Cercar en aquest blog

dijous, 18 d’octubre de 2018

Passejant pels calls de Catalunya


Passejant pels calls de Catalunya de Josep Maria Casas


Autor: Josep Maria Casas


Gènere: He mirat aquesta terra
Pàgines: 342
Preu: 22,00 €

..................................................................................................................................................

La història dels jueus catalans no és un fet aliè a nosaltres. És part de la nostra pròpia història i, això, aquest llibre de Josep Maria Casas ho explica perfectament. Perquè, per parlar d’ells, no n’hi prou amb endinsar-se en el call de Girona, visitar el micvé de Besalú o fer un tomb pel cementiri de Les Corts. Més enllà dels espais arquitectònics i els traçats urbans, parlar dels jueus catalans és explicar com els comtats cristians van conquerir les terres de la Catalunya Nova als sarraïns amb la seva ajuda; és esmentar la confiança absoluta que els tenien els reis de la corona catalanoaragonesa, fos a l’hora d’operar-se de cataractes, com Joan II, de demanar consells diplomàtics o de gestionar les finances reials. De fet, l’expansió de la Corona d’Aragó per la Mediterrània no es pot explicar sense els jueus que vivien a casa nostra i, especialment, sense els seus diners. I, a la fi, també és parlar de la saviesa dels rabins que vivien a Perpinyà, a Girona o a Barcelona i de com aquí va tenir lloc un dels debats filosoficoreligiosos més importants de la història del judaisme.
  
Lògicament, no és fàcil seguir el llegat jueu més enllà dels carrerons estrets de les antigues aljames. Com es pot trobar una presència feta de pregàries i d’aromes de menjars de festa?
Els cants, les llums de les llantes rituals o les veus que reciten versos del Talmud no deixen cap rastre. Vet aquí la dificultat i el mèrit d’aquesta obra de Josep Maria Casas. A través d’un ampli recorregut a banda i banda del Principat, el lector anirà esbrinant el patrimoni ocult que ens ha llegat aquesta comunitat. Perquè si en aquest país «fem dissabte», mengem carn de porc per esmorzar, dinar i sopar o regalem el julivert als mercats és gràcies als jueus o, millor dit, als esforços que feien els cristians conversos que hi convivien per diferenciar-se d’ells.

Sí, tot i que els reis catalans van ser dels pocs monarques europeus que els van intentar protegir, la Catalunya medieval també va ser l’escenari de brutals pogroms i massacres, d’estigmes i persecucions. És probable que el sentiment antijueu es covés justament pel fet de ser la nineta dels ulls reials. I també per la tossuderia de mantenir viva la seva llengua i orar al seu Déu, o el que és el mateix, afermar-se en la seva identitat al preu que fos. En aquest sentit, la tragèdia que van patir els nostres avantpassats jueus no només ens ha d’importar per la tragèdia en si mateixa sinó perquè és un bon reflex de les tragèdies que hem patit i encara patim les minories ètniques. Ells, en aquest cas, per partida doble, per jueus i per catalans. Aquest llibre és un bon compendi de tot plegat, amè i instructiu a parts iguals. Bona lectura!

Sònia Casas Codinach
Sàpiens

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada