Títol: El desert i altres palpitacions del nou segle
Autor: Enric Balaguer
Pàgines: 200
Preu: 18 €
Compra'l!

Enric Balaguer o l’anàlisi i descripció del present

Enric Balaguer, catedràtic de Literatura Catalana Contemporània a la  Universitat d’Alacant, té ja una àmplia producció de recerca i treball en el camp que li és propi. Sobresurt el seu interès pel realisme històric  centrat en una antologia com Dinou poetes dels seixanta (PAM, 1987), o sobre una personalitat poètica com  Palau i Fabre recollida a Poesia, alquímia i follia. Una aproximació a l’obra poètica de Josep Palau i Fabre (PAM, 1995), o la influència de la filosofia oriental sobre autors i literatura catalana a Ressonàncies orientals (Budisme, taoisme i literatura) (Tres i Quatre, 1999) o l’obra diversa de Joan Fuster a Els colors de les paraules. Notes sobre Joan Fuster i la pintura (PUV, 2007).

Però aquesta tasca crítica sobre literatura contemporània té un complement i abast molt especial en una recerca i reflexió  assagística l'objecte principal de la qual és l'anàlisi i  descripció de la societat contemporània. El Balaguer crític es transforma en l'assagista preocupat com està per indagar el com i el perquè, els motius i raons d'uns canvis de valors i formes de la societat contemporània. Uns canvis que s'han conceptualitzat amb el pas de la societat moderna a la postmoderna i que es tradueix com una pèrdua d'alguns dels  valors  -com progrés, totalitat, futur- que han  orientat les societats occidentals en els dos darrers segles, des de la Il·lustració fins avui. 

Fotografia de la presentació del llibre a Barcelona
D'esquerra a dreta: Jordi Albertí, Enric Balaguer i Àlex Broch. 

En aquest camp, Enric Balaguer ja ha construït una amplíssima obra assagística que, pel seu volum, continuïtat i intencionalitat esdevé única i solitària en la literatura o assagística catalana. Cinc títols ho acrediten: Paper reciclat (1995), Contra la modernitat i altres quimeres. Nou assaigs sobre el segle XX (2002), La totalitat impossible (2006), La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies (6 aproximacions al present) (2010) i Constel·lacions postmodernes (2015), als quals cal afegir el que acaba de publicar: El desert ialtres palpitacions dels nou segle (Gregal, 2016) i que sumen, entre tots, més de seixanta assaigs que reflexionen sobre la societat d'avui. Els títols  dels llibres són prou explícits d'una doble preocupació, conceptual (modernitat, postmodernitat, totalitat) com temporal (segle XX, present, nou segle) que acrediten els seus centres d'interès i reflexió.

El desert i altres palpitacions del nou segle  és una peça més d'aquesta indagació del present que, novament, queda reflectida, com hem dit,  en el “nou segle” del títol mentre “el desert” és vist i presentat com un espai metafísic i espiritual on la solitud de l'espai situa la persona humana davant d'ella mateixa, una mirada interior, una actitud per afrontar la mirada exterior que ens porta a la societat. I en aquesta societat el paper de les llengües minoritàries, dels llenguatges expressius, del paper de les humanitats, de les identitats múltiples, del descrèdit de la literatura, de l'opressió i el poder vigilant, de la força de la globalització, de falsedat del simulacre i l'aparença, de la pèrdua dels sentiments, de la voluntat de present, del ressentiment de les classes socials, de la tragèdia de les tragèdies, dels enigmes i misteris de la vida, de la casa com a taller de l'escriptor, de la ciutat i els no llocs geogràfics, dels excessos de la utopia, de la banalització de la cultura, de la societat de l'espectacle, de la destrucció de l’aura interior i mítica,  de la violència i la voluntat de poder o de la invisibilitat humana, es mostren i manifesten com a temes del seu anàlisi en els setze assaigs del llibre. 

La seva lectura donarà al lector les dues preguntes que queden pendents: 1) Com els argumenta? i 2) A quines conclusions arriba?. Sens dubte, tota una experiència de lectura.

                                                                         

Àlex Broch