Literatura del suro: Rafel Nadal i Alfons Cama

Arran de la presentació de la meva novel·la Un pessic a l’ànima a Girona, amb en Rafel Nadal de glossador, el periodista Pius Pujades va fer un article amb el títol Literatura del suro del tap que va aparèixer publicat al diari El Punt Avui el 20 de gener de 2014 (http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/710050-literatura-del-suro-del-tap.html).

En Rafel havia publicat la seva segona novel·la Quan en dèiem xampany i, tant el text d’una com el de l’altra, descriuen el món de les fàbriques de suro a les contrades gironines. Vet aquí el pretext de la crònica d’en Pius.

A la seva novel·la, en Nadal ens fa transitar per les vivències de la família de la seva àvia paterna, la baba Angel, una de les filles d’en Francisco Oller que, amb setze anys, marxa de Cassà de la Selva per acabar creant un imperi dins la indústria tapera francesa i catalana. Una història de tenacitat, sacrificis, amors, odis, traïcions, èxits i fracassos.  

Jo, a Un pessic a l’ànima, hi plasmo les vivències d’en Martí Pijoan, el fill de l’antic encarregat de la fàbrica de suro dels senyors Vinyals, una família burgesa de la capital. La novel·la ens fa transitar per les seves vivències d’adolescència, de joventut i de descobriment. En temps de canvis. De canvis en les activitats econòmiques d’una part del país, on el turisme de costa s’imposa a les activitats fabrils. Temps de lluita, repressió i alteració política durant les últimes batzegades del franquisme. És també una història de relacions humanes, i la d’una passió no resolta.

Dos llibres que es complementen. Un, des de la perspectiva d’una família burgesa industrial tapera; l’altre, des de la relació del fill de l’encarregat d’una modesta fàbrica surera amb els seus amos, relació que l’atzar s’encarrega de tramar i portar a una situació insospitada.

Amb en Rafel, ens hem tornat a trobar recentment a Cardedeu de la mà de l'escriptora Rosa Maria Pascual. Des d’aquí, el meu agraïment a tots dos.

A Quan en dèiem xampany, ell hi descriu aquest passatge:

“A casa, sempre que es destapava una ampolla de xampany, el pare demanava el tap, l’observava atentament amb cara d’entès, el flairava i el feia rodar entre els dits buscant el segell del fabricant.

—Bon tap —sentenciava molt solemnement quan hi reconeixia les inicials «FO» que l’identificaven com un tap fabricat a Francisco Oller - Bouchons à Champagne, l’empresa familiar especialitzada en la fabricació de taps de suro per a cava i xampany.” 

Jo, a Un pessic a l’ànima, hi descric aquest altre:

“Per postres la Fina havia comprat un tortell en una pastisseria del carrer Major que sabia que faria les delícies d’en Damià. El van remullar amb un cava afruitat i fresc, amb un suau toc de dolçor. L’antic encarregat de la fàbrica va recollir el tap de l’ampolla, que havia petat alegre. Hi va inspeccionar el suro dels dos discos enganxats a l’aglomerat, un hàbit que no podia deixar de practicar en cap celebració en què es destapava una ampolla de cava.

—Gasten suro de qualitat aquesta gent! —va informar a la resta de comensals.”

Una escena que, a ben segur, es repeteix en moltes taules on, amb un treballador o un empresari del suro present, tant li fa, s’hi destapa una bona ampolla de cava, o de xampany.

Alfons Cama Saballs

Novembre 2014