Autor: Josep Maria Casas
Gènere: He mirat aquesta terra
Pàgines: 342
Preu: 22,00 €
..................................................................................................................................................
La història dels jueus catalans no és un fet aliè a
nosaltres. És part de la nostra pròpia història i, això, aquest llibre de Josep
Maria Casas ho explica perfectament. Perquè, per parlar d’ells, no n’hi prou amb
endinsar-se en el call de Girona, visitar el micvé de Besalú o fer un tomb pel
cementiri de Les Corts. Més enllà dels espais arquitectònics i els traçats
urbans, parlar dels jueus catalans és explicar com els comtats cristians van
conquerir les terres de la Catalunya Nova als sarraïns amb la seva ajuda; és
esmentar la confiança absoluta que els tenien els reis de la corona catalanoaragonesa,
fos a l’hora d’operar-se de cataractes, com Joan II, de demanar consells diplomàtics
o de gestionar les finances reials. De fet, l’expansió de la Corona d’Aragó per
la Mediterrània no es pot explicar sense els jueus que vivien a casa nostra i,
especialment, sense els seus diners. I, a la fi, també és parlar de la saviesa
dels rabins que vivien a Perpinyà, a Girona o a Barcelona i de com aquí va
tenir lloc un dels debats filosoficoreligiosos més importants de la història
del judaisme.
Lògicament, no és fàcil seguir el llegat jueu més enllà
dels carrerons estrets de les antigues aljames. Com es pot trobar una presència
feta de pregàries i d’aromes de menjars de festa?
Els cants, les llums de les llantes rituals o les veus
que reciten versos del Talmud no deixen cap rastre. Vet aquí la dificultat i el
mèrit d’aquesta obra de Josep Maria Casas. A través d’un ampli recorregut a
banda i banda del Principat, el lector anirà esbrinant el patrimoni ocult que
ens ha llegat aquesta comunitat. Perquè si en aquest país «fem dissabte»,
mengem carn de porc per esmorzar, dinar i sopar o regalem el julivert als
mercats és gràcies als jueus o, millor dit, als esforços que feien els
cristians conversos que hi convivien per diferenciar-se d’ells.
Sí, tot i que els reis catalans van ser dels pocs
monarques europeus que els van intentar protegir, la Catalunya medieval també
va ser l’escenari de brutals pogroms i massacres, d’estigmes i persecucions. És
probable que el sentiment antijueu es covés justament pel fet de ser la nineta
dels ulls reials. I també per la tossuderia de mantenir viva la seva llengua i orar
al seu Déu, o el que és el mateix, afermar-se en la seva identitat al preu que
fos. En aquest sentit, la tragèdia que van patir els nostres avantpassats jueus
no només ens ha d’importar per la tragèdia en si mateixa sinó perquè és un bon
reflex de les tragèdies que hem patit i encara patim les minories ètniques.
Ells, en aquest cas, per partida doble, per jueus i per catalans. Aquest llibre
és un bon compendi de tot plegat, amè i instructiu a parts iguals. Bona
lectura!
Sònia Casas Codinach
Sàpiens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada