Aquesta setmana, volem compartir amb tots vosaltres la ressenya que va fer Anna Ruiz Mestres, ara fa tres mesos, de la segona novel·la de Jordi Romeu Carol, Descalça. Mestres és llicenciada en Filologia Catalana i Filologia Francesa, i exerceix de crítica literària en diversos mitjans.
Títol: Descalça
Autor: Jordi Romeu Carol
Pàgines: 304
Preu: 18 €
La dona, l'essència de la vida al mas
 |
| Anna Ruiz Mestres |
Descalça suposa un salt espectacular respecte de la primera
novel·la de Jordi Romeu. El nivell narratiu i l'agilitat en la tècnica en fan, per a mi, un
text molt superior. Però sembla, coses de la vida, que aquesta va ser escrita
abans de Petonets pels puestus... No
saps mai com anirà en el món dels premis i del reconeixement, la tasca
silenciosa que fa l'escriptor en el dia a dia!
La proximitat del dia 8 de març, dia de la dona
treballadora, fa que sigui
imprescindible llegir-la en aquestes dates, perquè, entre d’altres coses, és un
homenatge a la força i al coratge d'una dona treballadora que vol reconstruir-se,
i des d'aquí és un homenatge a les dones del camp silenciades i poc o gens
reconegudes.
La protagonista atrapa el lector des de les primeres
pàgines. Tornarà al mas on va néixer amb la mare gran i el fill de 7 anys i
intentarà aixecar-lo i recuperar les terres que porten més d'una dècada
abandonades. Aquesta fugida endavant de la protagonista ve marcada per un
passat que el lector descobrirà a partir dels capítols que actuen com un gran
flashback i que es barregen amb
l'actualitat. Aquesta tècnica narrativa de jugar amb la brevetat dels capítols
i amb el present / passat fa amè i àvid el text, que el lector no pot
abandonar.
A l’obra, hi descobrireu un Romeu que coneix el món rural que hi descriu. La precisió lèxica i
el domini de les feines del camp esdevenen un exercici impactant de vocabulari, com
ho és J.Ruyra en els ormeigs del mar.
El personatge principal hi és descrit amb minuciosa subtilesa,
en canvi la resta estan al servei de mostrar el seu coratge: el fill, la mare, la
mestressa, la tieta. En general, les dones esdevenen benefactores en aquest
viatge vital; potser la sogra, seguint l'arquetipus, és la pedra a la sabata
per al seu creixement. Els personatges masculins són antagònics: el marit és la
causa de la seva desgràcia i el Vicent el suport per al canvi, tots dos, però, en un segon pla, molt "rodoredià" aquest rol.
 |
| El mas de la Cinta |
El mas i la terra esdevenen personatges actants, superant
el marc on passa l'acció. Tot és al servei de transformar aquesta dona prudent,
senzilla, humil i treballadora en la dona forta que tanca la narració.
És, doncs, un cant a la silenciada força femenina, però
també un homenatge a la terra de la qual les dones van tenir cura. Una molt bona novel·la per
tenir present qui som i d'on venim.
Anna Ruiz Mestres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada