Ruta literària: L'escultor de Déu
Vicenç Aguado, autor de L'escultor de Déu, elabora una ruta literària pels escenaris que formen part de la seva novel·la.
Títol: L'escultor de Déu
Autor: Vicenç Aguado
Gènere: Novel·la
Gènere: Novel·la
Pàgines: 428
Preu: 20,00 €
....................................................................................................................................................................
Quina vinculació té la novel·la L’escultor de Déu amb Tarragona?
Una part important de la novel·la L’escultor de Déu transcorre a la ciutat de Tarragona, on va
treballar el protagonista, un cristià grec de Messina que va ser capturat com a
esclau. És una novel·la que explica diverses històries: la superació i
creixement personal d’un esclau que esdevé un dels grans escultors del gòtic
català; la lluita de l’amor en front les adversitats, les diferències
religioses i les barreres de l’esclavitud; les lluites de poder pel control del
territori i la corrupció dels poderosos, la persecució de les minories
marginades, entre d’altres. Es tracta d’una història universal, de recerca de
la llibertat, de revolta contra la seva situació i de defensa dignitat davant
l’opressió i els poderosos.
Sota el magisteri del seu mestre i amo, en Jaume Cascalls,
l’escultor de Déu va participar en la portada de la Catedral de Tarragona, a
través de les escultures dels apòstols i el timpà del judici final. A Tarragona
va adquirir la ciutadania, establint el seu obrador, on van realitzar diversos
encàrrecs per a les esglésies de la diòcesi. Va participar també en l’obra del
panteó de Poblet on va ser nomenat pel rei mestre major de les sepultures
reials. Va participar també en grans obres que es construïen a Catalunya,
especialment a la zona de Tarragona i Lleida, tornant finalment a Barcelona.
Això succeeix en una època clau en la història de la ciutat
on el rei Pere terç el Cerimoniós vol disputar el control de la ciutat a
l’arquebisbat de Tarragona. Es tracta d’un itinerari que ressegueix les
petjades de l’escultor Jordi de Déu per la ciutat de Tarragona
Per què una ruta literària?
Una ruta
literària permet visualitzar la novel·la a través dels escenaris on es
desenvolupa el relat. En el cas de L’escultor
de Déu l’art té molta rellevància, ja que el seu protagonista és un escultor
que treballa la pedra. La novel·la està ambientada a l’època de les grans
construccions del gòtic a Catalunya. Ens permet veure de més a prop aquestes magnífiques
obres. També ens podem fer una idea d’on es desenvolupa la trama en la qual es
veuen envoltats els diversos personatges. La ruta literària és també una forma
d’interacció entre l’escriptor i el lector, ja que permet aprofundir en alguns
aspectes de la novel·la, conèixer quina va ser la motivació que va dur a
escriure-la, la idea que l’autor va voler plasmar i quina ha estat i és la
percepció que s’ha fet el lector després de llegir el llibre. També permet redescobrir
espais de coneixement habitual a través d’uns altres ulls. De vegades, quan
transitem pels carrers de la nostra ciutat no som plenament conscients de les
històries i dels detalls que amaguen. Les ciutats han tingut transformacions al
llarg del temps que han deixat una sèrie de petjades que podem interpretar. El
llibre pot ser un bon pretext per a conèixer aquests racons a través d’una
novel·la de ficció, però inspirada en fets reals.
Com era la Tarragona del segle XIV?
La
Tarragona del segle XIV era una ciutat medieval que estava sota la jurisdicció
compartida de l’Arquebisbe i del Rei. Era com un coprincipat. El rei, que era
Pere el Cerimoniós, va voler quedar-se com l’únic senyor de Tarragona, però no
se’n va sortir. Hi ha la llegenda de la bufetada de santa Tecla, segons la qual
la patrona de la ciutat va aparèixer davant del Cerimoniós tot just abans de
morir per a reclamar el que s’havia apropiat de la ciutat de Tarragona. El lloc
que simbolitzava el poder del rei era la torre del pretori que formava part de
les construccions romanes en època imperial i que durant l’edat mitjana fou la
seu de la vegueria que era el representant del poder del rei a la ciutat i que
exercia la justícia en el seu nom. L’altre lloc de poder era l’antic palau
arquebisbal que estava en un lloc diferent de l’emplaçament actual.
L’Arquebisbe d’aleshores es deia Pere de Clasquerí. Va ser Patriarca
d’Antioquia i fou conseller del rei, però al mateix temps s’oposà a les
pretensions del rei d’apropiar-se de Tarragona.
Quins punts de la ruta són els més emblemàtics?
El lloc més
emblemàtic és, sens dubte, la Catedral de Tarragona. L’escultor de Déu va
participar en la seva magnífica façana sota la mà del seu mestre i amo, Jaume
Cascalls. A la façana va intervenir en les escultures d’apòstols i profetes,
així com les obres del timpà del judici final. Per a les escultures van fer
servir el cap de marbre i el cos de llisós que era una pedra
més barata que s’hi assemblava. La Catedral de Tarragona és un dels escenaris
rellevants de la novel·la, fins al punt que esdevé la portada del llibre i és
objecte del capítol XIX. A través dels encàrrecs que rep en Jaume Cascalls, en
Jordi de Déu va participar en la construcció de les figures dels apòstols i en
el timpà del judici final. La figura del rei David segurament està inspirada en
la del rei el Cerimoniós. En la novel·la, les escenes del judici final
impactaran no solament en el mestre Cascalls sinó també en el propi rei
Cerimoniós.
Un altre
dels llocs emblemàtics és la plaça de la Font que és on hi havia l’antic circ
romà. Aquella zona es va degradar molt i era coneguda a l’època com el Corral.
Era un espai que quedava fora de les muralles i on s’instal·laven els obradors
en què s’exercien oficis que eren insalubres. A la plaça, l’arquebisbe
Clasquerí va fer construir un pou. De la font des de la qual sortia l’aigua es
va donar nom a aquesta plaça que ara és un dels llocs rellevants de la ciutat i
on hi ha l’ajuntament. Després de la mort d’en Jaume Cascalls en Jordi de Déu
es va instal·lar en una casa i obrador. Es trobava entre els actuals carrer de
Cos del Bou i carrer del Trinquet Nou, antics carrer dels Hostals i carrer de la
Boqueria. D’això se’n parla al capítol XXV. Allà és on es duien a terme els
encàrrecs que rebia l’escultor de Déu.
També
trobem el Palau arquebisbal. Malgrat que l’edifici actual és del segle XIX, ocupa el
lloc on hi havia l’antiga pabordia, que simbolitza la jurisdicció que exercia
l’arquebisbe sobre la ciutat. L’antiga residència de l’arquebisbe estava a
l’anomenat castell del Patriarca. Per oposició, l’altre edifici representatiu
és el castell del Rei o torre del Pretori que simbolitzava el poder reial. La
llegenda diu que santa Tecla va donar una bufetada al rei Pere terç per voler
apoderar-se de la ciutat de Tarragona.
Un
altre punt de la ruta és l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. El
procés de documentació és fonamental en qualsevol novel·la històrica. Si bé som
davant d’una obra de ficció resulta necessari fer un relat versemblant per
recrear una època llunyana com el segle XIV. La novel·la ha utilitzat obres
d’historiadors i transcripció de documents de l’època. En algun cas s’ha recorregut a algun dels documents originaris. En els manuals notarials dels rectors es
contenen contractes i rebuts sobre obres que permeten vincular-les amb claredat
amb en Jordi de Déu.
També
ens referirem a les antigues muralles de la ciutat i ho farem des del carrer
dels Cavallers. Aquest carrer dona a l’antic portal del Roser o dels
Predicadors. Era una de les entrades principals a la ciutat emmurallada pels
que venien de Ponent. És el lloc per on la novel·la situa l’entrada d’en Jaume
Cascalls i els seus treballadors per després enfilar-se pel carrer Major fins a
la Catedral on la veuen amb tota la seva magnificència.
Per què una novel·la
històrica?
Em van
captivar un personatge i la seva recerca de la llibertat. El seu protagonista
és l’escultor Jordi de Déu, que va canviar el seu nom pel de Jordi Joan. Va
viure entre els segles XIII i XIV, un moment fonamental de la nostra història,
marcat pel llarg regnat del rei Pere terç, anomenat el Cerimoniós, i el més
breu dels seus fills: Joan el Caçador o el Descurat, i Martí l’Eclesiàstic o
l’Humà. En aquests moments es va crear la Generalitat de Catalunya, hi ha va
haver la guerra amb Castella pel control peninsular, l’expansió per la
Mediterrània, la lluita dels nobles pel control del territori, la persecució
dels jueus i el canvi de dinastia reial. Aquesta època cabdal, plena d’èpica,
ha marcat el nostre destí actual com a poble i com a nació.
Vicenç Aguado, autor
