Col·loqui sobre "Dràcula. La novel·la i la llegenda"

El passat 7 de setembre, amb motiu de la publicació de l'obra Dràcula. La novel·la i la llegenda i de la presentació que en fèiem a La Setmana del Llibre en Català, des de Gregal vam organitzar un col·loqui sobre la figura del comte Dràcula amb la col·laboració d'uns quants experts sobre la literatura fantàstica. Un d'ells, Francesc Sánchez Barba (doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari del Centre d'Investigacions Film-Història), ens ha fet arribar aquest resum de l'acte, el qual volem compartir-lo amb tots vosaltres. 

"Dràcula. La novel·la i la llegenda" a la Setmana del Llibre en Català

Francesc Sánchez Barba

El debat del passat 7 de setembre que es va celebrar a la Sala Picasso del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va comptar amb els següents participants:

• Miquel Codony, coorganitzador de la HispaCon; blogaire especialitzat en ciència-ficció; creador del web Fantastik sobre literatura fantàstica i membre de l’Associació Urânik.
• Ismael Àvalos Pérez, coorganitzador de la HispaCon; codirector del curs Tolkien i la literatura a la UPF; guionista i conductor del programa de ràdio El Vuelo del Fènix (Montcada Ràdio) i membre de l’Associació Urânik.
• Antoni Maestre Brotons, Doctor en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant (2005) i llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat Nacional d’Educació a Distància (2011).
• Miquel G. Aracil, periodista i escriptor. Ha escrit diversos llibres d’assaig sobre el gènere.
• Antoni Munné-Jordà, president de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia; també és escriptor de novel·les.
• Emili Olcina, escriptor. Ha fet alguns treballs de literatura fantàstica.
• Francesc Sánchez Barba, doctor en Història Contemporània i secretari del Centre d’Investigacions Film-Història. Va exercir el paper de moderador.

Fotografia d'un moment del col·loqui

Amb el títol genèric El fantàstic: Un debat sobre l’assaig "Dràcula. La novel·la i la llegenda" de Clive Leatherdale el col·loqui d’experts es va desenvolupar al llarg d’uns 100 minuts partint de dos grans eixos. 

En primer lloc es va abordar el panorama de la literatura fantàstica i el seguiment del públic a través dels nous mitjans i xarxes de comunicació, tot precisant els conceptes fonamentals i establint les possibles lectures i relectures de les obres clàssiques atenent especialment la recepció de les noves generacions. En segon  lloc es plantejà una reflexió crítica sobre la figura de Dràcula en la literatura fantàstica tenint molt present l’aportació de l’assaig de Clive Leatherdale que l’Editorial Gregal ha publicat aquest mes de setembre.

En una primera roda d’intervencions: 

• Miquel Codony va subratllar el fet que les successives reedicions del llibre d’Stoker mostrava que existia un públic fidel i “atrapat”. De la mateixa manera, va  afirmar que Dràcula conjuga temes com la victòria sobre la mort, l’erotisme i la moral, recordant les referències dels antics sumeris al vampirisme. 
• Ismael Àvalos va reinvidicar la impossibilitat de domesticar la imatge del monstre tot i els intents de fer-lo mutar o, des d’una òptica postmoderna, de suavitzar la seva essència de depredador de l’ésser humà, el seu primitivisme i la seducció del seu poder destacant la negativitat d’aquests vampirs, la pell dels quals brilla a la llum del dia. 
• Emili Olcina va recordar la utilitat de la figura del vampir com a mirall dels desitjos de les víctimes –en realitat de tots els humans– i que ja és present en l’esborrany de Polidori. També va parlar sobre el joc d’inversions que es desprenen d’aquest mite. 
• Toni Mestre va anotar els canvis de la figura recollits en la literatura tot fent referència a la visió que Joan Perucho proposa a la seva novel·la Històries naturals i que, pràcticament, insisteix que l’home de ciència el mati subratllant el neguit que provoca la seva pulsió. A més, afirmà que als anys 60 el vampir podia fer referència a allò que era “diferent” amb tints de ser marginat o incomprès i que podia connectar amb els adolescents. 
• Antoni Munné va subratllar la presència de molts contes inicials que ja prefiguren el relat més elaborat d’Stoker, tot i que en manquen encara algunes característiques. També va anotar la importància de l’obra El Castell dels Càrpats, de Jules Verne, i la innegable capacitat de seducció del personatge. 
• Miquel G. Aracil va repassar alguns trets comuns de la literatura fantàstica i els motius que es repeteixen com si estiguessin codificats i vinguessin d’un imaginari arrelat en les tradicions. Per acabar, va abordar l’exploració del punt de vista del monstre i del seu glamour.
• Francesc Sánchez va comentar la relació estreta, seguint la teoria de Kracauer, entre els períodes de crisi i la revisió dels mites més tenebrosos. També va convidar els ponents a obrir altres apartats en el debat, tot demanant opinions sobre l’assaig de Leatherdale que tothom havia analitzat i gaudit.

En el col·loqui es van esmentar diverses tradicions populars de vampirisme recollides també en la catalana: els antagonismes gairebé equidistants entre la religió catòlica i el príncep de les tenebres, la detecció de patiments i records humans en la figura d’Stoker o el reflex de l’anomalia i ambivalència dels homes i dones. També es van fer referències a altres escriptors (Scott Fitzgerald, Keats, Maupassant...) que haurien tocat temes similars.

Es va posar de relleu la capacitat de l’assagista britànic per tractar el personatge i la novel·la de Dràcula des de tots els punts de vista amb un llenguatge clar que superaria línies d’anàlisi úniques com ara que el vampir mostraria la decadència de l’aristocràcia davant la burgesia o certes crítiques a la cultura jueva. La dificultat en la destrucció del monstre seria un altre aspecte destacable, com també la metàfora mal·leable que oferiria.   

No hi van faltar les comparacions entre noves figures presents als jocs de rol, els videojocs o el cinema, tot i la conclusió més que evident que la bona literatura (aquest és el substantiu, sense la necessitat de col·locar-hi altres adjectius) i els clàssics sempre romandran i seran objecte de noves lectures. El cànon resistirà malgrat les combinatòries i versions especialment des del pastitx de certs materials audiovisuals nord-americans que, en tot cas, emmarcarien el vampir en comunitats més àmplies i no tant en la imatge romàntica del castell i la solitud.