JORDI
ROIG. UN SEGON DESPRÉS DE PRAGA
Editorial
Gregal acaba de publicar Un segon després
de Praga de Jordi Roig (La Palma de Cervelló, 1957), que és la segona
novel·la que publica i amb la qual desplega un teixit de personatges que es
veuran abocats a canviar de rumb del que tenien previst de viure.
Un segon abans de tot, la vida et
posa davant allò que has desitjat i no ho has sabut guanyar. Per covardia? Per
prudència, potser? En cada aventura hi ha alguna cosa més que una simple
aventura. La vida obre una porta un segon
abans –i després- de Praga, un segon abans de fer l’enèsima foto a l’aeroport, a
punt d’agafar l’avió cap a Praga. És una novel·la d’intriga, de canvis sobtats
en l’argument que aboquen al lector a llegir frenèticament les seves pàgines.
Si bé Jordi Roig ja ens va sorprendre amb la seva novel·la de debut La noia d’aire blau (Barcelona: Stonberg
Editorial, 2011) que era una novel·la poètica, simbòlica i plena de referents realistes i d’apunts lírics, ara
construeix un entramat novel·lesc deutor de les grans històries d’intriga, en
aquest cas situada a Praga. Jordi Roig és un poeta de llarga trajectòria que
compta amb cinc poemaris publicats i, amb aquesta, dues novel·les. A Un segon després de Praga confirma als
seus lectors que, a més d’escriure dues novel·les sòlides, també és un poeta de
de les emocions novel·lístiques, és a dir, de la trama d’intriga que
caracteritza cada bona història, cada bona novel·la. En alguns passatges del
llibre, l’autor crea un fresc contemporani de les ambicions i moviments tèrbols
dels personatges de les grans ciutats. Recorda algunes novel·les de Balzac –el
creador de la novel·la moderna- quan l’escriptor francès va saber fer un retrat
de l’ambició dels protagonistes de París. Jordi Roig s’ha endinsat pels carrers
de Praga, ha trepitjat el cementiri jueu, el Grand Cafè, el pont de pedra, per
escriure una novel·la que no remet al Kafka de les novel·les sinó a les
novel·les de construcció d’un caràcter, d’un personatge fort en la seva
debilitat, d’un personatge humà del tot. Per tanta feblesa? Per covardia,
potser? No és només això.
El protagonista és en Pere, que és un home casat amb
la Marta i que junt amb dos matrimonis més passen un llarg cap de setmana a
Praga, durant la tardor. En Pere fins aquell cap de setmana no s’havia deixat
portar pel risc aventurer de les grans històries. Ara té l’oportunitat de
fer-ho. L’acció transcorre en 5 dies. Els personatges catalans que fan el
turista acaben situant-se en un laberint txec, d’ombres xineses i de secrets inconfessables,
del qual no és fàcil sortir-se’n. La trama és d’una intriga constant, és un
embolic dels grossos que es va desenvolupant amb un ritme frenètic i també amb
alguns lapses de temps narratius que porten el lector cap a la reflexió sobre
la vida en parella i de matrimoni. En Jordi ha sabut fer que la intriga de la
novel·la ens enrampi per la força del desig, perquè Praga és aquesta segona
oportunitat que tots busquem, un temps afegit, una propina. És
a dir, una segona oportunitat a la nostra vida. La propina és un leivmotiv que va dirigint el desenllaç
de la novel·la. Entrelliga la trama i li confereix un simbolisme que enriqueix
la intriga. Avisa en quin moment les històries esclaten, conflueixen i prenen
volada. Sempre hi ha una propina pel mig. En Balzac també la moneda, els
diners, tenien una importància cabdal per entendre l’acció i els personatges.
Una propina és, en certa manera, també un temps afegit. Aquí la Praga de Jordi Roig és la
tardor de Praga, un temps de renovació emocional, de vivències i de catarsi. El
nostre protagonista és un antiheroi que té una gran història davant seu i la
voldrà viure. En Pere ho farà en aquesta Praga que és nom i pèrdua, que és
pedra angular de la seva transformació interior i pedra de toc d’aquesta
novel·la d’intriga. Jordi Roig ens deixa una esplèndida novel·la que compta amb
un booktrailer que ja podeeu visionar
un cop i un altre al web de l’Editorial Gregal. I sí, teniu raó, Un segon després de Praga no és una
pel·lícula però, caram, ho sembla del tot! Felicitats al gran escriptor Jordi
Roig. Llegiu-la i arribareu fins a Praga i en tornareu contents, ben contents.
 |
| Presentació a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya. D'esquerra a dreta: Jordi Albertí (editor), Jordi Roig (autor), Jordi Évole (periodista), Ricard Mirabete (poeta i periodista) i Georgina Cardona (actriu). |
Ricard Mirabete,
article publicat a Núvol, el digital de cultura (12/03/2014)
JORDI ROIG, Un segon després de Praga (Maçanet de la Selva: Ed. Gregal, 2014)
Enllaç:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada