Cercar en aquest blog

dijous, 28 de juny de 2018

Entre nosaltres, de Jenni Rodà i Neus Verdaguer



Entre nosaltres, de Jenni Rodà i Neus Verdaguer

Obra finalista del VI Premi Gregal de Novel·la


Títol: Entre nosaltres
Autores: Jenni Rodà i Neus Verdaguer
Gènere: Novel·la
Pàgines: 346
Preu: 18,80€

....................................................................................................................................................................................

«Tota realitat és iconoclasta».
C. S. Lewis


Corria el mes de maig de l’any 2016, i un gran amic meu, professor de llengua i literatura, poeta i escriptor diletant, començà a enviar-me textos d’unes exalumnes seues, les quals li demanaven opinió sobre eixos escrits. A ell li havien semblat magnífics, però no estava segur de si podia ser objectiu, ja siga per estima, per simpatia o per deformació professional. Jo no vaig dubtar ni un instant quan ho vaig llegir: allò era molt bo, em va agradar moltíssim i, des de la meua modèstia i única experiència lectora, ho vaig qualificar de literatura. Mentre llegia encisat, el text formal em recordava obres d’autors consagrats de primer nivell ―no posaré noms per no mostrar comparacions injustes― per la facilitat amb què llegia i la profunditat natural del que contaven; alguna cosa dintre meu em deia que aquells textos eren excel·lents. Ara i ací em ratifique d’aquella sentència agosarada. No coneixia de res les autores i no soc professor, ni tinc deformació professional en aquest sentit; al contrari, del que estic cansat és de llegir obres mel·líflues, algunes de les quals no haurien ni d’haver estat editades ―i que em perdonen els editors. La lectura i el que l’envolta és la meua feina; soc bibliotecari, però sobretot soc lector, no tinc altre mèrit. Això tampoc m’avala, és cert; però sí que em dona la perspectiva de la selecció i del reconeixement, si no del gust, sí de la qualitat. El cas és que no podia creure que el text que estava llegint no fora una novel·la ja editada, reconeguda i, fins i tot, premiada, malgrat que açò últim tampoc no significa res.

Que com sé que és literatura i que aquesta obra té tanta qualitat? Com deia Agustí d’Hipona (cite de memòria): «Si ningú em pregunta què és el temps, ho sé; si he d’explicar què és, no ho sé», i el mateix em passa a mi en llegir aquesta novel·la i intentar explicar per què és tan fascinant, per què és tan encisadora i com sé que té tanta qualitat. Podria esbossar raons amb multitud d’adjectius qualificatius feliços. De fet, no he parat de fer-ho des que he començat. Però el que realment sent en llegir-la és que no necessita explicació, s’avala sola. Qualsevol lector, de qualsevol capacitat, pot entendre’m si llegeix aquesta meravellosa novel·la, la qual teixeix una història humana mitjançant e-mails que surten de la naturalitat del dia a dia, però que contenen a dintre d’ells l’univers meravellós de dues persones sensibles, complexes i bones.
Senzilla, humana, emotiva, l’obra és tan perfecta i està tan ben escrita, que no sembla un artifici literari: és la vida mateixa. Quan l’acabes, després del calfred que et recorre l’espinada per la bellesa del que has experimentat al llarg del text, et resta la convicció que aquesta narració ha estat escrita per escriptores de talent. És tan aclaparadora i tan atraient la seua lectura que no sembla que llegeixes, no requereix esforç, és tot gaudi. I això és tan difícil! Aconseguir eixa facilitat en l’expressió literària és tan complicat, que pense que està reservada a persones tocades per les muses. 
La narració respira realisme, però eixa quotidianitat existent sobre el que sembla que tracta el llibre no li resta ni una mica la màgia que l’impregna. Malgrat la versemblança estricta de la història, el rigor formal de les cartes, les descripcions minucioses, els personatges ben perfilats i l’aparent normalitat mostrada, la màgia es troba a dintre. Es troba a les paraules i el que aquestes desgranen al voltant del text, però també a les històries que ens conten, a les mateixes germanes i al món que ens mostren. És una narració tendra, dura, emotiva, on trobarem rancúnia, fredor, retrets personals, memòries de temps incerts; però també molta bellesa, delicadesa, humanitat i estima. Certament les germanes s’obren el cor una a l’altra amb confiança i sinceritat, moltes vegades no exempta de violència, per cert. Amb evocacions del passat, descripcions de l’actualitat i desigs de futur construeixen una trama de profunda humanitat que t’atrapa i t’empresona en la lectura. El registre a la literatura d’aquesta obra és, per a mi, del màxim nivell, perquè et persuadeix, et conquereix, et fascina l’escriptura, però t’enamores de la història i de les protagonistes.
L’escriptor G. K. Chesterton, a una de les definicions de la lectura més equilibrades que existeixen, diu: «La literatura és un luxe, la ficció una necessitat». Parafrasejant aquesta màxima genial del literat anglès, jo diria, donades la perfecció formal i l’emoció vital que l’obra de la Jenni Rodà i de la Neus Verdaguer transmet, que la lectura d’aquest llibre «és un luxe necessari», és un viatge apassionant carregat de molta qualitat.

Ignasi Josep Úbeda Morales
Bibliotecari de la BPM d’Ontinyent

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada