Ressenya de 'No arriba la mort'

 

Ressenya de No arriba la mort de Maria Rosa Nogué

Premi Bellvei Negre, 2017

Títol: No arriba la mort
Autora: Maria Rosa Nogué
Gènere: Novel·la negra
Pàgines: 170
Preu: 17€

..................................................................................................................................................

Aquesta és una novel·la d’intriga i acció molt entretinguda. És el que es denomina com un

thriller. Es tracta d'una obra molt ben estructurada, amb la informació molt ben distribuïda i ambientada a Vilanova i la Geltrú.

El conjunt de personatges i successos, detectius, policies i criminals, la converteixen en una novel·la negra. Pel que fa a la trama, i per sota la xarxa de trames, de ritme trepidant, ben construïda i intercalada, inclou girs i sorpreses que dinamitzen la narració i fan que el lector no pugui deixar de llegir. Tot plegat està escrit amb una prosa molt límpida, clara, àgil i molt eficaç, cosa que la fa fàcil de llegir i difícil d’abandonar.

La veu i el poder de la narradora, que és omniscient en aquest cas, crea l’atmosfera que propicia la intriga, emfatitza el misteri o el drama que viuen els personatges i adopta el punt de vista de cada un quan procedeix. L’acció és fonamental per arribar a resoldre el cas.

El lector, en aquest context, seguirà les pistes -les veritables i les falses- amb l’investigador i l’acompanyarà en les seves deduccions fins al final.

Hi passen moltes coses i té una gran varietat de personatges atractius, molt ben construïts. Tots tenen les seves raons per fer el que fan i actuar com actuen. Alguns d'ells estan malmesos per la seva patologia mental, cosa que els dificulta poder trobar la seva identitat. La trama policial i la trama psicològica s’emboliquen amb els temes habituals en aquestes històries: culpa, enveges, redempció, maldat. corrupció, amor, indefensió, dol...

Tornant als personatges, hi destaquen un delinqüent veterà que vol deixar de ser-ho (Frank Sattel); una Isis turmentada pel sentiment de culpa i que pateix malsons; un pare, cocaïnòman amb pèrdua del sentit de realitat que creu que l’amulet, en el cor d’una mòmia egípcia, té poders curatius... I Valeri Palau: el dolent, el més dolent per antonomàsia; un corrupte sàdic. La psicopatologia de la crueltat del seu cap fred i pertorbat.

Sinopsi de l’argument

Frank Sattel vol deixar la seva vida de delinqüent i desaparèixer. Fa un últim treball pel seu cap, xeic àrab. Per una banda, vol desembarcar i distribuir un gran carregament d’heroïna i, per l'altra, té intencions de robar una mòmia egípcia que es troba en el museu de la localitat. Al llarg de la història, hi ha grans complicacions progressives articulades en el fons de la trama, on passen molts successos i hi apareixen molts personatges involucrats. Tot això conforma el nus de la història que tindrà un desenllaç que ho resoldrà tot i ho posarà tot a lloc.

La construcció de la trama és competent i molt hàbil. Això atorga un ritme àgil a la novel·la i que, per tant, la tensió i l’atenció sempre es mantinguin.

Per tot això, augurem a aquesta obra una estupenda llarga vida, tant comercial com literària, que interessarà a un ampli grup de lectors que desitgen passar-s’ho bé mentre llegeixen.

Rosa Maria Garcia i Santanach
Metgessa psiquiatra i filòsofa