Cercar en aquest blog

dilluns, 10 d’octubre de 2016

Una pinzellada sobre l'etimologia de Torcafelló

En el marc del V Premi Gregal de Novel·la, Enric Ribes i Marí, president de la Comissió d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans i director de l'Institut d'Educació Secundària de Maçanet de la Selva, va fer un parlament sobre l'origen etimològic del terme Torcafelló, nom amb el qual es coneix el castell de Maçanet de la Selva, l'història del qual es remunta al segle XI. 


Enric Ribes i Marí


Una pinzellada sobre l'etimologia de Torcafelló

El bon amic Jordi Albertí em va demanar, ja fa dies, si podia parlar, als assistents a aquest acte, del topònim Torcafelló. Com que encara no he après prou a dir "no", i per altra banda dir "no" a un amic encara és més costòs... vaig acceptar. 

De manera que avui em trobo amb el repte de parlar-vos sobre un topònim l'etimologia del qual no és clara del tot, i quan jo mateix encara no hi he aprofundit gaire. 

Ja fa més de dos anys que em vaig embarcar en l'estudi de la toponímia i microtoponímia de Maçanet de la Selva, i val a dir que ja estic encarant la fase final del treball de camp, amb la inestimable ajuda de molts maçanetens, i especialment d'un dels "savis" locals –i dic savi, perquè ho és, bé que ell no s'ho considera–, Joan Torres Gelabert 'Júria'. Mentre no acabi aquesta fase no entraré de ple en una segona fase, molt més reposada i reflexiva: cerca i consulta de documents, documentació i identificació –quan sigui possible– de topònims antics, estudi etimològic...

Però fet aquest aclariment, anem al gra. Segons l’historiador Jaume Marquès i Casanovas, que el 1983 va publicar un llibre sobre Maçanet de la Selva, el castell de Torcafelló apareix documentat per primera vegada l’any 1106, deg ser construït pels volts de 1080 i des dels seus inicis pertangué al vescomte de Cabrera. Què sha dit sobre  l’etimologia de Torcafelló? L’historiador Jaume Marquès, que va encertar a l’hora de desfer el malentès segons el qual s’identificava el castell de Torcafelló amb la torre de Cartellà, va provar de construir una hipòtesi.

Segons aquesta hipòtesi, Torcafelló és un mot compost per dos elements: el verb torcar i ladjectiu felló. Res a dir, pel que fa a l’etimologia. Però la motivació ja és més fosca. Per a Marquès, el verb torcar es relaciona amb el llatí TORQUERE ‘turmentar, castigar’, i felló significa ‘traidor, deslleial. Això fa pensar a l’historiador que l’antic turó de Torcafelló devia ser un lloc on es devia ajusticiar, com els nombrosos puigs de les Forques que hi ha arreu dels territoris de parla catalana. Certament, era costum penjar els ajusticiats en llocs ben visibles, per a escarment d’altres persones que volguessin seguir el seu camí. Però...

Ara vénen els emperòs. I n de caire filològic.

Pel que fa al verb torcar, segons Coromines, res a veure amb el llatí TORQUERE. Torcar vol dir ‘eixugar’ o ‘netejar fregant amb drap, paper, etc., sobretot per llevar d’una superfície alguna matèria pastosa, enganxosa’. Es tracta d’un mot germà de l’occità torcar i del francès torcher, derivats d’un mot del llatí vulgar

*TORCA ‘torcedura, feix d’herbam o draps retorçat o caragolat’. Així, en els reglaments dels Templers, traduïts del llatí al català a mitjan segle XIII, es diu: “[...] en la maisó en la cual los malaltes jasen, que 9 servidors [...] humilment laven lurs peus e lurs caps e·ls torquin lurs draps”. Llull, al llibre Amic e Amat, diu: Torcava l’amic sa cara e sos ulls de plor que sostenia per amor [...]”. Al Curial, podem llegir: “Com havien menjat y begut, torcat es morros y espolsat ses miques [...]”. Els exemples són molt nombrosos fins a l’actualitat.

Pel que fa a felló, afirmar que aquest mot significa 'traïdor, deslleial', no és del tot exacte i ens pot induir a error. Felló, en català medieval, significava 'irat', 'furibund', 'virulent'. Certament té el mateix origen que l'occità antic i francès felon, que en aquestes llengües volia dir 'cruel, malvat', i també 'vil, traïdor'. Felló i felon vénen, segons Coromines, del fràncic *FILLO, FILLONS, 'botxí', derivat del germànic FILLJAN 'excorxar, assotar'. Felló ja apareix en les cròniques de Jaume I i de Desclot i en obres de Ramon Llull. Vet ací un exemple, tret de Llull: "[...] si tu, fill, dius que no pots haver paciència ne abstinència con est feyló o irat, adoncs tu negues negun poder de libertat en ta franca volentat [...]". I dos exemples, trets del gironí Francesc Eiximenis, del segle XIV: "[...] (lo pecador) pensa que Déu és felló contra ell entró a la mort"; "[...] per tal diu hom dels hòmens irats e fellons que són embriachs de ira, car axí criden e brugen com si havien massa begut". 

Sempre felló equival a 'irat', mai a 'traïdor, deslleial'. Coromines remarca que de vegades pot tenir el sentit de 'malhumorat', 'de violència desfermada, desaforat'; per tant, 'de mal caràcter'. I, aplicat a alguns objectes, una espasa fellona era una espasa furient, rabiosa, d'amenaça terrible i violenta, i un vi felló és, encara avui, un vi rabiós, molt fort.

Diuen Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll que, "en el llenguatge literari de la Renaixença estigué poc en ús el mot felló amb el significat de 'covard i traïdor', però aquest significat és fals, provocat per la influència del castellà felón"

Val a dir que el mot felló, amb el significat genuí de 'irat', pràcticament ha desaparegut del dialecte central, però es manté viu en els parlars de les illes Balears, i en el cas d'Eivissa, per exemple, illa d'on jo vinc, felló apareix en nombroses cançons pageses, amb el significat original.

Tornem a la hipòtesi plantejada per Marquès: si torcar no significa el que ell pensava, i felló, almenys a l'edat mitjana i fins a temps relativament recents, tampoc, difícilment podem concloure que el nom de Torcafelló té cap relació amb 'lloc on es penjaven condemnats a les forques'. Quedi clar que això no vol dir que no s'hi pengessin condemnats, en aquest lloc, sinó que el nom no té cap relació amb aquest fet.

Castell de Torcafelló


Torcafelló: un topònim descriptiu o antroponímic?

Els noms de lloc, els topònims, són noms propis que tenen un sol referent, fan referència a un sol lloc. Per això solen classificar-se en dos grans grups: o són descriptius o són antroponímics. Dit amb paraules més entenedores: o fan referència a alguna característica (relleu, color, una qualitat, un fet històric o anecdòtic, la fauna o la flora del lloc, etc.), o bé una persona, que pot ser propietària del lloc, però també qui hi treballa o qui hi va sovint, etc.

Dit això, es pot concloure que la hipòtesi de Marquès sobre l'etimologia de Torcafelló faria encaixar aquest topònim en el primer grup, el dels topònims descriptius: rebria aquest nom perquè s'hi penjava gent condemnada. Però això, ja ho acabem de descartar.

Hem vist que felló és un qualificatiu que sol aplicar-se a les persones, i només molt rarament a un objecte –una espasa, el vi...–. Per tant, seria més lògic esperar que Felló fos un nom personal, i el mateix caldria esperar de Torcafelló. De fet, el mateix Jordi Albertí, en el seu llibre sobre Valldemaria, dóna a conèixer dos documents del segle XVII (1682 i 1690), en què es parla d'un pagès maçanetenc de nom Esteve Felló o Torcafelló. Si alguna cosa demostren aquests dos documents és que Felló i Torcafelló eren equivalents, que les propietats devien ser de la mateixa família, probablement les mateixes amb dos noms equivalents, i que tant Felló com Torcafelló són noms de persona.

Per tant, és molt probable que el nom del castell de Torcafelló tingui el seu origen en algun personatge anomenat –o malnomenatTorcafelló o Felló.

Però si tenim clar què volia dir felló a l’edat mitjana, referit a persones, què hi fa el verb torcar? És mal d’explicar i només intentaré exposar una hipòtesi, just embastada i agafada amb pics d’agulla, que, si no és del tot plausible, almenys tingui certa lògica i sigui acceptable.

Quan hem parlat del verb torcar, si ens fixem en els exemples amb què hem il·lustrat el seu ús antic, veurem que tots equivalen a ‘fregar’, ‘refregar’, ‘eixugar, sobretot amb un drap o amb les mans’... però aquestes accions sempre fan pensar en un moviment repetit: torcarse la cara, torcarse els morros... encara avui, a Mallorca, un tovalló rep el nom de torcaboques... Fins i tot la *TORCA del llatí vulgar era un feix d’herbam o draps retorçat o caragolat.

Si, com sembla, Felló i Torcafelló eren equivalents, quina funció podia tenir aquest verb torcar afegit com a primer element al nom compost? Jo m'inclino a pensar que només tenia un valor intensificador, intensiu, com el de reiteració del moviment de torcar... Com si avui diguéssim Felló i Refelló, o com els nostres joves utilitzen altres partícules com súper o mega...

A hores d’ara, no podem considerar el tema resolt. Però que podem descartar l’origen del nom en el fet que hi hagués algun patíbul al cim del turó; podem descartar el topònim descriptiu. I si ens queda la possibilitat d’un topònim antroponímic, és a dir, originat per un nom de persona... la hipòtesi que hem plantejat, afavorida per la identitat dels noms Felló i Torcafelló, és una possibilitat real, en la qual caldrà aprofundir, amb més calma i a la vista de més documentació.

Entretant, clouré la meva modesta intervenció amb allò tan italià de... se non è vero è ben trovato.

Moltes gràcies.


Maçanet de la Selva, 25 de setembre de 2016


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada