"Descalça", de Jordi Romeu

Després de tenir uns dies el blog parat, el reactivem per desitjar-vos un feliç any 2016 ple de bones lectures. Així doncs, avui us volem presentar una de les nostres últimes novetats, Descalça, mitjançant una entrevista al seu autor, Jordi Romeu Carol. 

Títol: Descalça

Autor: Jordi Romeu Carol

Pàgines: 304

Preu: 18€

Compra'l!

         Per què el títol Descalça? Quin significat té?

         La Cinta, la protagonista de la història, es descalça quan se sent feliç. El primer cop que ho recorda és quan amb sis anys va a mercat a la Bisbal, a la primera meitat del segle XX. Allà es troba amb un grup de nens que la conviden a jugar amb ells. Al final del dia, tota la colla van al riu i hi mullen els peus. A partir de llavors, cada vegada que se sent feliç, es descalça i continua fent allò que estava fent.

         Podríem dir que es tracta d'una història de dones?

         La novel·la gira al voltant de la Cinta. De fet, està impregnada d’ella. La manera de narrar, els detalls amb què es fixa la narració, la manera d’entendre la vida i les emocions són un reflex de la manera de ser de la Cinta. Per tant, és la història d’una dona, sí, de la Cinta.

         Què t'ha dut a escriure una història com aquesta?

         Quan escrius una novel·la pots partir de diferents bases. Pots primer pensar una història i després construir els personatges adequats a aquella història o pots, al contrari, bastir primer un personatge i desenvolupar una història a partir d’aquí. En el cas de Descalça, el procés va ser aquest. Primer vaig construir el personatge de la Cinta i d’ella en va sortir aquesta novel·la.

         Al llarg de la novel·la hi apareixen moltes feines i eines del camp. Has hagut de fer una tasca de documentació important, no? Són tasques que tu no pots haver viscut en primera persona.

         Primer de tot cal tenir en compte que les feines i les eines hi apareixen perquè formen part de la vida quotidiana de la Cinta. No hi són perquè sí. Bona part les conec personalment perquè les he viscudes, però moltes d’altres les conec a través del meu pare i dels meus avis, que me n’han parlat i m’han explicat com les feien servir. D’altres, però, he hagut de buscar-les a través de la recerca documental. Actualment hi ha molta feina feta en aquest àmbit i, per tant, es poden localitzar estudis molt ben treballats.

         Hi ha una intenció pedagògica amb la introducció d'aquestes tasques i eines del camp?

        Tot allò que hi surt és pertinent per la història. És a dir que serveix per fer avançar la trama. Malgrat això, és evident que permet aprendre, que et fa reviure una manera de viure i una manera de treballar al camp que actualment ja s’ha perdut. Hi haurà gent que potser reconeixerà allò que havia sentit explicar als seus pares o als seus avis i n’hi haurà que ho sentirà dir per primera vegada. Em sembla bé que també serveixi per fer conèixer una manera de viure ja desapareguda.

         Està inspirat en algú? Hi ha alguna part de veritat?

         Evidentment sempre parteixes d'una realitat que pots conèixer més o menys. Pots espigolar trets d’algú proper i barrejar-los amb altres. La història i la Cinta, però, són ficció. No són ningú en concret, tot i que de Cintes n’hi ha hagut moltes, sobretot a l’època de la qual estem parlant. Estic segur, però, que actualment també en podríem trobar alguna.

Jordi Romeu en una presentació de la novel·la 

         Què creus que té més importància, a Descalça, la història o el personatge de la Cinta?

         Evidentment, aquesta és la història de la Cinta. La novel·la gira al voltant d’ella i, per tant, el personatge és essencial per entendre el perquè de la història. Malgrat això, sense els fets concrets que li passen, no podríem construir una novel·la.

Com descriuries la Cinta?

         La Cinta és una persona sensible, treballadora, senzilla i que avança a base d'esforç. Podríem dir que avança pausadament sense fer escarafalls. És una dona forta que treu el caràcter de mica en mica, que decideix fer el seu camí a partir de cert moment, després d’haver passat per moltes vivències.

Creus que és una novel·la de maduresa, en el sentit que veiem com evoluciona la protagonista des dels sis anys fins la trentena?

         Sí, és una novel·la de maduresa, la Cinta és un personatge que evoluciona constantment al llarg del text.

         L'estructura temporal de la novel·la també és força especial, oi? Ens la pots explicar?

         La novel·la comença en el moment en què la Cinta va a viure al seu mas d'infantesa al costat de la seva mare, que no es pot valdre per ella mateixa, i del seu fill Francesc de set anys acabats de fer. En cada capítol, però, alternem aquest present amb mirades cap al seu passat. Són com dues històries paral·leles: la del present en què veurem com sobreviurà en aquest mas abandonat; i la del passat, en què veurem com han arribat fins allà i per què. Aquests són els dos conflictes principals que anem descobrint a mesura que llegim.

         També jugues amb els temps verbals, oi?

         Exacte. La vida al mas a partir que hi torna amb la seva mare i el seu fill està escrita en present i les mirades retrospectives en passat.

         Els paisatges descrits i la Bisbal, són reals? A quina zona de Catalunya està situada?

         No, no són reals, tot i que en podem endevinar el paisatge de la zona del Penedès, més aviat del Baix Penedès. És una zona de planes i turons suaus amb algunes muntanyes de fons. La Bisbal, però, no és cap Bisbal en concret sinó un poble imaginari.

Jordi Romeu en una entrevista

         Creus que podríem definir-la com una novel·la “tranquil·la”, en el sentit que els fets flueixen amb molta naturalitat i senzillesa?

         La novel·la és com la Cinta, com comentava abans. Avança de mica en mica, sense sobresalts, com era la vida al camp. Les estacions i les feines de cada moment marquen el ritme del temps.

         Com vas pensar la novel·la? De cap a cap o la vas anar construint de mica en mica?

         Bé, contravenint una mica les normes de l'escriptura, vaig escriure-la de cap a cap i de manera cronològica. Un cop acabada, però, i després de moltes lectures i reflexions, la vaig reestructurar fent aquests canvis verbals i reescrivint-la per anar descobrint la història de mica en mica.

Amb comparació amb Petonets pels puestus o a la recerca de l'amor sincer, la teva anterior novel·la publicada, quines diferències hi veus.

         És molt diferent pel que fa al to i a la història. Petonets pels puestus era una novel·la divertida, irònica, amb situacions histriòniques mentre que Descalça és una novel·la molt més seriosa i profunda. Petonets la vaig escriure després de Descalça i em va servir per agafar aire una altra vegada després d'haver estat treballant amb Descalça, una novel·la que va ser molt treballada.

I a partir d'ara, què?

         Doncs anar treballant i escrivint. M'agradaria fer una bona promoció de Descalça perquè arribi a tot el públic possible i, alhora, vaig treballant en altres projectes. No tinc pressa per escriure, però tampoc m'agrada parar.

Moltes gràcies, Jordi. Per acabar, us deixem amb el booktrailer!