Cercar en aquest blog

divendres, 22 de febrer de 2013

Molts ens hem preguntat "I jo, quina culpa en tinc, de tot plegat?"


Si no fóssim en absolut culpables del desgavell que ens ha portat en aquesta crisi, si no en tinguéssim cap responsabilitat... això significaria que tampoc no tenim cap capacitat per sortir-ne.

Aquest breu assaig en troba alguna, de culpa; teva, nostra, de l’autor. I, per tant, conclou que també tenim capacitat per sortir-ne: es tracta de fer les coses de manera diferent i de deixar de creure que cap govern, com uns Reis Mags caiguts del cel, portarà a cadascú allò que vol.

No es tracta, doncs, d’un exercici més d’autoflagel·lació, atès que, al capdavall, del pitjor  de la crisi no tenim més culpa que la d’acceptar les que se’ns imputen; perquè no és cert que gastéssim massa ni que siguem desvagats: l’economia té dinàmiques que, si no s’aturen, configuren tempestes perfectes que deixen al seu pas un paisatge desolador. Fer culpable a qui el vent se li ha endut la casa sembla un escarni afegit.



  
Jordi Angusto (Barcelona 1955)

Economista crític que entén l’economia com la base material de la utopia; és a dir: com la via  de satisfer les necessitats materials de l’espècie humana.

Acadèmicament ha estat professor de Teoria Econòmica a la UAB, professor i conferenciant convidat en altres universitats i fòrums empresarials.

Professionalment ha ostentat càrrecs directius en empreses i entitats de promoció econòmica i foment de la innovació: Barcelona Tecnologia, DSD, Parc Aeroespacial, Centre Tecnològic Aeroespacial de Catalunya i Ascamm, Centre Tecnològic.

És membre actiu del Col·legi d’Economistes de Catalunya, del qual copresideix la Comissió d’Economia de la Innovació.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada