En Nicolau blanc-i-blau i el seu amic Quitu

Josep Maria Ibarra, autor de L'enigma del vaixell Mary Celeste, (Gregal 2016), ens descobreix l'última novetat de la Georgina Esteva i la Montse Buñuel, escriptora i il·lustradora respectivament. Després de l'èxit d'Un pòdium irrepetible (del quan n'està a punt de sortir la segona part), han creat una història pels aficionats més joves del RCD Espanyol, En Nicolau blanc-i-blau i el seu amic Quitu. 

Títol: En Nicolau blanc-i-blau i el seu amic Quitu
Autora: Georgina Esteva
Il·lustradora: Montse Buñuel
Preu: 11,00 €
Compra'l!

Tinc a les mans el darrer llibre de la Georgina Esteve, En Nicolau Blanc-blau i el seu amic Quitu, il·lustrat per la Montse Buñuel. És un volum petit, d'agradable tacte i pàgines setinades que convida a entrar-hi, i que un seguidor periquito identifica a l'instant com a seu, per la seva inconfusible iconografia blanc-i-blava. 

Ens explica les aventures d'en Nico, un jove esportista amb una sola cosa clara a la vida: esdevenir futbolista professional.

Lluny de capficar-se i deixar de banda la resta del seu entorn, l'autora fa servir aquesta típica obsessió infantil (tots els nens, jugadors de futbol, i totes les nenes, cantants) per confirmar-nos que, per poder aconseguir aquesta fita, és molt important no deixar de banda els estudis. Ans al contrari, la geografia l'ajudarà a localitzar en un mapa l'origen dels seus rivals, o els idiomes li permetran poder respondre amb desimboltura les preguntes de la premsa internacional.

En Nico és un noi d'allò més normal, espavilat, de difícil conformar davant l'absència de raons i una mica cua de palla, però que no dubta un instant a actuar resolutivament davant d'un problema. És, en definitivam fàcilment identificable amb qualsevol lector perquè la seva vida, com tantes d'altres, es mou entre família, escola i amics. Però allò que l'omple més, allò que en Nico considera motor de la seva vida, és l'esport. A través de l'equip pivota el seu món; el seu millor amic, en Sebastià; la noia que li fa sentir papallones a l'estómac, la Gabriela, i en Quitu, un personatge que apareix inesperadament i que ben aviat es converteix en part important de la narració, tot i que no diu ni una sola paraula...

Imatge de la presentació a Barcelona
D'esquerra a dreta: Georgina Esteva, Montse Buñuel i Raquel Mateos

A través de la vida quotidiana d'aquest grup de personatges, l'autora sap transmetre, amb un llenguatge planer amb abundància de diàlegs, importants valors com l'amistat, el sacrifici, la gosadia davant dels reptes, i la tossuderia en lluitar per aconseguir allò que realment es vol, i ho fa submergint-se en elements molt importants dins la vida quotidiana de qualsevol petit. Fent-ho, aconsegueix que ens posem a la pell del jovent i oblidant el punt de vista, sovint massa quadriculat dels adults, puguem entendre com un petit contratemps, un dubte sense resoldre o una paraula desafortunada en boca d'un altre, ens pot llevar la son. 

La Georgina Esteva sap transmetre quelcom que molts autors intenten, però pocs aconsegueixen, i és allò tan difícil de posar-se a la pell dels infants. Entre les seves pàgines podem fer nostres l'angoixa posterior a haver discutit amb un amic, els nervis d'una competició amb el marcador en contra, l'emoció de tenir a prop el teu ídol i la importància de tenir al costat gent que t'estima.

La seva manera d'escriure àgil, directa i entenedora, sumada a les magnífiques il·lustracions de la Montse Buñuel, confirmen un producte final prou atraient i recomanable.

Josep Maria Ibarra