Aquesta setmana volem compartir amb tots vosaltres el text que va fer servir Jeroni Marín, escriptor de Sírius i El Maltés, per presentar la novel·la Ombres de foc, de Jeroni Alsina.
Títol: Ombres de foc
Autor: Jeroni Alsina
Pàgines: 480
Preu: 20,95€
Jeroni Marín
|
Bona
tarda a tothom i benvinguts a la presentació de la novel·la Ombres de foc
de Jeroni Alsina. Allò que és essencial de l’obra, serà el mateix autor qui
us ho comuniqui. Per tant, a mi em correspon traçar pinzellades del que penso
que és aquesta novel·la. I per fer això, és important que sapigueu qui és en
Jeroni Alsina Rocasalbas.
Nascut
a Barcelona durant la Guerra Civil, format al Lycée Français i llicenciat en
medicina l’any 1962. Va ampliar estudis al servei de Nefrologia de l’Hôpital
Necker de París on es va formar com a nefròleg i va estudiar els 53 primers
trasplantaments de ronyó de l'equip del professor Jean Hamburger. Quan va
tornar a Barcelona, va ser un dels tres metges que varen posar en marxa la
Unitat de Trasplantaments Renals de l'Hospital Clínic. I a partir d'aquí ha
desenvolupat múltiples càrrecs de responsabilitat en l'àmbit de la nefrologia.
Podeu veure'n el detall a la solapa del llibre. Després de la jubilació, s'ha
format a l’Escola d’Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, cosa que li ha permès
redactar l'obra que avui ens porta aquí.
En
Jeroni Alsina i jo no ens coneixíem fins avui. Pot semblar una bogeria presentar
la novel·la d'un autor sense conèixer la persona. Però m'ha semblat interessant
fer-ho així per poder-la llegir i parlar-vos de l'obra com a lector neutre. Després,
a mesura que vas coneixent els personatges, el to de l'obra, el pensament de
l'autor, t'adones que això del lector neutre és impossible. Tots tenim
predileccions per uns personatges i uns escenaris i també tenim afinitats o
desavinences amb idees que es van desvetllant al llarg dels capítols. La
lectura d'Ombres de foc m'ha enriquit, m'ha fet viatjar i sentir amb els
personatges, els ambients, els escenaris, els petits moments i gestos, la
música de tot plegat.
La
novel·la se centra en la trajectòria de la família Klein al llarg de dues
generacions, especialment durant els anys trenta i quaranta del segle passat
amb el personatge del pare, en Samuel Klein. I als anys seixanta, amb la filla
d'en Samuel, la Sarah, i el seu gran amic Armand. Aquesta no és una família
qualsevol. No són persones ordinàries en temps extraordinaris. Sinó que són
d'un estil molt concret i dinàmic: són jueus d'origen alemany, són cultes,
sensibles, i sobretot compromesos. Aquest fet és central. Perquè nosaltres els
lectors, veurem la vida, l'època, les vivències, els escenaris, els fets
històrics a través dels ulls d'uns personatges d'un nivell intel·lectual
extraordinari. Per tant, tindrem una gran lucidesa per poder veure la part
central del segle XX i els grans esdeveniments bèl·lics, polítics, ideològics,
socials, civils, mèdics, musicals, artístics, filosòfics, literaris, entre
d'altres.
Jeroni Alsina, l'autor |
Mentre
la llegia, tenia la impressió que era davant d'una obra que va més enllà del
relat, que és una mena de llegat de l'autor. Una altra persona amb la seva
biografia, potser optaria per l'opció més lògica i més fàcil de mirar enrere i
escriure unes memòries. Però en Jeroni ha sigut prou agosarat i generós per
abordar la redacció d'una història que mereix ser embellida de forma
novel·lada. I poder-hi encabir la sensibilitat, les atmosferes, els dilemes,
les lluites, els pensaments i la poesia. Una poesia en forma de bellesa com la
del passatge en el que la Sarah i l’Armand visiten la catedral de Notre Damme i
la Sainte Chapelle de París. I igualment present en molts altres moments. Aquest atreviment i aquesta generositat són d'agrair. I s'ha de reconèixer la seva perícia a
l'hora d'equilibrar els gèneres històric, autobiogràfic, i el de ficció en una
sola obra sense que l'un s'imposi i ofegui els altres. Per fer això cal
saber-ne molt d'escriure. També cal ser valent i sobretot honest. Al darrere hi
ha una feinada monumental de documentació, de reflexió, de posada en ordre, de
revisió i de mirar-se al mirall directament als ulls, sense complexos, per
poder-hi veure més al fons, fins a la intimitat més pregona i bàsica.
M'agraden
les històries en les que els escenaris no són simples decorats, sinó que són
atmosferes i vivències. Veureu i viureu el París dels anys seixanta com joves
universitaris, la Guerra Civil a Barcelona i la postguerra des de la pell d'en
Samuel Klein, un home a les antípodes del feixisme i del nazisme que farà el
que calgui per combatre'ls, fugireu de nit amb els maquis, debatreu sobre els
moviments pacifistes americans arran de la guerra del Vietnam, descobrireu
clàssics del jazz i sereu testimonis dels primers trasplantaments de ronyó. I
ho fareu amb personatges complexos i humans. Persones amb ideals, conviccions
fermes, sentiments sincers, febleses, ambicions, dubtes, errors, recances,
ferides i records que els acompanyen. En definitiva, veureu i viureu la seva
història. I això és el millor que es pot dit d'una obra com aquesta novel·la.
Deia
Marc Aureli: “De cada cosa, pregunteu-vos quina és la seva natura, què és en
essència”. Ombres de foc és valentia, honestedat, compromís, generositat,
la flama de la joventut i la lluita eterna per la llibertat.
Jeroni Marín Surroca
Jeroni, t´agraeixo el teu brillant comentari de la meva novel.la.No només es el meu llegat, sino el de mil.lions de persones que van viure aquelles terribles experiencies del periode 1933-1964; quan ho escrivia ho vivia. Per això hi han moments poètics, sentimentals,i plens de vida.
ResponElimina