Títol: La puta d'oros
Autora: Elena Torres Girbau
Pàgines: 452
Preu: 20€
Tot i que pot sonar a tòpic, no
és difícil imaginar que darrere de cada escriptor hi ha un gran lector. I quan
dic gran, parlo d’incomptables hores dedicades a la lectura. En el meu cas, confesso
que em recordo llegint des que tinc memòria.
Amb els anys et tornes selectiu i
busques obres i autors que saps que no et decebran. De tots diré que el gènere
amb el que més gaudeixo és, sens dubte, el gènere negre. El gènere que sento
més reivindicatiu a l'hora de denunciar les xacres que pateix la nostra
realitat. I és que en el fons, cadascú de nosaltres s'apropa a la literatura buscant
acomplir uns objectius personals i del tot intransferibles. Com va dir
l’escriptor nord-americà Edmund Wilson: «No hi ha dues persones que llegeixin el mateix llibre».
Per què escrivim? Què és això tan
intens, tan potent que ens empeny a deixar-ho tot per a consumir hores i hores
davant d'una pantalla d’ordinador o d'un full en blanc, castigats en la soledat
més absoluta? Escriure, per a mi, és un acte
tan natural com respirar i tan necessari com la parla o el gest. I com quan penses que tens coses
a dir, les dius; quan tens coses a explicar, les escrius.
La puta d’oros neix de la
voluntat de donar veu a totes aquelles persones que han patit una agressió
violenta i que, a resultes d'aquest acte atziac, deixen de ser qui són per
passar a ser «la víctima». Un substantiu terriblement impersonal.
 |
| Elena Torres durant una presentació |
Els escriptors, a diferència dels
periodistes, no podem sortir al carrer buscant testimonis que sustentin la
nostra història. El nostre és un treball d'imaginació, de recerca minuciosa
destriant fils ficticis fins a trobar el que, finalment, acabarà sent el pal
del paller, l'eix vertebrador de la novel·la; en aquest cas una víctima que, per sort o per
desgràcia, sobreviu a l'agressió brutal que va patir.
No aixafo la guitarra a ningú si dic que La
puta d’oros no és una novel·la en la que el més important és saber el qui, el
com i el perquè. És clar que és important saber
qui l'odiava tant com per sacrificar-la i fer-la patir fins a donar-la
per morta. I és clar, també, que un cop sabem qui és, ens resulta
imprescindible saber per què ho va fer.
Però jo volia alguna cosa més. No
em conformava amb tan poc. Ho volia saber tot. Qui era abans no li
arrabassessin d'arrel la seva identitat; preguntar-li què representava per a
ella viure amb l'estigma de ser «una víctima»; què sentia, com treballava les
seves pors, els seus malsons i, per damunt de tot, què esperava del futur:
Oblidar? Justícia? O potser el que de debò desitjava era venjança? Preguntes delicades que a qualsevol
de nosaltres, si ens poséssim en la seva pell, se'ns farien difícils de contestar.
La puta d’oros és tot el que
explico i molt més. Perquè mai res és blanc o negre, perquè la vida està plena
de matisos i, com nosaltres, els personatges són profundament humans. I com s'encarrega de mostrar-nos cada dia, la vida no deixa de sorprendre'ns.
Elena Torres Girbau
Booktrailer:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada