Cercar en aquest blog

dilluns, 18 de gener de 2016

L'home de la campana, ressenya de Xavier Jarque

L'home de la campana, del matemàtic Joan Girbau, és una de les poques biografies novel·lades que hi ha al món de Carl Gauss, conegut altrament com a Princeps Mathematicorum. Avui volem compartir amb vosaltres la ressenya que en va fer Xavier Jarque, professor de la Universitat de Barcelona i president de la Societat Catalana de Matemàtiques. 

Títol: L'home de la campana
Autor: Joan Girbau
Pàgines: 356
Preu: 23€

Joan Girbau ha escrit una novel·la sobre Carl Gauss, sota el títol L'home de la campana i el subtítol Biografia novel·lada de Carl F. Gauss, i que vaig tenir el goig de presentar a l'Institut d'Estudis Catalans a mitjan abril. Va presidir l'acte el president de l'Institut, Joandomènec Ros, i també hi va participar Jordi Albertí, de l'Editorial Gregal. Tots vàrem coincidir en l'interès de l'obra com a instrument de popularització de les matemàtiques i de la visibilitat dels matemàtics com a científics pel gran públic. 

Imatge de la presentació a l'IEC.
D'esquerra a dreta: Joan Girbau, Xavier Jarque, Joandomènec Ros i Jordi Albertí
Carl F. Gauss va ser un il·lustre matemàtic que va viure a cavall dels segles XVIII i XIX als territoris que avui coneixem com Alemanya (la major part de la seva vida va transcórrer a Göttingen però va néixer a Braunschweig, capital del Principat de Braunschweig-Wolfenbüttel), i va esdevenir, relativament aviat, un dels científics més significatius i rellevants del seu temps. La seva projecció matemàtica ha arribat fins als nostres dies i continuarà indefinidament.

El llibre està escrit com un relat històric en què l'autor fa un gran esforç per mostrar-nos què hi ha darrere del Gauss matemàtic. Ens explica molts detalls de la seva vida quotidiana, professional i familiar (no és un llibre de matemàtiques sinó una novel·la sobre la vida  d'un matemàtic excepcional). L'autor, ben documentat, aprofundeix força en els costums de l'època i el context històric. Vol ser una novel·la per al gran públic i per tant es pot llegir sense necessitat de cap background matemàtic. Com us deia abans, no puc fer cap valoració crítica de l'estil literari, tot i que si puc dir que és un llibre directe, fàcil de llegir, i en alguns moments força emotiu. Faré només algunes consideracions.

La primera és que, darrere de moltes carreres professionals de primer nivell hi ha vides socials i/o familiars força enrevessades o, almenys, mogudes. Carl Gauss no va tenir una vida fàcil. Va haver de superar la mort de les seves dues dones, i la de dos fills (una d'elles al final de la seva vida), va patir la invasió de Napoleó, els afers polítics que van suposar l'expulsió de la Universitat de Göttingen d'alguns dels seus col·laboradors i amics, etc. Sempre m'ha semblat remarcable que l'excel·lència  científica, que requereix tanta concentració i reflexió, molts cops es produeix en persones de vides personals complexes.

La segona reflexió, de fet, és un dubte. No sé si el lector amb pocs coneixements matemàtics podrà  copsar la dificultat de les matemàtiques que Gauss va crear i, conseqüentment, entendrà la magnitud del personatge. Tinc la sensació que si hom novel·la la vida d'un músic (Amadeus Mozart),  d'un biòleg (Charles Darwin o Alexander Fleming), d'un metge (Louis Pasteur o Santiago Ramon y Cajal), d'un arquitecte (Antoni Gaudí) o d'un físic (Albert Einstein o Stephen Hawkings), no li cal convèncer el lector de la magnitud de l'obra del personatge, ja que el lector ho sap, però tinc els meus dubtes que en el cas d'un matemàtic, malgrat que l'obra de Gauss és perfectament equiparable a la dels exemples esmentats, el lector entengui la dificultat extrema del que Gauss va saber visualitzar i formalitzar. Joan Girbau, fent servir diferents arguments, posa molt d'èmfasi en aquest punt (o almenys així m'ho ha semblat a mi). Vol fer entendre al lector no matemàtic com d'important és l'obra de Gauss (i ens il·lustra amb uns annexos al final del llibre per explicar de forma senzilla però entenedora alguns dels seus resultats més imponents). En tot cas, per a mi, l'argument més potent i emotiu és al final del llibre. Davant de l'examen oral de Bernhard Riemann, Gauss és l'únic que sap entendre la transcendència  del moment (ni tant sols el jove Riemann n'és conscient) i, vés a saber, potser intueix, emocionat, el gran moment que s'apropa a la teoria de la relativitat, i que ell no podrà veure. La diferència entre els genis i els bons matemàtics rau precisament en el fet que els primers saben distingir entre què és un avenç fonamental i què és un molt bon resultat. 

Joan Girbau, l'autor
La tercera reflexió és al voltant d'una de les feines més poc conegudes de Gauss. De l'any 1818 a l'any 1832 Gauss dedicà molts mesos a fer mesuraments geodèsics de Hannover, seguint un treball anterior de Schumacher a Dinamarca. Aquesta és una feina de camp, molt allunyada dels conceptes matemàtics que ens vénen al cap quan es parla del Gauss matemàtic. El llibre sembla proposar com a possible raó la necessitat de passar un temps lluny dels problemes familiars que cada cop li costen més de gestionar. El fet de passar llargues temporades sol li permet gaudir d'unes vacances del dia a dia de la família. Però això no és tot. Gauss respon per carta a Wilhelm Olbers al voltant d'aquest tema (quan aquest li pregunta com pot ser que algú com ell pugui dedicar tant d'esforç a una feina tant poc intel·lectual) amb les següents paraules: “Malgrat que tots els mesuraments del món no valen un sol teorema, cal jutjar això en termes relatius i no absoluts. Dedicar-me a coses una mica rutinàries em proporciona la distracció necessària per contrarestar la gran concentració que exigeix la recerca científica bàsica...” Val a dir que Gauss va aprofitar tota la seva experiència per fer un tractat sobre mesuraments sense precedents...

I, finalment, una quarta reflexió. Gauss mor essent un home, podem dir, ric. Ha fet  inversions en negocis arreu del món; no només a la seva ciutat. Sobre aquest tema en concret l'autor no en dóna més detalls però no deixa de ser paradoxal que algú que havia tingut una vida familiar intensa (i, no precisament, feliç), i una vida professional extraordinària, també tingués esma per invertir els seus estalvis en diferents contrades, i que ho fes amb èxit. Avui en dia, en diríem un crack.

Us encoratjo a llegir el llibre de Joan Girbau. Passareu una molt bona estona i gaudireu d'un dels nostres grans referents.


Xavier Jarque
Universitat de Barcelona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada