La pell girada, de Tessa Julià

Títol: La pell girada

Autor: Tessa Julià i Dinarès
Gènere: Novel·la

Pàgines: 256

Preu: 17 €

.......................................................................................................................................................................................................

Tinc el llibre a les mans i la imatge de la coberta em mostra un mirall trencat; un mirall que, amb el seu reflex, ens aporta el concepte del pas del temps i amb la trencadissa ens fa pensar en alguna cosa oculta. A la part posterior de la coberta podem veure, a la zona superior, un altre mirall –aquest cop amb roba penjada que ens ofereix la idea d’intimitat‒ i a la part inferior una fotografia que correspon a la manifestació del Primer de Maig de 1978 a Madrid.

I esmento aquests aspectes del disseny de la coberta perquè, al meu parer, representen amb encert algunes de les temàtiques que trobarem en llegir la novel·la: intimitat, secret, i evolució històrica.

La pell girada, per a mi, és la història d’un viatge iniciàtic. Una expressió, aquesta de «viatge iniciàtic», que avui en dia no es fa servir gaire però que durant molt de temps va estar força en voga i que fa referència, en el camp de la literatura, a aquelles obres que plantegen una experiència en base a la qual una persona es troba davant d’una situació adversa o hostil, i aquesta provocarà que la seva personalitat canviï. O potser, més que canviar, prendrà consciència d’ella mateixa, i amb aquest reconeixement recuperarà la seva essència.

Situem-nos de ple a l’any 2011. La veu narradora és en aquest any i va desgranant el que passa en el present i també el record de tota una vida: infantesa, joventut, edat adulta... i de retruc, aquesta narració del passat ens plasma un mosaic molt detallat de tots els fets històrics que van tenir lloc al llarg d’aquests anys: l’educació rígida i religiosa dels 50, el despertar de les consciències dels anys 60, les lluites i revoltes dels 70...

He dit que la veu narradora es troba en aquest any 2011 perquè la novel·la està escrita en primera persona i en present, deixant el temps verbal en passat per als fragments o passatges ens evoquen els records. Qui ens parla és Eulàlia Sellarés, que és, per tant, qui ens explica la seva vida:

«Jo era una d’aquelles progres de cabells llargs, bruses hippies, pantalons de pana i sabates de pell girada que, rodejada de muntanyencs amb fulards, cantava la nova cançó i música folk, una progre que lluitava contra el franquisme amb intel·lectuals barbuts i camarades amb ulleres de cul de got i vessava optimisme dels seixanta. Mentrestant, el pare s’enriquia amb les ajudes de la reconversió tèxtil a Terrassa d’ençà de les riuades del seixanta-dos. La mare titllava les meves ganes de canviar el món de malaltia de joventut, i tots dos ignoraven que me n'anava al llit amb el Marcel. 

És el que hauria dit al meu fill, el Lluc, per parlar del seu pare vertader, si m'hi hagués atrevit. Però he arribat tard. Ara, trenta anys després, el Marcel és mor».

Aquest fragment correspon a l’inici de la novel·la i considero que atrapa el lector, capta la seva atenció, el captiva, i provoca que continuï llegint. A més, amb aquests dos paràgrafs ja ens fem una idea del personatge de l’Eulàlia, del conflicte que mantenia amb els pares, de l’amor de joventut (Marcel), del possible secret sobre la paternitat del fill (Lluc), i també del motiu pel qual Eulàlia s’aboca a aquest viatge iniciàtic esmentat abans: la mort de Marcel.

I és des d’aquesta mort del Marcel que l’Eulàlia es gira endins (i aquí podríem entrar a parlar de l’ambivalència d’aquesta idea de la «pell girada») per observar l’ànima adormida i provar de reaccionar i recuperar les il·lusions.

Però, tot recordant que ens trobem al 2011, situem-nos en la família de l’Eulàlia. Està casada amb en Pere, un intel·lectual que s’ha dedicat en cos i ànima a la política i que sempre ho té tot controlat. Tenen un fill, aquest tal Lluc, de vint-i-vuit anys, que es dedica a la terra, al cultiu ecològic, i està immers en les acampades de protesta i les assemblees que es van produir per aquesta època. Per l’altra banda podríem definir els pares de l’Eulàlia, ara ja grans, com un matrimoni burgès o aburgesat que no entén per què la gent fa tant de soroll amb les protestes, quan el que cal és que treballin, i punt. I per acabar l’Eulàlia té dues germanes: Maria, la gran, que és un calc de la mare; i Mercè, la petita, que de joveneta sempre va agafar l’Eulàlia com a model i referent i que, en l’actualitat, treballa a Guatemala en una ONG.

Amb tot, el gran personatge que impera al llarg de la novel·la és el Marcel. Aquest Marcel

que, des de la mort, gairebé obliga l’Eulàlia a enfrontar-se a ella mateixa i replantejar-se la vida.

Aquest seria el marc familiar de l’Eulàlia, però cal afegir que els altres personatges que l’envolten, en la seva majoria, també ens aporten algun conflicte personal de més o menys rellevància. Hi ha personatges molt ben trobats i d’entre tots ells destacaria la Lola, amiga d’infantesa de l’Eulàlia que, malgrat aparèixer relativament poc, aporta sempre una intensitat i resolució de situacions força important.

És complex resumir en unes poques línies la potència, intensitat i ambició d’una novel·la com és La pell girada, perquè hi ha tanta cosa a dir que no saps per on començar i què deixar en el tinter. El que he remarcat fins ara és tot just un tastet perquè vegeu per on van els trets: l’Eulàlia, la mort del Marcel, la consciència d’estar-ne encara enamorada, el replantejament de vida, i la valentia de prendre decisions.

Però a més hi trobareu refranys i frases fetes d’aquella època rígida i moralitzant; hi trobareu música, i podreu apreciar la seva evolució i la presència que té en alguns moments de les nostres vides; hi trobareu títols de pel·lícules que han deixat petjada; hi trobareu referències literàries...

És un treball complet que fa una mirada endins de l’individu i de l’època històrica que tenim aquí, ben a prop, darrere nostre. I quan arribeu al final de la novel·la us adonareu que l’autora, Tessa Julià, ha conclòs la història amb una perfecta i precisa paràbola.

Llegiu-la! No us decebrà.

Sílvia Romero

Escriptora